22 d’abr. 2013

RECOMANACIONS DE SANT JORDI (I)


Atenció, que ho haig de dir de cop i agafant aire: Xavi Sánchez Pons, Lucia Lijtmaer, Nando Cruz, Maria Rodes, Aniol Rafel, Carlo Padial, Albert Forns, David Fernàndez. Descans. Com ja es tradició al Gentnormal hem demanat a gent que admirem que ens diguin quines són les seves recomanacions per aquest Sant Jordi. Llibres atemporals, canvia-vides, novetats editorals. Idees, al cap i a la fi, per a comprar per un mateix o regalar a qui s'escaigui. I sabeu quin és el plus? Doncs que us en podeu fiar del tot. Nosaltres ho fem perquè aquests no fallen. Aquí van els primers vuit. Demà més i igual de millor.



Xavi Sánchez Pons
Fan de les pel·lis de por, Xavi Sánchez Pons és crític de cinema i música mentre munta concerts amb els 4 cocos.

Los huerfanitos, Santiago Lorenzo (Blackie Books)
En Santiago Lorenzo és el director d’una de les millors comèdies del cinema espanyol recent, Mamá es boba; però és que el tio a sobre és un gran escriptor. Los huerfanitos crec que és la seva segona novel·la i sembla escrita pel fill bastard de Rafael Azcona. És capaç de barrejar crueltat i fer-te sentir pena pels personatges, i no content amb això el paio fa una radiografia de l’Espanya actual: la crisi, moral i econòmica, que no deixa "títere con cabeza". Ambientada en el món del teatre, Los huerfanitos és una novel·la de somriures nerviosos. Literatura implacable.

Sesión sangrienta, Jason Zinoman (Ediciones T&B)
Recordeu aquell llibre titulat Moteros tranquilos, toros salvajes, de Peter Biskind, que airejava el draps bruts de la generació de directors i guionistes que van canviar la història del cinema als anys setanta?  Doncs bé, Sesión sangrienta és una mica el mateix però aplicat al cinema de terror dels anys setanta i vuitanta. Jason Zinoman és un periodista del New York Times que ens explica per exemple la història d’amor-odi entre John Carpenter i Dan O’Bannon; o com aquest últim va idear l’escena del part sagnant de John Hurt a la primera part d’Alien, partint del seus forts mals de panxa.

Cuentos, 1 Edgar Allan Poe (Alianza Editorial)
Per acabar aquesta tria, un clàssic. Coneixia l’obra de Poe per les esplèndides adaptacions al cinema de Roger Corman i les adaptacions televisives de Narciso Ibáñez Serrador. Però no ha estat fins ara que he començat a llegir els relats originals. Aquesta edició clàssica, amb una excel·lent traducció i pròleg de Julio Cortázar (una introducció desmitificadora que trenca molts dels tòpics de la vida de Poe), és ideal per endinsar-se en una dels autors més copiats i influents de la història de la literatura, molt més enllà del món del terror i el suspens.


Lucia Lijtmaer
Periodista, escriptora i activista cultural en general. Una de les impulsores de sigueleyendo.es

El show de Grossman, Laura Fernández (Aristas Martínez)
Poques vegades he rigut en veu alta llegint un llibre. Quan això passa, és una troballa, i aquest llibre ho és. L'acció transcorre en un planeta rosa que és fan del planeta terra, on els homes es queden embarassats i les furgonetes estan tristes per un amor perdut. Això no és una premissa d'un llibre, és un despropòsit fantàstic.

Lo imborrable, Juan José Saer (Planeta)
Em sembla de justícia que s'hagi tornat a publicar a l'estat un dels grans de la literatura argentina. Saer va ser, a més a més, un dels pocs exponents internacionals no "porteños", de fora de la capital. Per mi conté els paisatges que associo als meus pares, que són d'aquesta mateixa zona que descriu la novel·la: el litoral de Santa Fe, amb el riu interminable, els desmais i una ironia molt molt fina que ho aixafa tot.

La nueva frontera urbana, ciudad revanchista y gentrificación , Neil Smith (Traficantes de Sueños)
Un assaig imprescindible per entendre els processos de transformació urbana, les tensions que generen, i els seus efectes socials. Jo ho complementaria amb La ciudad mentirosa de Manuel Delgado, per veure el cas de Barcelona, posar-se a tremolar i després sortir a reclamar el dret a la ciutat.

Nando Cruz
Periodista i rock crític de referència, favorit d'entre els favorits. A nosaltres si que ens va agradar el seu llibre sobre Los Planetas.

Retratos y encuentros, Gay Talese. (Alfaguara)
Una col.lecció d'articles de quan els periodistes podien dedicar-se mesos i mesos a perseguir un tema. Catorze lliçons de periodisme tafaner però extremadament elegant. El periodista nord-americà observa, pregunta i pren nota dels detalls més concloents. Llavors desapareix de l'escena amb discreció, es posa a escriure i ens deixa davant dels nassos una narració precisa i fascinant: sobre Frank Sinatra, Muhammad Ali, Peter O'Toole, Joe DiMaggio...

Paseos con mi madre, Javier Pérez Andújar. (Tusquets Editores)
Aquestes cròniques de l'extraradi barceloní visibilitzen aquells barris que mai sortiran a l'Ànima i ens fan veure la nostra ciutat amb uns altres ulls: els d'aquest fill d'immigrants de classe obrera que va créixer a Sant Adrià del Besòs. Quinze lliçons d'empatia. Quinze relats punyents i vivencials per on s'escolen frases com "Escuchábamos rock'n'roll por gusto pero también por desesperación" i "La lectura es un proceso de envejecimiento".

Sonideros en las aceras, véngase la gozadera, diversos autors. (Tumbona Ediciones)
Una col·lecció d'articles d'investigació i fotografies espectaculars que ens permet endinsar-nos en els "sonideros" mexicans. Aquests sound systems de carrer, més a prop d'una festa major que d'un festival, s'estan convertint en un model alternatiu a la indústria: un espai per a tot el poble on es genera comunitat, es reforcen trets identitaris i es balla la millor cúmbia!!! Us el podeu descarregar aquí mateix: elproyectosonidero.wordpress.com


Maria Rodés
Compositora i cantant. El seu Sueño Triangular va ser disc de l'any 2012 a GentNormal.

Contrapunt, Aldous Huxley (Edicions 62)
Perquè és el meu llibre preferit, d'aquells que et canvien la vida. El vaig llegir ja fa molts anys i sempre el recomano a tothom. Trasllada a la novel·la el concepte del contrapunt musical, entrellaçant les històries personals de molts personatges, i alhora fent una anàlisi brillant de la condició humana en el món contemporani. Sempre he tingut en ment fer un disc, component cada cançó des de les diferents perspectives dels personatges.

Lluny de Pequín, Andrea Rodés (Columna)
Perquè l'ha escrit i publicat la meva germana aquest darrer any amb l'editorial Columna :). La novel·la ens apropa a la realitat xinesa a través de l'Alícia (protagonista de la novel·la), desfent tòpics i prejudicis que molts encara tenim amb la cultura i societat xinesa. Molt entretinguda, interessant i amb molt sentit de l'humor.

El arte de amar, Eric Fromm (Paidós)
Perquè em sembla un estudi molt interessant sobre l'“amor”. Angoixosament lúcid. “La paradoxa de l'amor és ser un mateix, sense deixar de ser dos.” Eric Fromm. I no és cap llibre d'autoajuda!!!

Aniol Rafel
Impulsor de Periscopi, una de les noves editorials independents més interessants d'aquest país

El hombre perro, Yoram Kaniuk (traducció al castellà de Raquel García Lozano). (Libros del
Asteroide)
Una novel·la d'una bellesa radical on la bogeria i la lucidesa són dos mots que defineixen un mateix infern. Amor, intel·ligència i holocaust, una escriptura amb un humor que frega l'horror i que transporta al centre de l'ànima humana. Un llibre que sacseja i que no deixa indiferent.

El cafè de la granota, Jesús Moncada. (La Magrana)
Reivindicar Moncada avui en dia hauria de ser una obvietat. Malauradament, encara és necessari. Els contes recollits a El cafè de la granota són una manera excel·lent d'endinsar-se en l'obra d'un autor imprescindible. Ironia, quotidianitat i concisió expressats amb un llenguatge riquíssim que permet fruir sense aturador.

Peter Pan. El niño que no quería crecer. Una fantasía en cinco actos, James M. Barrie (traducció al
castellà de César Palma). (Siruela)
Aquesta és la peça teatral que va donar origen a les moltes reelaboracions de Peter Pan, i sorprendrà tots aquells que només en coneguin les versions posteriors. Profunda, complexa, irònica i bella, el mateix autor en destaca la seva càrrega "demoníaca". La ferotgia —l'ànima selvàtica de l'home i la crueltat són els eixos d'una història molt allunyada de l'estereotip de llibre infantil.

Carlo Padial
Guionista, monologuista, amant de la música negra i neures en general. "Erasmus Orgasmus" és un dels llibres més divertits de la història.

Quadres de viatges, Heinrich Heine (Edicions 62)
Un dels meus llibres favorits i un dels millors exemples de grandíssima escriptura que conec, si algú em pregunta què es per mi la bona escriptura, aquest seria un dels llibres que posaria com exemple. La combinació perfecta i més brillant d'excel·lència literària, intel·ligència i enorme construcció, barrejat amb un sentit de l'humor inigualable. Una obra mestra de la literatura satírica, i al mateix temps pura poesia en prosa. Per mi, Heine era un geni.

El Paseo, Robert Walser (Siruela)
Un altre dels meus llibres favorits, dels mes rellegits, un dels escriptors dels quals més he après. Robert Walser és com el meu pare. Sense ell, potser no hauria trobat la vocació i l’empenta per escriure tant, i sobretot per fer-ho de la manera com ho faig. A Walser, li vaig trobar tots els elements que fan importants, per mi, l’acte d’escriure: un determinat estat d’ànim, un cert humorisme molt abstracte, una visió determinada del món, un component rigorososament lúdic envers l’observació dels petits detalls. La comprensió de l’exterior de Robert Walser és total. Ho va entendre tot, o almenys tot el que valia la pena entendre. Llavors es va distanciar per sempre. Cada dia penso en Robert Walser, és inevitable. El Paseo em sembla la millor introducció al seu punt de vista. Una obra d’art.

Ortodoxia, G. K. Cherterton (Acantilado)
El llibre potser més important que he llegit en la meva vida, no en termes literaris, però sí en termes d’aprenentatge. Un llibre imprescindible, una apologia al cristianisme que també és el millor llibre de filosofia, un text que em va fer canviar totalment el meu punt de vista, fins a l’extrem d’abandonar el món del còmic per dedicar-me a escriure i ser realitzador. La defensa il·limitada de la ingenuïtat i de la sorpresa envers la vida. Aquest llibre va suposar per mi l’antídot ideal contra el cinisme que domina l’estat d’ànim general i la negativitat. Potser el llibre més modern i més transgressor que es pot llegir al segle XXI, una refutació indiscutible del fatídic pensament dominant, que tot ho taca de negativitat i desesperança.


Albert Forns
Escriptor de moda. La seva nova novel·la ("Albert Serra") l'ha col·locat entre els noms a tenir en compte aquest Sant Jordi.

Knockemstiff (Libros del Silencio)
Aquest any s'ha traduït al català el seu segon llibre, El dimoni a cada pas (Empúries), però el llibre obligatori obligatori de Donald Ray Pollock és el seu debut Knockemstiff (Libros del Silencio), titulat com el poble de l'Amèrica profunda on va néixer l'autor, un racó de món ple pederastes, alcohòlics desdentegats, assassines domèstiques i en definitiva, gent xunga de collons. Com explica Kiko Amat al pròleg del llibre, al costat dels relats de Ray Pollock, la prosa del catxes Chuck Palahniuk fa vergonyeta.

Ampliación del campo de batalla (Anagrama)
L'he recomanat moltes vegades i és un llibre que m'encanta. El debut literari de Michel Houellebecq va ser una novel·leta de poc més de 100 pàgines que condensava tota la seva agror. El protagonista és un apàtic enginyer informàtic (Houellebecq també és enginyer, agrònom en aquest cas) que volta per França fent cursos a funcionaris. A les següents novel·les ja era una vedet, però aquí va abocar-hi totes les misèries en un destil·lat de cinisme breu però inoblidable. No sé on vaig llegir-li dir que amb aquesta novel·la inaugurava el gènere “literatura d'oficinistes”.

Honor de cavalleria: Plano a plano (Intermedio)
Aquest últim any he passat mesos veient vídeos de l'Albert Serra (mira tu, una distracció com una altra), i us puc assegurar que per molts YouTubes de “jo sóc més de l'SGAE que l'SGAE!”, res supera el text més llarg que ha escrit en Serra, la justificació “pla per pla” d'Honor de cavalleria, la seva primera pel·lícula (la bona, de fet). Aquest llibret de més de 100 pàgines es pot trobar al pack de DVDs de les seves pel·lis que va editar Intermedio, i entremig de les habituals boutades dalinianes i reflexions sobre cinema, hi trobareu un munt de fílies, fòbies i anècdotes de rodatge impagables. Només per als fans més fans del personatge.


David Fernàndez
Referent polític. Únic parlamentari que podria apareixer a aquest bloc. Va ser cap de llista de les CUP a les darreres el·leccions nacionals.

La rebel·lió catalana, Antoni Baños (La Butxaca)
Instant-book metòdic, analític-rialler i hiperrealista del moment polític que vivim. I, sobretot, de la rebel·lió que vindrà nascuda de la triple cruïlla que combina indignació, independentisme i desobediència. Repàs al detall del que som, del que no volem ser i del que podem ser encara. Magistral aporia de la natació sincronitzada –ofec permanent, pinça al nas i moviments necessàriament (des)coordinats per avançar– com a esport polític de risc habitual en aquest país d'atrotinada dignitat.

Costures, Mireia Calafell (Viena)
Poesia ben lila, dialèctica de la vida quotidiana i cartografia amb brúixola per no perdre's en la teranyina de les relacions que teixim, descosim, apedacem o destenyim. Del que no acaba perquè no comença, de la (re)construcció permanent enmig dels laberints, d'allò que ens habita i allò que ens desallotja. Un descobriment que perdura.

Som moros en la boira?, Joseba Sarrionaindia (Pol·len Edicions)
Rere el "Sarri, Sarri" què tots hem cantat mil cops hi ha Joseba Sarrionaindia, poeta basc exiliat enlloc i arreu fa 20 anys. I Pol·len Edicions ens ofereix, per primer cop i és un plaer, la primera traducció al català del seu darrer assaig. Una deconstrucció de tots els centrismes i monolingüismes haguts i per haver, a través de l'aproximació a la cultura amazic, que apel·la i ens fa gaudir de totes les cultures i resistències d'arreu. Màxim respecte i rec continu al cervell i al múscul de la memòria. Per emmarcar.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Montse V.