12 de juny 2013

OCELLS, IL·LUSTRACIÓ I MÚSICA POP


Qui més qui menys, tots tenim manies estranyes amb les cançons. A mi, per exemple, m'encanta trobar-ne dues que es diguin exactament igual i que m'agradin les dues. Sí, la xorrada més gran del planeta, però em fa gràcia. Per exemple “Girls from mars” de Zeidun i Ash, o “I want you back” dels Jackson 5 i The School. Una dèria com una altra. El cas és que en Jordi Salvat té la particularitat de recopilar cançons que parlen d'ocells, portat -imaginem- per una obsessió que combina l'ornitorrincologia i la música pop. El fet és que aquestes històries no acostumen a acabar en res productiu més enllà d'una demostració palpable de patir melomania sovint excessiva. No és el cas del que us parlem avui. Salvat va a trucar a la seva amiga il·lustradora -i col·lega d'aquesta casa- Ari Fleck (teclista a La Banda Municipal del Polo Norte) i junts van idear una exposició que s'estrena aquest dijous a l'espai MOB. Sometimes I hear birds in your head és l'encertat nom escollit per titular aquesta mostra, on Fleck ha il·lustrat deu de les cançons d'aquesta peculiar playlist, i Salvat els hi ha posat text. Exemples? “I'm a cucko” dels Belle & Sebastian, “Two Birds” de Regina Spektor o “Fish and Birds” de Tom Waits. Les que us queden per saber les haureu de descobrir vosaltres mateixos a partir d'aquest dijous 13 de juny i fins al 28 del mateix més. La festa de presentació és a les 20h i toquen bandes amigues com Invisible Harvey (Dimas Rodriguez), Caleb Ferrer (folk molt recomanable), Cálido Home (folk igual de recomanable que l'anterior) i els Nico & Sunset. Tot plegat organitzat per aquesta nova productora anomenada Pajareria Newton. No serà la darrera exposició que faran, ja que s'han deixat la meva cançó favorita d'ocells, “And your bird can sing” dels Beatles. Ja sabeu que toca.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Pendent

2 comentaris:

Samuel ha dit...

Doncs per ser la teva preferida has posat el títol malament... "And your bird can sing" xD

JG ha dit...

la meva parra arriba a nivells insospitats. Merci!