11 d’abr. 2013

CELEBRANT LUCHADOR RECORDS

Porto parlant de Luchador des de l’adolescència. “Molaria fer una tenda on només hi haguessin els discos que ens agradessin”. Tocarien els grups dels nostres amics i tot el dia entraria gent per parlar de música i beure cerveses. Hi hauria sempre noies demanant els millors discos. Farien com a aquella escena d’Indiana Jones en què una alumna guapíssima es pinta missatges d’amor a les parpelles perquè el professor Jones les llegeixi. De vegades jo mateix seria l’alumne amb les parpelles pintades. Luchador és el meu somni fet realitat en la pell del Pol i l’Esteban. Ells es van atrevir a dur-lo a terme; durant un parell d’anys alguns hem pogut visitar el nostre somni al carrer Ferlandina.

Però tot això s’acaba, i no serveix de res lamentar-se si no pensem apropar-nos a la nostra tenda de discos de capçalera i afluixar la mosca. Perquè amics, tenir molts fans a Facebook no paga el lloguer, i les tendes de discos són maques per portar-les com bandera, però si ningú hi compra, desapareixen. Malauradament, la situació no és reversible, però abans de començar a organitzar el penúltim Verkami, si us plau, apropeu-vos a la tenda, que marxin amb el forat econòmic més petit possible. Aquí unes quantes propostes de discos que vam comprar. Probablement, en trobareu còpies encara. No tingueu por de dir-los “hola”, el Pol i l’Esteban són gent maca.
Sabem que no és bon moment per la butxaca de ningú, però... RECOLZEU LES TENDES DE DISCOS I SEGELLS INDEPENDENTS! No deixeu que Ultra Local, Discos Paradiso, B-Core, Surco, Juandó, Wah Wah o la que més us agradi sigui la següent.

Milk Music,“Beyond living”
De què serveix una tenda de discos de confiança? Serveix per poder entrar i demanar que et recomanin alguna cosa que no coneixes. Només obrir, el Pol em va recomanar Milk Music, una puta meravella si el que t’agraden són les guitarres recremades dels primers Dinosaur Jr. Un any més tard, tocaven al Primavera Sound. Gràcies al Pol em vaig poder tirar el moc “jo els coneixia d’abans” Quique Ramos

Prisma En Llamas / Atomizador, “split”
Tendes de discos locals i discos de grups del nostre voltant. Quina gran combinació! A Luchador trobàvem totes les novetats del grups que més estimem. Estimar genuí: Lidia Damunt, Atomizador, tots els grups de Chin Chin Records, Kokoshca, Akron; tots els discos dels amics de La Castanya, Sones, Canadà, Astrohúngaro, Bankrobber... El d’Atomizador i Prisma en Llamas l’esperava “como agua de mayo” i el vaig anar a buscar molt ràpid, de camí a la ràdio o a qualsevol altre lloc. És boníssim. Si tenen còpies i les deixeu allà no teniu cor, ni enteniment ni orelles. Quique Ramos

The Oh Sees/ TheMallard, “split”
Els grups de la casa. A Luchador portaven totes les rareses dels seus grups favorits i gràcies a això hem pogut gaudir de píndoles de pop malalt i lluminós com “Wait let’s go” de Thee Oh Sees. Aquest split pertany a una sèrie de 7” que edita el segell Famous Class i que serveix per recaptar fons per l’educació musical a escoles públiques dels Estats Units. A Luchador tenen més singles d’aquesta col·lecció, com l'split Cassie Ramone/ Hunx (BÀSIC!) o el de Cass McCombs/ White Magic. Els propers els haurem de comprar per Internet i gastar-nos més de 10 euros o quedar-nos-en sense. Quique Ramos

The Clean, “Oddities”
Hòstia, això d’on surt? Aquesta va ser la meva reacció quan vaig veure que tenien aquest disc a Luchador. Es tracta de la reedició en luxós doble LP del casset que recopilava gravacions de començaments dels vuitanta dels The Clean. El so és gloriosament maquetero (es va gravar amb la Revox dels Dead C), i les cançons són una puta joia: “End of my dream”, “At the bottom”, “Thumbs off”, “Getting older”... Reedita Chaos In Tejas, segell especialitat en recuperar joies ocultes de hardcore punk i organitzadors del festival amb el mateix nom. És una bestiesa de disc. Quique Ramos

Dunes, “Demo tape”
“La cinta de Dunes? Guardeu-me’n una!”. Aquestes van ser les meves paraules quan vaig saber que la tenien a la tenda. D’això deu fer un any o més i encara en queden. Potser no tinc sentit de la realitat, però si d’aquí 30 anys algú reedita aquest casset com el de The Clean, tan de bo que els amics de Luchador no s’hagin desfet de tot el que tenien i es venguin les còpies que els queden. Post punk lleganyós al local d’assaig. Com qualsevol cosa sortida de Mika Miko (l’excepció és l'LP de Bleached) és una meravella. Quique Ramos

Touch And Go, The Complet Hardcore Punk Zine '70-'83
Sortia de Luchador amb un parell de discs sota el braç, no volia mirar les estanteries perquè no m'ho podia permetre econòmicament. En abaixar la vista em cauen els ulls a la taula central. Mare meva. La llavor de la llegendària discogràfica, tots els números del fanzine de Michigan amb ressenyes i entrevistes de l'època com a Black Flag, Minor Threat<, the Misfits, Negative Approach, Youth Brigade, Poison Idea. No m'ha canviat la vida el fet de tenir-ho, però tenir una part d'història a casa em fa feliç i m'ajuda a entendre moltes coses de mi. Lluís Huedo

Dan Melchior "Assemblage Blues"
Amb aquest disc vaig descobrir en Dan Melchior, tant que aquell any em vaig atrevir a fer una llista personal amb els millors discs internacionals de l'any i el vaig col·locar com a millor del 2011. També és l'àlbum que molts vàrem "cantar" al Fòrum durant aquell Primavera Sound després de demanar-lo al fòrum del web del festival. I tot plegat és el que ens va moure a fer el fanzine Assemblage per recaptar diners per la seva dona, malalta de càncer, a més d'uns concerts per tot l'estat amb l'idèntic objectiu. Aquest àlbum és molt més que un àlbum i no el vull tornar a descriure. Lluís Huedo

Karate, "Karate"
És una nit d'hivern a Sant Feliu de Guíxols, corre el 2000, any amunt, any abaix. Entro a l'antic escorxador pensant que és nit de New York Hardcore, toquen uns que es diuen Karate. Què es pot esperar? Jo hi vaig pels teloners, A Room With A View. Hòstia. Des de la primera cançó fins a avui en dia segueixo davant de l'escenari, a primera fila, bocabadat movent el cap. Presentaven l'Unsolved. Una mica més tard vaig poder copiar-me aquest disc, Karate, em sembla que en CD, però el vaig perdre -o potser millor gastar- de tant i tant que el vaig sentir. És d'aquells discos que ja són atemporals per a mi, me'l puc posar quan vulgui que se m'ericen els pèls de tot el cos. I un dia a Luchador, onze o dotze anys més tard, allà me'l trobo, a la cubeta de discos, aquell disc portava el meu nom. Lluís Huedo

The Shins, "Wincing The Night Away"
Sempre queda alguna cosa dels antics amors. Encara que tot acabés fatal. Òbviament jo no havia acabat malament amb els Shins, però havien passat de ser un grup de capçalera, un record d'estiu de hits insuperables a fer discos que ja no t'omplen. Aquell dia era el meu aniversari i baixava al centre a comprar discos. Buscava soul, però a Luchador no hi havia soul, igualment si deixes la moto a Universitat hi passes, evidentment que hi passes. I allà estava el Wincing the Night Away i jo que sé, em va entrar com una estranya melancolia. Va, que són els Shins i aquí hi ha “Australia”, que ja sabeu que és un hit evident. Sabia que no seria un disc favorit però el vaig comprar i vaig anar xiulant la melodia de la cançó tot el matí, i tarda, i nit. Feiem una festa al vespre i mentre preparava el pis esperant les tropes que em deixarien el terra enganxós vaig posar el disc fort, molt fort. Era l'avís als veins de que aquella seria una nit memorable. Jordi Garrigós

Beach Beach, "Tasteless Peace"
Amb més de tres dècades de vida i hi ha vegades que sembla que encara no he après la lliçó. Has de fer cas als col·legues. En aquest cas tot va venir perquè em va tocar escriure la ressenya dels Beach Beach en aquesta santa casa. Jo no els havia ni votat, però em van tocar. I vaig escoltar el disc i evidentment que em va agradar al minut zero mentre dins meu recordava les paraules d'en Lluís Huedo: “Els Beach Beach et molaran molt”. Com em coneix el puta! Però jo no li havia fet cas. Vaig escriure la ressenya i un parell o tres de dies després aprofitant que era al MACBA vaig passar per Luchador a buscar el Tasteless Peace. Ho hauria d'haver fer molt abans, Lluís. Ho sé. Jordi Garrigós


Fotografia de portada: el Pol i l'Esteban amb el disc de Crazy Band, un altre spin off de Mika Miko gloriós, a la porta de Luchador
Text: Quique Ramos
Correcció: Joanaina Font