19 de juny 2013

SANT FELIU FEST 2013


Visca, visca i revisca! Hem passat una primavera sota l'alarma que potser aquest any no hi hauria Sant Feliu Fest, però la setmana passada, i d'una plumada, van deixar anar el cartell (quasi tot), que, com ells han anomenat, és una tornada a les arrels del Festival. Serà el 22, 23, 24 i 25 d'agost al pati de davant la seu TZVR, i la programació, plena de nostàlgia, és de traca i mocador!

Que al cartell posi, just a sota de Sant Feliu Fest 2013, el subtítol Back to the roots (tornada a les arrels) no és per afegir-hi un mer apèndix per autoproclamar-se autèntics, sinó per avisar que el que ve a continuació sembla confeccionat com a mitjans dels '00, en aquella època d'impàs que va acabar amb Hardcore fora del nom del festival. Bullit, els ganxons més actius i amb recent disc sota el braç; Furguson cèlebres espectadors del festival i que ja hi van passar el 2009; els mítics andalusos G.A.S. Drumers; els sempre omnipotents, un dels pares de tot això, els ganxons liderats per Santi Garcia, els No More Lies, possiblement el grup que més vegades ha tocat al festival, o la gran sorpresa del festival (per ara), el retorn d'un grup que va marcar època a St. Feliu, els autèntics Hopeful, que a mi, personalment, em van fer saltar de la cadira en veure el nom al cartell
He posat un parèntesi que avançava un "per ara", i és que l'organització ha anunciat que el 15 de juliol dirà l'última banda, i que segons m'han informat ens agradarà i molt.

La resta del programa no és nostàlgica, ja que, tampoc ens enganyem, si fos així segurament acabaria sent una merda. La resta és carn fresca. Alguns dels noms són la primera vegada que els llegim; punt fort del festival. De fet, podríem dir que això també és un back to the roots. El Sant Feliu Fest sempre s'ha caracteritzat per arriscar, per portar coses totalment a descobrir, per ser uns culs inquiets de la música que ens presentaven directament sobre l'escenari les noves promeses. Els més coneguts són els valencians Cuello (amb membres de Betunizer) i els barcelonins The Destroyed Room; de la resta, ho sento molt, amics meus, però no en penso ni esbrinar quin estil de música fan, ni d'on són, ni si abans tenien altres grups ni res de res. La gràcia de festivals com aquest és precisament anar a descobrir-hi mandanga, només hi ha un escenari, no us perdreu res. Sigueu allà a primera hora i deixeu-vos sorprendre, que aquesta és una de les experiències més maques de la música en directe.
Recordo tants concerts al festival de Sant Feliu que no coneixia abans que sonés la primera nota i que en acabar, quan arribaven els músics a la taula de marxandatge, els rodejàvem com si estiguéssim a la borsa, amb els diners a la mà al crit de "Compra! Compra!". O estar assegut a les grades del camp de futbol de Vilartagues (on durant uns anys es va celebrar el festival), i sentir el cant de sirena de Lisabö que m'atrapava, em feia baixar a terra mentre recordava que hores abans ja m'havien advertit "són els DUT però més suaus", acabant extasiat a primera fila amb l'Osinaga rebolcant-se pel terra de l'escenari i el públic entre embogit i desconcertat pensant si allò era possible, o com a mínim jo sentia això.
Això només és possible si un hi va de bona fe, obert de ment, sense esperar cap cosa en concret, obert perquè el delectin amb la programació. Així que no, no desvelarem tot el cartell, deixem un espai a la il·lusió, esperem a descobrir a sobre de l'escenari B-12, Grampoder, Greus, The Hardtops, Maryland, Rot, Trocotombix i Yaw.
Això sí, si els busqueu pel vostre compte, us aviso que podeu acabar al Myspace o al Tuenti.

Aquests 22, 23, 24 i 25 d'agost, el Sant Feliu Fest ja té, com a mínim, un espectador confirmat. Visca, visca i revisca!



Fotografia de portada: Sant Feliu Fest
Text: Lluís Huedo
Correcció: Montse V.