22 de maig 2013

QUAN SER FREAK ÉS UN CLIXÉ


He expressat el meu amor per Chris O'Dowd diverses vegades. Per això quan vaig llegir que l’irlandès estava preparant una comèdia per a l'HBO els meus ulls van començar a fer pampallugues. Family Tree, que és com es titula la sèrie, segueix el periple de Tom (Chris O'Dowd) en la recerca dels seus orígens després de rebre una caixa de la seva bestia plena de records.
La meva emoció per tornar a gaudir de la vis còmica entranyable d'O'Dowd es va anar diluint a mesura que avançava el visionat de l'episodi pilot i baixava la intensitat còmica del capítol. Family Tree és l'enèsima aposta per un producte farcit de personatges estranys i al marge de la normalitat, si és que aquest concepte existeix. The It Crowd, The Office, The Big Bang Theory, Parks and Recreation... la televisió ha vist pul·lular tota mena de freaks, alguns brillants, d’altres d'entranyables, i ha convertit l’estranyesa en la norma general. I és aquí on comença el problema: quan les comèdies creuen que la clau de l’èxit és posar personatges “diferents” en calçador. Posi un raret a la seva sèrie i es guanyarà l’estima de qualsevol, perquè tots, en el fons, tenim les nostres coses. Quin error! Per arribar al cor de l’espectador exigim alguna cosa més que quatre comportaments erràtics i incoherents. Ara per ara, ser freak s’ha convertit en un dels clixés més estesos a la televisió.

 

 A Family Tree el màxim exponent d’aquest problema és el personatge de Bea Chadwik, interpretat per Nina Conti. Aquesta actriu anglesa és coneguda per la seva faceta de ventríloqua, característica que explota també a la sèrie de l’HBO. En el cas de Bea, va acompanyada d’un mono a tot arreu a través del qual diu tot allò que no s’atreveix a expressar ella mateixa. Potser pel record traumàtic que la televisió dels vuitanta va deixar en mi –aquelles gales plenes de purpurina amb José Luis Moreno ficant mà als seus ninots– mai he trobat la gràcia als ventrílocs. El personatge de la neuròtica Bea Chadwik no em desperta més amor del que em pot suscitar Mari Carmen y sus muñecos, i això no és un bon començament per una història d’amor televisiva. A l’espera de veure com evoluciona, Family Tree ha estat una estrena decebedora. A la comèdia de Christopher Guest, protagonista de This is Spinal Tap, se li veu el llautó des del primer minut. Massa freaks en una tele tan petita en la qual tots competeixen per ser el més estrany de la pantalla.

 Fotografia de portada: HBO 
Text: Alejandra Palés 
 Correcció: Marta C.