05/03/2013

'PETITE MORT' ELECTRÒNICA

Jansky
Un big bang a la gibrella
Any: 2013
Discogràfica: Primeros Pasitos

"I t'ofèn tornar-lo a desitjar", deixa anar Laia Martínez a "Mal, bades" amb una sensualitat que, juntament amb l'ús gens ornamental de la flauta travessera, s'ha convertit en signe d'identitat de Jansky. A Gent Normal, però, no ens ofenem pas per voler tornar a parlar d'aquest duo ubicat a Mallorca, sinó al contrari: és un veritable plaer que, un any després de ressenyar la seva sorprenent i autoeditada demo Parasònic, ens trobem que, per a la seva estrena en llarg, Un big bang a la gibrella, un segell discogràfic -Primeros Pasitos- hagi apostat per ells.

Com passa de vegades amb els primers treballs de conjunts que prèviament ja s'han autopublicat diverses cançons, el disc té molt de "minicompilació", ja que, de set temes en total, reuneix fins a quatre títols de la seva citada demo, i un senzill que va aparèixer per al Record Store Day del 2012. La diferència, però, radica en el fet que les cançons han sigut regravades (excepte el tema solt) i, per tant, hi ha variacions.

La diferència més general i comuna és que totes elles han guanyat cos, empaque, que es diria de forma més precisa en castellà, i s'han suavitzat els canvis de ritme (detall que, en el cas de "La masovera se'n va a l'espai", li resta un punt d'angulositat), mentre que, a nivell individual, certs detalls sonors s'han posat més en relleu. No obstant això, la força d'aquestes cançons segueix residint en elles mateixes: sigui des de la tragèdia metafísica ("La musa"), el viatge còsmic ("La masovera se'n va a l'espai"), o la més evident carnalitat ("Punxa més"), Jaume Reus dóna forma a contagioses peces de ballable i misteriosa electrònica nocturna completades pels inspirats i sovint eròtics textos que seductorament recita la cantant i poetessa (detall important: mostra una convicció com a frontwoman que molts/es altres voldrien) Laia (ja vaig ressaltar alguns versos en el seu moment, i ara no em puc estar de citar "el temps és una corda de llendera / que, lligada a una baldufa, girar i gira i fa capoll; / és una fulla, i cau en terra / i es podreix per tornar al sol", que pertanyen al mencionat single "IRM", un hipnòtic i marcat joc rítmic d'engranatges).





Pel que fa als temes nous, més bones notícies. "Mal, bades", gràcies a les seves encisadores percussions, incorpora una vessant onírica al so de la parella, mentre l'odissea -vuit minuts- de la convulsa "Es jai", amb el seu prominent baix de reminiscències post-punk, els teclats embruixats, i un apassionat i obsessiu recitat poètic d'intensitat variada, evoca com podria ser una de les cançons-improvisacions de Patti Smith envoltada de beats i textures sintètiques.

Jansky, per tant, es presenten en societat amb un treball d'alta volada pels seus propis mèrits i amb el valor afegit d'ésser únics en la seva espècie (algú s'atreveix a assenyalar un grup similar en elements, intencions, i resultat final?). Si els doneu una oportunitat i teniu un mínim de libido, el cos us demanarà tornar a escoltar Un big bang a la gibrella.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font