29 de maig 2013

LA COMISSÀRIA #6 "GEORGE MÈLIÉS: LA MAGIA DEL CINEMA"


Fins al dia 24 de juny podeu anar a veure al Caixa Fòrum una exposició que és una autèntica delícia: "George Méliès: la màgia del cinema". La gran llàstima, això sí, és que ja no podreu gaudir-la de forma gratuïta si no sou clients de La Caixa, però 4 euros no fan mal a ningú, i des d'aquí us asseguro que els amortitzareu.

"George Méliès: la màgia del cinema" no és una exposició que només explori el màgic món de Méliès i tota la seva cinematografia, sinó que s'estén molt més enllà, i gràcies a la Cinémathèque Française en aquesta exposició disposem d'un munt d'instruments que ens remeten als veritables inicis del cinema.
Així doncs, l'exposició es pot dividir perfectament en dos blocs diferents, però igual de fascinants: els precedents de Méliès, que van ajudar a construir la idea de cinema, i, per altra banda, un treball exhaustiu d'investigació sobre la figura del Méliès mag i cineasta, recopilant un munt d'elements plens de màgia i segurament inèdits i mai vistos per ulls barcelonins.
La primera part es defineix, doncs, com una clara i molt interessant classe de cinema primitiu i dels seus precedents. A les primeres sales trobareu objectes de gran valor que ens recordaran la nostra infància i que faran gaudir els més petits amb “les maquetes manipulables”: el praxinoscopi, el zoòtrop, la llanterna màgica, la fantasmagoria... Si passeu atentament per aquestes sales descobrireu quins van ser els precedents de la imatge en moviment i us quedareu meravellats quan arribeu al kinetoscopi que va idear Edison (sí, sí, el paio de la bombeta), i finalment, al cinematògraf dels Lumière. Gràcies a la Cinémahtèque Française, doncs, tenim al nostre abast tots aquests invents que precursors dels grans cineastes van idear per tal de deixar el públic meravellat. Si és això el que més us ha fascinat de l'exposició, us recomano una visita al Museu del Cinema de Girona, que és petit però també reuneix una bona base d'elements precinematogràfics.

A partir de l'aparició del cinematògraf i les primeres projeccions dels Lumière, l'exposició deixa de banda allò més teòric de “la història del cinema” i ens endinsa en la figura de George Méliès. És aquí on realment l'exposició es converteix en un teatre, en un lloc màgic, en un petit paradís allunyat del depriment món actual, i, on si teniu sort, veureu un munt de persones de totes les edats reunides per veure els fantàstics vídeos d'aquest geni. L'exposició ens mostra diferents curts de Méliès que són totalment hipnòtics i enganxen l'ull de l'espectador a la imatge: el seu ús del trucatge, les disfresses i decorats teatrals i excessius, el seu ús de color pintant a mà un per un en els fotogrames... La càmera està quieta, però a la imatge no paren d'ocórrer coses: Méliès no para quiet i les seves històries tampoc.
A les sales de Méliès, amb una música màgica que ens envolta tota l'estona, descobrim documents, story boards que ell mateix feia en format de dibuixos molt elaborats que ens demostren que Méliès era un gran dibuixant, i fins i tot les disfresses que ell es va arribar a posar en el seu dia. Veiem també els seus inicis com a ajudant de mag i fins i tot una maqueta que reconstrueix, amb tots els detalls, l'estudi que va crear a França per elaborar els seus films. Tot i això, el més fascinant segueixen sent els seus curts que reuneixen grans i petits i que enganxen a tothom a la pantalla. Arribar, doncs, a la sala on es projecta Viatge a la lluna i veure-la plena de gent somiant i fent “ohhh” amb la boca oberta és tot un regal que ja m'agradaria que Méliès hagués pogut veure: més de 100 anys després, la gent considera les seves pel·lícules com uns tresors plens de màgia.
I per als més curiosos, cal dir que l'exposició té un epíleg molt emotiu on es passen algunes de les escenes més impactants i emotives d'Hugo de Martin Scorsese, un film que recomano moltíssim per complementar l'exposició i que és un homenatge fet des del cor d'un gran cineasta a un altre que considera com un pare.

Fotografia de portada: CaixaForum
Text: Marina Cisa
Correcció: Montse V.