7 de maig 2013

CANÇONS PER NO DORMIR

Mossèn Bramit Morera i Els Morts
Mossèn Bramit Morera i Els Morts (EP)
Any: 2013
Discogràfica: Monterey Discos

Que sí, que està molt bé que a casa nostra segueixin sorgint grups de garatge amb el fuzz i el volum alt per bandera, o apostin per la senzillesa del baix-bateria-guitarra, i cap endavant, però diversifiquem una mica! Amb Allan Poe, Stevenson, i Le Fanu a la tauleta de nit (de l'enterrador), i Screamin' Jay Hawkins, Lux Interior, i (que em perdoni, perquè encara és viu) Tony Andreason (The Trashmen) com a companys de sarcòfag, Mossén Bramit Morera i Els Morts han tornat de sota terra per aportar, a més de bones cançons, humor, impacte visual i, paradoxalment, color a tan fèrtil gènere musical.

Per ara, el Mossèn i la seva troupe surten del cementiri i es presenten en societat amb un EP homònim de quatre temes, les lletres dels quals tenen protagonistes tan macabres com l'home del sac, un botxí anomenat Nicomedes, i un ésser estrany "tot negre i pelut [...] amb fang i cucs penjant-li del cap", com descriu l'inicial "Tot negre i pelut" (fins i tot l´únic tema instrumental porta per nom "El tren de la bruixa").

La citada peça d'inici ja deixa ben clars els interessos (rock garatger sixties) i els recursos (saxo prominent i teclat, a més dels instruments clàssics) d'aquest quintet ubicat a Barcelona, però amb vocalista (el Mossèn, es clar) de fort accent segrià i certa teatralitat que casa molt bé amb l'univers del grup.

La textura del seu so, retro i cuidat, recorda la d'Els Trons, i en el seu curt cançoner encara no hi ha material sobrer: sigui amb l'aire misteriós que li dóna el teclat (la citada "Tot negre i pelut"), amb ritme accelerat i guitarrer ("Nicomedes"), o fins i tot amb cert to sexi i bandarra ("L'home del sac", i és que no hi ha grup de rock que tingui saxo i sigui dolent), els seus temes són altament encomanadissos i ballables.

D'acord, no fan por, però sonen d'ídem:




Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font