19 de juny 2013

'DATES', BUSCANT L'AMOR A L'ERA DIGITAL


Buscar parella no és tasca fàcil, ja sigui fent-ho de forma tradicional o utilitzant dreceres tecnològiques suposa un esforç i un desgast. Channel 4, fent gala de l’estil impecable del qual sol presumir, convida l’audiència a endinsar-se en el complex i, a vegades, tortuós viatge que comporta la recerca de l’amor. El vehicle per fer-ho és Dates, una sèrie que posa l’accent en un petit grup de personatges que busquen parella a través d’un servei online de cites, amb Londres com a decorat de fons. La proposta arriba amb el pedigrí de ser obra de Bryan Elsley, cocreador de Skins.

Cada episodi, la producció es compon de nou capítols, se centra en una parella i la seva primera trobada a cegues. Observem com cadascun dels protagonistes s’enfronta al repte de conèixer algú: endevinem els seus dubtes, intuïm els prejudicis i les expectatives que els limiten a l’hora de relacionar-se amb els altres i, en definitiva, constatem el paper determinant que juga el passat en la construcció d’una nova relació.

Cada entrega es pot veure aïlladament, com si es tractés d’un curt de 30 minuts, però el conjunt funciona com un catàleg de cors en recomposició. La posada en escena és senzilla i directa, gairebé sempre tres personatges com a màxim, i es nodreix d'una estructura teatral on els diàlegs, només aptes per a intèrprets que no s’espanten davant dels reptes, s’erigeix com el pilar del capítol. El repartiment inclou actors molt coneguts pels seguidors de les produccions britàniques i nord-americanes. Hi trobareu, entre d'altres, Ben Chaplin, Andrew Scott (el Moriarty de Sherlock) o Neil Maskell (el psicòpata d’Utopia). De tots els participants, i després d’haver vist només les tres primeres entregues, destaca Oona Chaplin, que darrerament no para d’encadenar projectes interessants i grans interpretacions, com ha demostrat a The Hour o Game of Thrones.

Aquells que busquin un producte ensucrat i de final feliç serà millor que s’allunyin de Dates. Aquí no hi ha Meg Ryan ni finals romàntics amb violins de fons. La visió d'Elsley de les relacions no és especialment optimista ni idealitzada, més aviat al contrari, i aquest és un dels seus principals atractius. El seu realisme i el seu retrat de l’amor és un missatge universal capaç d’atreure una audiència molt àmplia, perquè som més els que hem viscut cites per oblidar o relacions amoroses desastroses que els que han trobat l'amor de la seva vida a dalt de l'Empire State Building o al London Eye, si ens movem en termes britànics.

L’únic “però” que es pot retreure a Dates és l’interès desigual de les diferents cites, que es deixava entreveure en el segon capítol. Tot i això, és una proposta molt llaminera per a un estiu, de moment, erm de projectes interessants.

La bona mà de Channel 4 no es nota només en la sèrie en si, sinó també en la presentació que ha preparat la cadena per al seu web. Si el visiteu trobareu múltiples elements que complementen l'argument de la sèrie, des de la llista de Spotify amb la banda sonora, fins als suposats perfils online que utilitzen els personatges per lligar a Internet o un e-book en el qual s'amplien les històries i es presenten amb més profunditat cada un dels caràcters.

Fotografia de portada: Channel 4
Text: Alejandra Palés 
Correcció: Montse V.