3 d’abr. 2013

'GIRLS': SEGONA VOLTA


Lena Dunham no hi pot fer més. Faci el que faci sap que per algun cantó li tocarà rebre, ja sigui per la infra-representació de la comunitat afroamericana a la seva sèrie o per la profusió de tetes i culs amb què obsequia els teleespectadors. La recepció de la segona temporada de Girls, que va finalitzar el 17 de març, ha sigut de tot menys plàcida. La fins fa poc idolatrada noia meravella de la televisió ha vist com l’incipient moviment hater amb el qual es va enfrontar la sèrie als seus inicis creixia al mateix ritme que ella guanyava premis i reconeixements.

Els nous capítols s’han trobat amb una oposició cada cop major i hem hagut de veure com molts es donaven de baixa de la sèrie cansats del que consideren un show egocèntric de Dunham que abusa dels moments desagradables. Una acusació no del tot incerta -és veritat que Hannah ha estat el personatge amb més minuts en pantalla- però també una mica injusta. Amb tota la seva deixadesa i el seu egoisme, l'aspirant a escriptora té una història i hem de patir el via crucis de les seves excentricitats per conèixer-la. Una excusa que pot resultar feble si tenim en compte que no és l’únic personatge en ple descens als inferns.

La segona temporada ha estat la del autodescobriment de cada una de les protagonistes per, sorprenentment, acabar on van començar. Els servirà d’alguna cosa tot el que han viscut fins ara? Malgrat ser una de les millors sèries que es fan actualment, Girls ha caigut enrederada en el seu propi parany. Presentar-se, encara que sigui irònicament, com la “veu d’una generació”, l’ha convertit erròniament en una espècie de far per aquells que busquen entendre i analitzar com és la joventut actual. Res més lluny de la intenció de la creadora: malgrat que en certs moments ens puguem sentir identificats amb reaccions o accions de les protagonistes, des de les més emotives a les més menyspreables, cap d’elles pot ser considerada un referent de la joventut actual.

Un cop superem aquest escull i acceptem els personatges tal com són, amb les seves decisions absurdes i les seves debilitats, la sèrie és una joia plena de diàlegs ocurrents i intensos. Per tots aquells que encara estan disposats a donar una oportunitat a Hannah, tot i que en ocasions l’ofegarien al fons del mar, fem un recull de les 7 raons que fan que la segona temporada valgui la pena (Alerta Spoilers).



1. El model Gusiluz: El vestuari de les quatre protagonistes de Girls ha estat objecte de nombrosos articles. Sens dubte, el personatge de Lena Dunham és el que gaudeix d’un estil més singular, basat principalment en el mal gust i en posar-se sempre la peça de roba que pitjor li senta. De tots els models impossibles que ha lluït en aquesta temporada ens quedem amb aquella espècie de batamanta-sac de dormir- polar taronja que la feia semblar un creuament entre el Kenny de South Park i un Gusiluz trist.

2. Jessa i els sogres: Al final de la primera temporada, la bohèmia Jessa (Jemima Kirke) ens va sorprendre casant-se amb Thomas John (Chris O’Dowd), un fanàtic dels mash-ups que pràcticament acabava de conèixer. Com calia esperar, la felicitat marital no podia durar massa, especialment si la pintora decideix boicotejar-se i fer un desplegament de rareses i passat tenebrós durant la seva primera trobada amb els sogres.

3. Declaració d’amor al metro: Les parelles enamorades i felices no són habituals a Girls. Així i tot, de tant en tant, Lena Dunham ens dóna un respir i ens regala moments romàntics dignes de les pel·lícules més monyes del cinema. En aquesta temporada, el pòdium del romanticisme, amb perdó de l’escena final de la sèrie, se l’endú Ray (Alex Karpovsky) quan declara el seu amor a Soshanna (Zosia Mamet) mentre esperen el metro.

4. Sexe: Un dels elements més controvertits de la sèrie. Si durant la primera temporada va aixecar tot tipus de comentaris i exclamacions, en la segona no s’ha quedat curta. Sexe amb adolescents entre matolls, nines de porcellana, partides de ping-pong amb els pits a l’aire... Tot el que vulgueu i més.



5.Hannah, a punt d’un atac de nervis: Ja ho hem dit, Hannah té una història i hem d’esperar vuit llargs episodis, alguns més irregulars que altres, per entendre què passa dins del cap de l’escriptora. Mai més tornareu a jugar amb els bastonets de cotó!

6. “One Man’s Trash” (S02E05): El capítol més polèmic i especial de la temporada. O l’estimes o l’odies. Un episodi ampolla, un parèntesi en el desenvolupament habitual de la sèrie. Amb només dos personatges i amb tints onírics, aquesta mena de relat curt sintetitza els anhels de la protagonista.

7. Marnie, la nova promesa del rap: De ser la més estirada i guai del barri, Marnie (Allison Williams) ha passat a ser la més desgraciada de les quatre noies de Nova York. Sense feina, ni parella ni objectius, la segona temporada és un camí iniciàtic per trobar-se a ella mateixa. La culminació d’aquest pelegrinatge és la seva lamentable interpretació d'"Stronger" de Kanye West .

Fotografia de portada: HBO
Text: Alejandra Palés
Correcció: Joanaina Font