17 de maig 2013

PRIMAVERA SOUND: AIXÒ RECOMANEM (DIJOUS)


Passen els anys i el Primavera Sound segueix allà, impertèrrit i resistint la crisi com si res pogués tombar el que és l'indiscutible millor festival de masses del país. Potser som nosaltres que ens fem grans i estem més cansats de tot plegat, però el cert és que potser cada cop ens hi sentim un pèl més lluny. I segurament –segur– ens agradaria que tot fos una mica més petit, i no s'utilitzessin eines una mica vergonyants (bestfestivalever) o cotxes que et porten d'un escenari a un altre. Però hi ha una cosa que, per sobre de tot, segueix definint al Primavera Sound, i és la música. I en això, no hi ha ni rival ni debat. Aquí teniu la nostra primera tanda de recomanacions.

Inquilino Comunista | Primavera a les 17.40
Per a qui tingui possibilitats de ser al recinte del Fòrum a primera hora del dijous, es podrà veure un gran acte de revival. Els de Getxo van ser un dels pioners de l'escena indie estatal a la dècada dels 90. Noise-Pop sense embuts, soroll, distorsions i melodies diverses. Bluff i Discasto són dues grans referències, d'aquelles que quan s'hagi de fer un inventari discogràfic, hi sortiran sense cap mena de dubte. Una forma de començar amb bon peu el festival. Joan Palahí

L'Hereu Escampa | Pitchfork a les 18.30
Recomanar aquesta penya de Vic és perdre el temps. En sóc conscient. Òbviament toquen molt per aquí, el seu horari és prohibitiu i la majoria –o tots– preferireu anar a veure alguna banda de fora. Normal. Però són debilitat, i si el seu nom és a la llista s'han de recomanar ja que és un grup absolutament inspirador i que et remet a una nostàlgia que –em– provoca una enveja absoluta. Tornar a tenir la seva edat i fotre crits com un sonat mentre toco quatre acords amb la guitarra i el meu col·lega destrossa la bateria. Quina sort que tenen els cabrons. A més estan a punt de presentar disc nou. S'espera amb ànsia. Jordi Garrigós

Woods | Vice a les 19.15
Al gra, Woods és de les poques bandes de pop modernes que m'agrada i que escolto amb certa regularitat. Sorgits d'allà d'on s'ha de ser (Brooklyn), seu és un dels discos amb millors melodies dels que es van facturar el 2013, Bend Beyond està ple de tornades bucòliques i emocionants que recorden als Shins, sobretot per la veu de Jeremy Earl. Però molt més frescos del que són ara en Mercer i companyia. Companys de generació d'un seguit de bandes d'indie pop nord-americanes que van fent coses a tenir en compte, com Smith Western, Real Estate o Veronica Falls. Fan de totes, sobretot com més senzilles –i tendres– són les seves cançons. Jordi Garrigós



Neko Case | Primavera a les 19.20
En el mateix escenari que l’Inquilino Comunista hi haurà una proposta radicalment diferent. La canadenca Neko Case farà acte de presència per desplegar el potent repertori amb la seva particular forma d’entendre el folk d’arrels americanes. Tot i que l'última referència data de 2009 i ja ha estat presentada de forma oficial per aquestes terres, no deixa de ser una bona oportunitat per retrobar-la. Joan Palahí

METZ | Pitchfork 20:45
METZ són com un d’aquells grups sorollosos que proliferaven als 90, molt sorollosos, el seu epígraf podria ser “UN SOROLL DE COLLONS”, ras i curt, tres caps en oscil·lació mentre atonyinen els seus instruments que tan aviat disparen riffs, com línies de baix metàl·liques o ritmes de bateria accelerats. Tenen referents grunge, una mica de Shellac i força mala llet. Joel Panadés

Do Make Say Think
| ATP a les 21.35
Una altra proposta molt atractiva que ens oferirà el dijous és la dels canadencs Do Make Say Think. Un dels abanderats del post-rock, aviat compliran 20 anys de carrera; més que probable, faran un concert intens, com els que acostumen a facturar, on les cançons se succeeixen sense solució de continuïtat entre passatges d’experimentació que han trobat la justa mesura entre el sons més contemporanis i tonalitats jazzístiques. Joan Palahí

Dinosaur Jr | Primavera a les 21.45
Si mai algú vol publicar un manual sobre com gestionar el retorn als escenaris d'un grup de rock, sisplau que es posi en contacte amb Dinosaur Jr. Els seus últims discos són parades obligatòries per a tot aquell que s'endinsi en la seva discografia (especialment Beyond, del 2007), i als concerts toquen com autèntics animals, amb J Mascis embolicant-se en els solos de Guitar Hero, Lou Barlow rascant el baix com si li volgués traure llustre i en Murph bombardejant impassible des de la bateria. No sé com deurien ser els seus concerts preretorn, perquè vaig nàixer el mateix any del seu disc de debut, però em costa imaginar que superessin els actuals. Si això són els dinosaures del rock, sisplau, que no s'extingeixin mai. Joan Ferrús




Bob Mould
| ATP a les 22.45
Bob Mould està vivint un altre moment dolç en la seva carrera. Prova d’això, n'és el darrer àlbum editat, Silver age, en motiu del seu cinquantè aniversari . Tot i que estilísticament no és res de l’altre món, el que fa ho fa bé, motiu de sobres per acostar-se a veure com defensa la proposta en directe. A més si tenim en compte que l’acompanyaran convidats de luxe: Jason Narducy de Telekinesis i Guided by voices al baix i Jon Wurster de Superchunk a la bateria. Per cert, si ens refiem dels repertoris que ha fet durant el 2012, cauran hits de Hüsker du i Sugar. Un altre alicient. Joan Palahí

Fucked Up | Pitchfork a les 00.55
La primera imatge que em ve a la ment quan penso en Fucked Up és la del seu cantant, Damian Abraham, amb un fil de sang rajant pel seu rostre després d’haver tingut la genial idea de fer esclatar una ampolla de vidre contra el seu front, sense samarreta, amb els sacsons en moviment i cantant (bramant) com qui pretén invocar el maligne. Són dels pocs grups capaços de compondre una òpera amorosa a base de hardcore-punk com van fer amb David comes to life (Matador, 11), un disc sensacional d’un dels grups més brillants del seu gènere. Joel Panadés

Computer Magic | Adidas Originals a les 01.45
Hits purs i durs ("Victory gin"), peces amb sintetitzadors à la Supertramp ("In so many ways"), instrumentals tropicals ("Safer than my friends"), torch songs que de ser versionades per Adele serien n. 1 en ventes ("About you")... Hi va haver un any i mig (i quatre EPs autoeditats en total) en què el pop electrònic i còsmic de Danielle Johnson era, senzillament, infal·lible, temazo rere temazo. A la seva estrena discogràfica amb Kitsuné, Orion (2012), va afinar només una mica menys en punteria melòdica, així que segueix sent una de les artistes a descobrir d'aquesta edició. El gran regal (no està fent gira europea, ve expressament) que ens fa el Primavera Sound 2013. Arnau Espinach.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Montse V.

1 comentari:

Arnau Espinach ha dit...

algú s'ha menja un '1' a l'horari de Computer Magic! serà a les 01:45h