9 d’abr. 2013

L'INNOMBRABLE

Don The Tiger
Varadero
Any: 2013
Discogràfica: Canada

L'innombrable (1953) és una novel·la de Samuel Beckett on, com el propi títol indica, el narrador (o narradora), protagonista i subjecte argumental és un ens sense forma (determinada, com a mínim) que tant pot ser la consciència, una ànima, fins i tot un nou habitant corpori (d'aquí que un dels àlter egos – o no– que adopta porti per nom Worm, 'cuc'), o tot alhora, segons interpreti el/la lector/a. Jo vaig enfocar bastant el llibre cap a la primera opció, i escoltant Varadero m'ha vingut al cap aquesta obra de l'escriptor irlandès, ja que al nou treball discogràfic d'Adrián de Alfonso, la veu interior adquireix un grau de presència tan accentuat com captivador.

Per sobre de la cruesa o la suavitat musical de les cançons, aquest "jo" imprevisible que es manifesta amb seductora convicció (aspecte que deu venir de família, perquè la germana del músic, Elsa, ja fa uns anys que ens sorprèn amb la seva atractiva veu al capdavant de Villarroel) determina innegociablement el to de cadascuna de les peces, si bé s'hi detecta una interessant evolució (involució, més aviat) del volum a mesura que avança l'àlbum.

I és que el disc comença ferotge, abrasivament visceral amb "Labios" i "Be bop a lula", donant consol, la primera, a aquells que trobin a faltar la bèstia amansida dins Nick Cave (i on queda més patent la credibilitat vocal de De Alfonso, que aconsegueix que una frase com "sé que tus labios huelen a nabo" transmeti hostilitat i no quedi "cigronera"); mentre que la segona, tot i que més fosca que els temes de Tom Waits, recorda la vessant més experimental del mític artista nord-americà, amb la seva combinació samplejada de cops de peu, espetecs de dits, sons guturals, i alguns crits (hi haurà un grapat més de peces que faran venir al cap aquesta influència, tot i que, curiosament, als anteriors projectes del barceloní –Homenatges, Bèstia Ferida, Veracruz, Capitán–, no n'hi havia cap rastre).

Passió romàntica (gran part de les remarcables lletres de les cançons tracten del desig) que tempera les urpades (que no el sentiment) amb el tèrbol instrumental "Primer porteador", el tango de soterrani "La celada" (també amb regust waitsià en els jocs de veus), i el cor quasi pop de "Los cuencos de la mar salada".

"Soportales de la chinata" extrema, a dues bandes, els registres vocals (moment de crisi de personalitat del "jo" dins el desenvolupament del disc?), però sobre un acompanyament fosc i minimalista, fins que la calma –aparent– arriba amb una "Girasol" de rockera electricitat crepuscular i aire bolerístic (amb subtil aportació als vents de l'exMars i company a Béstia... Mark Cunningham), i el reposat i nocturn instrumental "Quebrantahuesos".



Així, a mesura que avança el disc, i com si fos un ésser ferit que troba un niu de desintoxicació amorosa/vital a l'estudi de gravació, el "jo" es buida d'impulsos i emocions mentre les cançons van adoptant forma. Encara queda, però, "Bengala", tema que tanca el disc i on la naturalesa del "tigre", que mai l'abandonarà, reapareix propulsada per un baix tens i obsessiu per ajudar-lo a fer front a les misèries del dia a dia, i demostrar que assumirà però no oblidarà. Com tampoc ens passarà per alt a nosaltres, un cop escoltat, aquest bell, primari, i estimulant Varadero.

Fotografia de portada: Adrià Cañameras
Text: Arnau Espinach
Correcció: Montse V.