14 de maig 2013

LLAMP DE DÉU, DE L'HEREU ESCAMPA


L'Hereu Escampa
Llamp de Déu
Any: 2013
Discogràfica: Famèlic Records


L'Hereu Escampa van significar un sotrac important pels volts del 2011. Van sorgir aparentment del no-res i van provocar un terratrèmol a l'escena catalana. Tothom parlava d'ells i van tocar a tot arreu. També van significar el naixement de Famèlic, un dels millors segells de la terra catalana. Van vendre el seu EP de debut amb una facilitat al·lucinant i enlluernaven allà on anaven. Van néixer grans. I això és bo. Però alhora perillós. En més d'uns llavis es formava la sentència següent: “ja veurem el segon disc, a veure si ho poden repetir”, i d'altres tòpics típics del desconfiat.

Doncs sí. Són tan bons com semblaven. Sense el perdut benefici de la novetat han facturat un primer LP digne dels seus aclamats primers passos. Però diferent, bastant diferent. La vida sembla haver relaxat a en Carles i en Guillem. O saciat. A Llamp de Déu ja no es juga a fet i amagar. Un so molt més net que ens els treballs anteriors ens ensenya noves facetes del grup. Això no es pot explicar sense la presència d'en Santi Garcia i el bon fer en els seus Ultramarinos. És d'aquells discos on es nota la presència d'una mà privilegiada en tractar amb grups com L'Hereu. L'agressivitat que perden respecte al debut (que en perden) es compensa amb precisió de franctirador. "Fonts" en representa l'exemple perfecte. Directa i amb el pinyó petit, com també passa a "La Feram" o a "Escura el rec". O rabiosament punk-pop, com a "Estim Amics". Altres temes, com "Fred" o "Margarides", recorden més el moment d'impasse que va suposar la seva cara de l'split amb Her Only Presence. Llamp de Déu, doncs, mescla amb alegria, rapidesa i mitjos temps agressivitat i dolçor, bogeria i èpica.



Ens trobem davant un disc menys hardcore i més pop. Més melodies i menys foscor. Però la càrrega emo dels 90 de les veus dels dos de Manlleu segueix intacta. I és aquesta capacitat per fer bramar el seu públic en els concerts el que els distingeix. I això resta intacte com el petit tresor que creiem que eren l'Hereu i segueixen sent. Podem celebrar que no han intentat imitar el seu debut, que han inclòs noves equacions a la seva formula i que miren endavant. Sempre endavant, sense por del que diran. Primera revàlida passada amb notable alt.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Xavi Carreras
Correcció: Marta C.