11 de juny 2013

LLEGIR I ESCRIURE #11


L’aventura
Diversos autors
Any: 2013
Editorial: Andreu Gabriel i Tomàs


La ressenya de “Llegir i escriure” d’avui parla sobre aventures i fanzines. És a dir, sobre gent que s’apassiona per alguna cosa, sobre un grup d’amics amb inquietuds que es llança a la piscina i publica aquell fanzine que fa temps que li ronda pel cap. L’aventura ha presentat ja dos números, mecanografiats amb una Olivetti de color turquesa, si no recordo malament. Cada un d’ells: 150 exemplars d’amor a l’art. El màxim responsable de tot plegat: l’Andreu Gabriel i Tomàs.

L'aventura és un fanzine que es presenta a si mateix com “una publicació mecanografiada, dibuixada i impresa que acull les creacions d'un grup de periodistes, escriptors i artistes que s'han aventurat a sortir dels circuits comercials habituals per poder treballar tal com han volgut”. I aquesta, com sabem, és una empresa valenta. Cada un dels números –ara acaba d’aparèixer el segon– gira, d'una manera o d'una altra, entorn d’una temàtica. Però aquest tema és un pretext, un eix al voltant del qual s'agrupen diferents contribucions de gèneres molt variats i que, encara que tampoc era necessari, li atorga un sentit agraït. Així, breus ficcions, reflexions, dibuixos i fotografies es presenten en una publicació sense grans pretensions, de forma senzilla, però curada i ben presentada que acaba resultant un plaer de llegir, desprenent sobretot sensació de llibertat, i cap restricció, ni per a l’autor ni per al lector.

En el primer número (març de 2012) les contribucions es mouen al voltant d’un eix molt suggeridor: els finals. Un començament, doncs, a partir de clausures. Ficcions, articles i il·lustracions evocant qüestions com el distòpic món d’Enki Bilal (“enfermizo fin total”), els finals juganers de les pel·lícules de Buster Keaton, la impossibilitat del propi relat que presenta American Psycho, de Bret Easton Ellis, la dificultat d’una ruptura sentimental o la tràgica però inevitable fi de Nana, la protagonista de Vivre sa vie de Godard, entre moltes altres històries i finals. El tema del darrer volum (maig de 2013) és els menjars, i la gastronomia és un pretext per salivar, declarar la mort de la ironia, fer un llistat de refranys culinaris (“qui menja bo, caga pudent”), apropiar-se de la pedanteria d’avantguarda de la haute cuisine i presentar tot tipus de personatges, com Odisseu o “Galactus, el impassible, un día volverá para acabar su cena; y todos estaremos invitados”.



Al final, cap conclusió sobre el tema (és la gràcia), sinó un passatge d’idees i formes per on transitar, suggeridores i lúcides. I tot mecanografiat amb una Olivetti, mantenint les errades: s’hi percep el Tipp-Ex, o les ratllades XXX i alguna lletra, coma o accent afegits a mà. Escriure a màquina, evidentment, és ja un arcaisme, i quan alguns de nosaltres, a la llibreria Pequod, vam poder teclejar algunes frases amb la màquina que en Gabriel fa servir per al fanzine vam comprovar el nostre evident analfabetisme del mecanografiar i el deshabituament del seu so. I perquè alguns textos ho són, però sobretot pel seu format, aquesta qüestió m’ha fet sentir una certa nostàlgia –alguna reminiscència d’infància–, però també una eufòria característica que emana d’entre aquells que s’aventuren i de les ganes evidents que l’aventura tingui un bon final.


Els autors que hi han col·laborat escrivint són: Andreu Gabriel i Tomàs, A. Ruiz Villar, Beñat Sarasola, David Bombai, Christos Theodorou, Adrián Crespo, Alberto Diego, Marta Grau, Jordi Beltran i Borja Barbesà. I els que hi han col·laborat amb il·lustracions i imatges: Lourdes Lao, Pau Caracuel, Enric Montejano, Gemma Quevedo, Miquel Wert, i Marc Campà.


Fotografia de portada: L'Aventura
Text: Paula Juanpere
Correcció: Montse V.