12 de març 2013

OR EN BRUT


Cooper and Gold
Eric Fuentes
Any: 2013
Discogràfica: Bcore

Ja el tornem a tenir a la càrrega, el senyor Eric Fuentes. Reinventant-se un altre cop. Si amb el darrer treball acompanyat per "El Mal" encara es podia moure el cap al ritme dels riffs frenètics, ara s’ha endinsat en terrenys de l’intimisme.Veu, guitarra i piano. Res més. N’hi ha prou i, segons com, de sobres. Cal reconèixer que a la primera escolta pot torbar. Després de veure’l rockejant ens el trobem a l’extrem oposat. Quan ja se li han dedicat més escoltes, veus com ha portat el bagatge acumulat a un nou terreny. Tot un exercici d’estil.
El full promocional ens dóna les coordenades de Tom Waits i Steve Reich. Fins i tot, juraria haver llegit la paraula crooner. D’acord, “aceptamos barco”. Però amb reserves, si se’m permet. L’entrada, "Brotherhood", té un cert deix de cabaret, sobretot per les cadències del piano. Descol·loca. Potser és a "Make a Wish" on es veu més clar aquest gir estilístic. Tan sols piano i veus com un altre instrument. Molt ben aconseguit. En la mateixa línia es mouria "Names to towns", amb el mateix patró. A l’altra banda de la balança, "Deep Diver", que no sé exactament per què, però hi noto la presència, ni que sigui de forma molt llunyana, dels The Go-Betwens. De la mateixa manera que en d’altres passatges, encara que sigui de manera remota, s’hi intueix la petjada de Jeremy Chatelain dels Jets to Brazil. Entrant a nous territoris utilitzant l’experiència acumulada.

Existeix una constant en els textos d'Eric Fuentes, en qualsevol dels projectes dels quals ha format part, que es tracta de la de reivindicar el rock’n’roll com un ofici. Una professió més, glamurs i photocalls a banda. Amb aquest nou treball, se segueix reivindicant, en la forma i en el fons. Tot i que la posada en escena pot presentar algun dubte, estarem atents. Hi ha ganes de veure'l.

Fotografia de portada: Arxiu 
Text: Joan Palahí 
Correcció: Marta C.