17 d’abr. 2013

VERSIÓ ESPANYOLA


Els remakes són una font inesgotable d’idees poc originals de sèries, i la televisió espanyola no és aliena a aquesta tendència. L’últim cas és El don de Alba (Telecinco), una mirada ibèrica a la ja vergonyosa Entre fantasmas, el subproducte per a més glòria de la pneumàtica Jennifer Love Hewitt, que seguia les aventures de Melinda Gordon, una jove antiquària que tenia la capacitat de veure i parlar amb els morts i ajudar-los a passar a l’altre món.
El don de Alba, protagonitzada per Patricia Montero, no ha estat rebuda amb molta amabilitat pels espectadors, fet que ja podíem presagiar amb les primeres promocions, tot un prodigi de glamur barat. La seva extensió, cada capítol dura 70 minuts (l’original, 45), les interpretacions poc reeixides i una ambientació més que criticable, no ens fan ser gaire optimistes sobre el futur d’aquesta aposta de Telecinco.



Més enllà d’aquesta adaptació, la televisió espanyola ha conegut molts remakes de sèries nord-americanes i angleses que, en la majoria de casos, han acabat sent un estrepitós fracàs. L’exemple més clar dels últims anys ha estat Cheers, l’aventura esbojarrada de Telecinco per fer una versió mimètica d'una de les sitcoms més famoses de la televisió nord-americana. El resultat: un horror amb majúscules, la prostitució desvergonyida d’una sèrie que va marcar època. Des de la sintonia, interpretada per Dani Martín d'El Canto del Loco, fins al tàndem interpretatiu Alberto San Juan - Antonio Resines i els riures enllaunats, la Cheers espanyola era una invitació col·lectiva al suïcidi. L’audiència, abans de donar-se a la beguda o tirar-se al riu, va decidir deixar de veure-la i, abans d’acabar la primera temporada, Telecinco va haver de cancel·lar la sèrie.

Una sort similar va córrer La chica de ayer (Antena 3), adaptació de la britànica Life on Mars. En aquest cas, per fer-la més propera a l’espectador es va canviar la cançó que el protagonista escolta quan té l’accident de cotxe i que dóna títol a la sèrie per "La chica de ayer" de Nacha Pop. Tot i les bones intencions de la sèrie, ni el carisma d'Ernesto Alterio va poder mantenir les primeres bones audiències i a poc a poc va anant perdent força.

La Sexta tampoc va encertar amb Mesa para cinco (La Sexta), la còpia espanyola del drama familiar Tots cinc (Party of five), emesa als anys 90 per TV3. Potser en aquesta ocasió la culpa també era de l’original que, tot i que va servir per descobrir actrius com Neve Campbell o la ja mencionada Love Hewitt, mai va passar de ser un melodrama bastant tòpic.

Dins d’aquesta fal·lera per muntar rèpliques de productes que ja han funcionat, destaca l’intent de Cuatro per portar al terreny espanyol la sitcom Matrimonio con hijos, referent de l’humor nord-americà més incorrecte dels anys 80 i influència directa de sèries com Arrested development o Modern family. La família Camacho, imitació pura i dura dels Bundy, va tenir un pas discret per Cuatro i no va superar la primera temporada.

De totes les adaptacions, només Doctor Mateo, versió de Doc Martin de la britànica ITV, va aconseguir encisar els espectadors. Protagonitzada per Gonzalo de Castro i Natalia Verbeke, la sèrie es va mantenir en Antena 3 cinc temporades. Si a l'original l’acció succeïa en un petit poble de Cornwall, en l’adaptació espanyola el Doctor Martín es traslladava a Lastres, una vila d’Astúries on havia passat alguns estius de nen. Els personatges singulars del poble i la historia d’amor entre el metge i la professora van trobar un to local, encara que s’allunyava de l’original, que van interessar als espectadors i es podia veure sense passar excessiva vergonya.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Alejandra Palés
Correcció: Montse V.