16 d’abr. 2013

BEN TOCADA DE NOU, SAM


Balago
Darder
Any: 2013
Discografica: Foehn


La carrera dels de la Garriga es compta per encerts. Cimentat en la música instrumental, l’esperanto dels estils musicals, deia Kiko Amat fa poc en un article, ens entrega el seu disc més fosc i urbà. Darder (Foehn, 2013) és una reflexió de la vida moderna en temps incerts d’individualisme i solitud, a cop d’ambient, kosmiche i IDM.

Balago és un rara avis dins l’escena musical catalana. Creen cançons buscant el paisatge, escrivint sensacions musicades, construint instants sonors mitjançant detalls melòdics i rítmics de microelectrònica sortits de l’anima de teclats analògics i, més en els primers treballs, de guitarres planejadores. Duen cinc discos editats a les esquenes que donen coherència a un discurs musical molt cinematogràfic i oníric basat en la seguretat dels que treballen per convèncer-se a si mateixos que el material editat s’adiu a les intencions artístiques d’una proposta que es basa en la recerca i l’experimentació que tan bé congenia amb el catàleg i el gust exquisit de Foehn.
Essent tots els seus àlbums de gran qualitat, i rics amb matisos que els diferencien els uns dels altres, el trio, consolidat en els darrers treballs i amb la figura de David Crespo com a cap pensant i l’únic present en tots ells, aconsegueix amb Darder sumar un nou èxit a la seva carrera.
És un disc de sonoritat fosca, que obre un joc sensorial i perceptiu en el qual les vivències, els records i l’estat d’ànim marquen el que s’emporta l’oient de la música de Balago. També és el disc més íntim i solitari en què el diàleg en forma de somnis inquietants en blanc i negre es converteix en un secret entre tu i la banda. La construcció de les cançons abracen la tradició de l’electrònica analògica de teclats lànguids i de ritmes subtils que, sense ser protagonistes, et fan entrar en un cosmos fosc que s’enlluerna amb l’aparició de melodies efímeres i que et fa seguir endavant, tot combinant ritmes kraut i post-dubstep.

I així, Balago, amb un discàs de primera divisió, continuarà fent soroll, prodigant-se el que ells considerin necessari des del Vallès Oriental. La majoria de catalans sense més inquietud musical enllà de la facilitat obligada que ens imposen els grans mitjans continuarà sense poder gaudir d’una proposta brutal, eterna i històrica. Ja s’ho faran. Nosaltres els recordarem ara i sempre.




Fotografia de portada: Disc
Text: Carles Fajardo
Correcció: Joanaina Font