2 d’abr. 2013

DOLCES TURBULÈNCIES

Les Sueques
Cremeu les perles
Any: 2013
Discogràfica: El Genio Equivocado

Potser notareu tremolors durant l'agradable escolta de "Cremeu les perles". Llavors us preguntareu d'on coi surten i, si pareu bé l'orella, descobrireu els llops amb pell de xai i forma de cançó que conté aquest àlbum de debut del quartet vilanoví-barceloní.

I és que, a nivell líric, és un disc amb molts comptes pendents: des del seu mateix títol crida a la destrucció, en concret a la d'aquells funcionaris de l'amor a qui se'ls "veuen les misèries / brillant entre les dents / collars de tristes perles / collars de patiment", com deixa anar la baixista i cantant Blanca Lamar al primer tall, "Beix", on la seva combinació de ritme mig accelerat, dolça harmonia vocal, xisclets trencats i cors estil girl band rockera és un magnífic paradigma del to d'un treball de so efervescent, fluïdesa estructural i impacte directe.



Així, aquesta mateixa línia, tant temàtica com musical, segueixen la contagiosament sixties "Ramon" (com per dedicar-la a qualsevol amic homònim, amb la seva tornada "son, son, son / em fas venir son") i la càndida i subtilment tropical "Ganivets i forquilles", que ens congela els somriures en descobrir per a què són tan culinaris estris.

Més orientades cap al surrealisme hi ha la sorneguerament majestàtica "Robot", la més introvertida i malenconiosa "Ningú" (en consonància amb la fosca –compte amb l'inquietant mantra del teclat– "Són de mi" i la metafísica i més recargolada "Monstre"), i la daliniana (no per referència directa, sinó pel que evoquen les entonacions de Lamar) "Geboren", que sorprèn amb una delirant i crispada espiral de dissonàncies en el seu tram final.

I és que, per moments, els llops dins aquest àlbum ensenyen sense dissimular les urpes i els ullals, cas de la torbadora (en tots els aspectes) i agressiva "S.F.", o de la contundència àcida ("todo lo que vende el súper lleva Aloe Vera / puede que tú en comprarlo seas la primera / las veinte cajas de Actimel infestan tu nevera") propulsada pel baix d'una de les peces estel·lars de l'àlbum, "Terrorista", i així mateix una de les tres cançons regravades del seu primer EP, aquí, òbviament, més polides, però també adoptant un to vocal més greu i auster (i adient al conjunt del disc), allunyat de la claror i el punt fins i tot teatral de la veu en aquell primer treball autoeditat l'any 2011.

La preciosa "Mirall" queda com a 'illa' d'innocència emocional, puresa romàntica, i placidesa sonora dins l'excel·lent i encomanadissa col·lecció d'ironies, ferides, i àlter egos aquí reunida.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Marta C.