20 de maig 2013

PRIMAVERA SOUND: AIXÒ RECOMANEM (DIVENDRES)


Si preguntes pel carrer quin és "el dia" d'aquest Primavera Sound, tothom et contesta que divendres. És clar, per la prescència de Blur com a indiscutible cap de cartell a nivell comercial d'aquest festival. I és normal, perquè fa anys i panys que no passen per aquí i més enllà de les clarianes al cap de Damon Albarn, Blur és una bona banda de pop. Però hi ha més, molt més. Els The Jesus & Mary Chain, evidentment, i d'altres. Tots ells estan en aquesta llista de bandes que recomanem per aquest divendres. Sí, ja arriba.

Kiev cuando nieva |Vice a les 18.40 h
Els vaig descobrir fa uns anys gràcies a la versió que en van fer La Costa Brava. Des d’Osca, i des del 2007, practiquen un pop de clara arrel anglosaxona, desenfadat però també delicat. De vegades recorden a They might be giants, d’altres, perquè no, als Superfurry Animals, i en d’altres moments als Gorky’s Zygotic Mincy. Si us agraden qualsevol d’aquests tres grups us hi hauríeu d’acostar un moment. Ho he estat mirant de totes les maneres possibles i no se’m acudeix una manera millor per començar el divendres. Joan Palahí

The Free Fall Band | Pitchfork a les 19:25h
Sempre és un plaer apropar-se a veure a The Free Fall Band ja que el seu és un dels àlbums pop més brillants que s'han fet últimament al país, Elephants never forgett. Militants de les melodies preciosistes, aquest grup de Mataró ofereix cançons emparentades amb bandes de les que hem escoltat tota la vida: Zumpano, Belle & Sebastian o els Kinks, tot mesclat i adaptat a una lògica inexperiència que, per la seva joventut, fa una idea del que poden arribar a donar. Ja és molt, i podria ser moltíssim. Un dels valors de present i futur del pop nacional. Jordi Garrigós

Dope Body | Vice a les 19.40 h
Si vosaltres també considereu que aquest any el festival va coix en grups petits amb mala bava, llavors ja podeu anar marcant al vostre programa de mà el dia, hora, i escenari on actuarà aquest quartet de Baltimore que barreja de forma crua i espasmòdica punk, noise, funk hardcore. Potser tocaran només mitja hora, però de ben segur que seran els 30 minuts més intensos que es viuran al Fòrum aquell cap de setmana. Arnau Espinach.




Christopher Owens | Auditori Rockdelux a les 21:00h
Girls és una banda que ens els darrers anys ens ha regalat dos discos que, malgrat pecar d'irregulars, ha deixat un llistat de cançons que funcionen i que els ha col·locat en una bona posició dins l'escena d'indie pop internacional. Dels dos frontmans del grup californià, el que s'ha destacat com a compositor més talentós és Christopher Owens, que ja ha publicat dos discos en solitari deixant a de banda el format més clàssic i abraçant un estil més folk que l'emparenta amb cantautors rollo Nick Drake. Jordi Garrigós

Jozef Van Wissem & Jim Jarmusch | ATP a les 22.40 h
Fa molt mal als ulls veure Dead Can Dance programats a l'aire lliure, i no menys desafortunada és la decisió de no situar a l'Auditori l'estrena peninsular (i un dels pocs concerts que han fet i faran) d'aquest duo format pel famós director novaiorquès a la guitarra elèctrica i el llaütista de cognom aristocràtic. I és que estem parlant d'una proposta ambiental, amb algunes peces riques en distorsió, sí, però força calmada i delicada. Creuem els dits, i cuideu els genolls, perquè aquest any l'ATP canvia de lloc, i ja no disposarà de grades de pedra (probablement tampoc en tingui de les desmuntables). El que faltava pel duro. Arnau Espinach.

The Jesus & Mary Chain | Heineken a les 22:45h
The Jesus & Mary Chain ja porten uns anys reunits fent gires per festivals i sense cap intenció d'editar material nou. A Barcelona van actuar-hi el 2007 (Summercase) i tots els espectadors amb qui m'he topat parlen d'un concert fluix, desangelat, abúlic i molt altres adjectius despectius que intenten sense èxit aturar la meva decidida presència al bolo dels germans Reid. I és que quan veus un setlist que inclou "Snakedriver", "Between Planets", "Head On", "Happy When it rains", i un tram final amb una petita sel·lecció del crucial "Psychocandy", prefereixes jugar-te el bon record al doble o res: concert de llàgrima i afonia, o escopinada a la cara de la teva nostàlgia adolescent. Joan Ferrús



Daughter | Vice a les 23.50 h
Una de les grans promeses del panorama musical des que l’any passat van publicar el seu segon EP. Originals de Londres i a mig camí entre Cat Power, Soko i el minimalisme de The XX, acaben d’estrenar el seu disc de debut titulat If You Leave (4AD, 13), una grata sorpresa a l’altura de l’expectativa i una bona proposta per "mimar" el timpà, inspirar fort i deixar la ment en blanc. Pura mel.
Joel Panadés

Neurosis | ATP a les 00.05 h
Si l’any passat l’organització va optar per unes quantes bandes de metal, enguany l’equivalent vindria a ser la banda de Califòrnia. Però no ens enganyéssim pas. Neurosis va molt més enllà i juga tant amb la contundència de sonoritats extremes com a crear altres passatges instrumentals i densos. Tres dècades de carrera i el desè àlbum d’estudi. Els que els vam veure a l’Apolo el maig del 2011 ja estem preparats. Únics i irrepetibles. Joan Palahí

Blur | Heineken a les 1:30h
Grup generacional, almenys per servidor. I de molts dels que vam començar a escoltar música que no era ni dels pares ni dels germans grans amb el brit-pop i aquella absurda “guerra” entre Blur i Oasis. A posterior queda molt fàcil dir que erets dels Blur, però jo era dels Blur. I el temps ens ha donat la raó. Albarn, Coxon i companyia tenen, com a mínim, dos àlbums majúsculs (Modern Life is Rubbish i Parklife), una col·lecció de hits envejables i, malgrat un parell d'errors al camí, una carrera sòlida i relativament regular. Un plaer poder tornar-los a veure després de tant de temps. Pop que mescla cançons saltarines i tornades meravelloses. Jordi Garrigós



Fotografia de portada: Arxiu PS 
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Marta C.