8 de maig 2013

QUE VÉNEN ELS RUSSOS!


“Una d'espies”. La triomfadora de la mid-season ha estat The Americans, una producció que va començar sense fer gaire soroll i que, a cop de perruca i cançons de Phil Collins, ha acabat posicionant-se com a l'estrena més forta i rellevant de la mid-season. La referència a l'excomponent de Genesis no és supèrflua: la sèrie de Joe Weisberg se situa als inicis de la dècada dels 80 i mostra les aventures d'Elizabeth (Keri Russell) i Phillip Jennings (Matthew Rhys), dos agents del KGB infiltrats als Estats Units durant els darrers anys de la guerra freda.

Més enllà de l'extensa col·lecció de perruques que llueix la parella protagonista, que farien les delícies d'il·lustres usuaris d'aquests complements capil·lars com Phil Spector o Elton John, The Americans compta amb altres elements que la fan interessant i addictiva. Tot i que no arriba als nivells d'excel·lència de Homeland, la sèrie és una bona proposta d'acció que no oblida mostrar uns personatges complexos, dividits entre el deure i els seus sentiments. Contràriament al que sol ser la norma en les pel·lícules que exploren aquesta època, la sèrie d'FX ens permet endinsar-nos en la visió soviètica i gràcies a un retrat equilibrat es fa gairebé inevitable sentir una certa simpatia pels espies russos.

Elizabeth i Phillip Jennings porten més de 10 anys convivint com un matrimoni, tot i que en realitat no són parella sentimental, sinó el que tècnicament podríem anomenar companys de feina. La divisió entre feina i vida és en el seu cas difusa: entre les seves tasques laborals, s'hi compta, entre altres coses, haver tingut un parell de fills per tal d'aparentar l'estampa de la família americana perfecta. El seu compromís amb la pàtria els ha dut a renunciar a qualsevol satisfacció d'una vida normal i a viure el seu país en diferit, només a través dels records. La lluita per un país del qual no poden gaudir, ni tan sols mitjançant l'ús de la seva llengua materna, ja que, seguint ordres del KGB, no els està permès emetre ni un mot en rus.

The Americans planteja dues trames argumentals que s'entrellacen i que són indispensables per mantenir la tensió de l'espectador. El desenvolupament de la relació entre els dos personatges principals, donar respostes a les múltiples preguntes de l'espectador: com han aguantat tants anys vivint junts, quins sentiments tenen envers els seus fills, quins sentiments tenen l'un cap a l'altre. I dins d'aquesta trama es troben, evidentment, els dubtes existencials de Phillip, que no pot evitar sentir una certa fascinació pel país en el qual porta tants anys vivint i es pregunta si no han pagat un preu massa alt per ser fidels al seu país.

El contrapunt a l'argument introspectiu són les escenes d'acció, ideades amb un bon pols rítmic i no sempre amb una resolució perfecta. Amb una segona temporada ja en marxa, The Americans és un entreteniment d'acció que val la pena veure tant per les trames com per l'ambientació dels anys 80, força allunyada de les representacions histriòniques de l'època, carregades de muscleres i cardats hipnotitzadors.

Fotografia de portada: FX 

Text: Alejandra Palés 
Correcció: Montse V.