28 de maig 2013

30 MINUTS MUSICALS AMB CARLO PADIAL


Anti-humor o post-humor. Sovint ens costa entendre la terminologia o l'argot musical, ni t'explico el que maneguen els humoristes. En aquest cas només tenim una cosa a dir: El que fa Carlo Padial fa molta gràcia. És així i punt. Sigui com a creador de còmics, com a “monologuista” (el vam poder veure fa poc al Primera Persona), com a guionista o escriptor. És absolutament troxant, TOT. El seu darrer llibre “Erasmus, Orgasmus y Otros Problemas” va ser l'acompanyant perfecte el passat estiu, prenies el sol amb professors universitaris addictes al porno, groupies de Devendra Banhart o germans desequilibrats. Un compendi d'absoluta bogeria que ha servit d'idea per a facturar per a la gran pantalla -tòpic- Mi Loco Erasmus, una pel·lícula que ha dirigit el propi Padial, guionitzada amb el col·lectiu Pioneros del Siglo XXI, del que ell en forma part. Company de generació i escena de noms com els de Miguel Noguera o Venga Monjas, Padial ens ha fet una llista plena de música negra: “Cielo Rojo”. Explica que la seva novia diu que sembla un hortera de bolera, però per ell és honesta i molt de veritat.

Cielo Rojo, per Carlo Padial

Bé, ni al llibre "ERASMUS ORGASMUS Y OTROS PROBLEMAS" (Libros del Silencio) ni a la pel.licula MI LOCO ERASMUS la música juga un paper fonamental, però si el só. El so es fonamental a totes dues. La ciutat, barrejada amb els sorolls de la gent aquí i allà. En el cas del llibre les cançons o els musics que surten no sòn tan importans com la seva menció, entre els grups i musics mencionats n’hi cançons que m’agraden i d’altres que no. En general, jo només escolto música feta per negres, per afroamericans, però poques vegades els meus gustos es diesen veure en les coses que faig, no sé per què. Suposo que no m’nteresa aquesta mena de exibicionisme cultural, cap mena de exibicionisme cultural o generacional, de fet. Per mi, l’expressió creativa és molt més important que l’aparença cultural, vull ser el més senzill i pur possible, només vull escriure bé i dirigir i editar el millor que en sapiga. Tot i així, a continuación us faig una llista amb les cançons que es mencionen al llibre i algunes de regal, que escoltava mentre l’escribia i mentre editava la pel.licula. La llista també pot servir com una banda sonora alternativa per totes dues coses. Espero que sigui d’utilitat, ho espero de veritat. Jo no jugo.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Pendent

1 comentari:

Mo' ha dit...

Jordi torna'm el llibre, primer avís