20 de març 2013

RECOMANACIÓ DIRECTA #11


Shackleton
Apolo, 23 de març

Per a tots aquells que utilitzen sovint l'estereotip que diu que al techno no hi ha creativitat i que és una música totalment funcional (en això tenen part de raó), Shackleton ha de suposar un daltabaix. L'anglès és un mestre de fusionar significats que remeten al techno, al dubstep, a cert minimalisme i a sonoritats ètniques tant aràbigues com africanes. Els seus sets en directe són una allau de percussió ancestral, baixos densos i nebulosa futurista. Si voleu experimentar el que és una sessió de la millor electrònica, no us el perdeu. Us ha d'agradar. “Palabra”.

Franco Battiato
L'Auditori, 20 de març

És fàcil fer paròdia d'aquest italià que Martes y Trece van rebatejar com Franco Napiato. És fàcil perquè té una personalitat única i brutal. Bé, per això i per coses com allò de “Cucurrucucú Paloma”. A moltes males còpies del pop d'ara no hi ha per on agafar-les ni per ridiculitzar-les. Així que benvinguda sigui la visita de Battiato, encara que amb aquests preus difícilment puguem anar-lo a veure. En tot cas, seguirem gaudint de discos seus que envelleixen bé com Patriots o La voce del padrone. Fins i tot del seu darrer disc, Apriti Sesamo.

Negro

Heliogabal, 22 de març

València és el gran planter de talent subterrani de la península, sens dubte. El seu underground té com a temple el Centre Social La Residencia, com a fanzine de capçalera l'immens Chilena Comando i com a grups de culte a Betunizer, Wau y los arrrghs, etc. De tot aquest magma va aparèixer fa uns anys Negro, Fernando Junquera, (ex-Balano i ex-Estrategia lo Capto, també a Caballo Ganador), un guitarrista que sap fer que el seu virtuosisme no tapi el seu gust i la seva sensibilitat. Als seus dits i cordes es retroben per primera vegada coses tan dispars com John Fahey, la música industrial, Toti Soler, Jim O'Rourke o tants d'altres.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Marc Balfagón
Correcció: Marta C.