22 d’abr. 2013

JORDI: ELS 'CAVALLERS' DE LA MÚSICA CATALANA


Amics, amigues, em fa l'efecte que, dintre de dues dècades, tindrem el món musical català desert de 'Jordis'. Aquest popular nom va a la baixa, any rere any i, si el 1997 ocupava la posició 12 en el rànquing antroponímic dels nadons nascuts aquell any a Catalunya (a les 'Georgines' les trobàvem al número 135), a les darreres dades disponibles, 2011, havia caigut fins a la posició 40 (per al seu equivalent femení, hem de baixar fins la posició 272!). Tanmateix, no es pot dir que mai hagi estat un nom recurrent entre els músics de casa nostra. De fet, els grups en català de més èxit d'abans-d'ahir (La Trinca, Serrat, Llach, Riba, Sisa, Rosell), d'ahir (Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, i Lax N Busto. L'excepció es Brams, amb el teclista Jordi Castilla), i d'avui (Manel, Mishima, La Troba Kung-Fú, Els Catarres) no han tingut ni tenen cap component que celebri el sant el 23 d'abril.

Però, de 'Jordis' que agafen instruments (o utilitzen la veu), n'hi ha i n'hi ha hagut. A Gent Normal hem volgut fer memòria (no exhaustiva!, puntualitzo abans que algú s'esglaï) amb aquest article.

Començem pels més ancestrals: als anys seixanta i setanta trobem, dins la música clàssica, el prestigiós violagambista i musicòleg Jordi Savall i, dins els laietanismes, els no menys reputats Jordi Batiste -primer per l'esquerra, a la foto-, baixista a Màquina!, Ia & Batiste, Grup de Folk (on hi havia Jordi Pujol -res a veure amb sangoneres polítiques-) o Els 3 Tambors, i Jordi Soley, teclista de la Companyia Elèctrica Dharma, així com al cantautor de la Catalunya Nord Jordi Barre.

Als vuitanta, en canvi, perdem meravellosament els modals amb Jordi Pujadas "el subidas", baixista que va substituir "el Montoya" dins La Banda Trapera del Río i, sobretot, Jordi Valls -segon per l'esquerra, a la foto-, home darrere de Vagina Dentata Organ i que a finals de la dècada precedent va donar a conèixer a Barcelona grups de l'industrial anglès (que servirien de referent per a la proposta de VDO) com Throbbing Gristle i Whitehouse. Per aquells anys, trobem també Jordi Vila, bateria dels Trogloditas de Loquillo (qui, als anys noranta, tindria Jordi Pegenaute a la guitarra i a la producció) i, temps més tard, Jordi Bonet, baixista dels pop-rockers Sui Generis i Swing Sec.



Als anys noranta trobem Jordi Gimbernat, guitarrista d'Umpah-pah; Jordi Sánchez, meitat del duo tecno-pop OBK; Jorge Rebenaque, acordionista i teclista que ha format part de grups com Los Rebeldes, Nel·lo y la Banda del Zoco, Jarabe de Palo (de fet, Pau Donés podria formar una ensemble de 'Jordis' excomponents seus: els guitarristes Jordi Mena, i l'encara membre de JDP, Jordi Busquets, i el baixista Jordi Gas), i que actualment col·labora amb Enrique Bunbury; Jordi "Garrotada Smith", baixista dels punk Budellam, i actualment a Afganistan Ye-ye's; i Jordi LP -segon per la dreta, a la foto-, qui, tot i ser més conegut per la seva vessant de showman i humorista, duu un crooner dins seu (fa tres anys, va publicar un disc de versions acompanyat de l'orquesta La Chatta).



La primera i única Georgina (així, a pèl, a més) que ens ve al cap la trobem a inicis del segle XXI i va ser, junt amb Marina, la primera component del grup/projecte Macedònia.

Probablement perquè és la nostra època, els 'Jordis' de 'més enllà del 2000' ens surten com a xurros: des del company del nostre Joan Palahí a Bikini Summer, Jordi Brugues, fins al germà de qui us està explicant tot això, Jordi Espinach, compositor, guitarrista, i cantant de Liannallull i baixista al primer disc de Las Ruinas; Jordi Lanuza, alma mater d'Inspira; Jordi, cantant i ukelelista de Kana Kapila; el DJ, productor i veí londinenc Jordi Mas; Jordi Gorro, exbateria de Dorian; Jordi Masana, baixista, guitarrista i cantant d'Estúpida Erikah; Jordi Llobet, de J Irizar Toca La Bateria i també component de Sedaiós, col·laborador de La Estrella de David i exmembre de Giulia y los Tellarini; Jordi Mendez, guitarrista dels rumbers-punkis El Niño del Parche, Muletitas, y Su Obra Social; Jordi Rudé, guitarrista, teclista, i segones veus de Mazoni; Jordi Erra, bateria a Furguson i Mates Mates; i l'ara exiliat a Berlín Jordi Tost -primer per la dreta, a la foto-, conegut com a El Gos Binari, i baixista als ja extints Ou i Parmesano.



En coneixeu més? Us animem a fer les vostres aportacions als comentaris (especialment, de 'Georgines').

Imatges: El Periódico / Primera Persona / RAC 105 / Serie BCN
Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font

2 comentaris:

SmallTour ha dit...

Solament se m'acut l'incombustible Jordi Hurtado, que, entre xifres i lletres, de tant en tant se li acut cantar.

Anònim ha dit...

Falten el Jordi Casadesús i Jordi Torrents, ambdós components de La Iaia i Maria Rodés!