21 de març 2013

L'ACOMODADOR #28 · ATLÁNTIDA FILM FEST 2013


Les plataformes de cinema a la carta, o VOD (Video on demand), no només són una realitat des de fa alguns anys, sinó que ja organitzen festivals de forma consolidada. L’exemple més clar i també pioner és l’Atlántida Film Fest, a càrrec de la plataforma Filmin, que aquest any arriba a la seva tercera edició amb un cartell carregat de noms que convertirien qualsevol festival convencional en més que atractiu per a tots els amants del cinema independent. L’any passat, els més de 19.500 visionats van multiplicar per sis els de la primera edició, així que el festival torna llançat i disposat a seguir creixent. La 3a edició de l’Atlántida Film Fest es celebra del 22 de març al 22 d’abril, i a Gent Normal us ressenyem els títols més destacats d'entre els 37 que formen el cartell. Ja podeu anar escollint les vostres pel·lícules preferides, perquè demà sortejarem cinc visionats!

DESPUÉS DE LUCÍA (Michel Franco, 2012)

La guanyadora del Premi Un Certain Regard al Festival de Cannes 2012 presenta una dura història adolescent en què un pare que acaba de perdre la seva dona i una filla víctima d'un bullying constant i cruel lluiten per arreglar les seves vides, encara que sigui en silenci. El mexicà Michel Franco, a qui ja han considerat un dels hereus de Michael Haneke, va deixar bocabadat tot el jurat de Cannes amb Después de Lucía, que ara arriba per primer cop al nostre país. Preparem-nos per patir, però també per un dels títols mexicans més prometedors dels últims anys.



THE WE AND THE I (Michel Gondry, 2012)

El sempre atractiu Michel Gondry és un dels grans noms del festival. A The We and the I ens fa pujar a un autobús qualsevol del Bronx després de la sortida de l'últim dia de col·legi. Una singular road movie amb tocs de fals documental, on el director francès fa un retrat de la joventut nord-americana, les seves inquietuds i també els estereotips que la persegueixen. Proposta arriscada, però també poc habitual, de l'estil marcadament trencador i imaginatiu de Gondry que, després de sorprendre'ns amb The Green Hornet (2011), s'aventura ara amb un gènere més social.



THE HOUSE I LIVE IN (Eugene Jarecki, 2012)

Si The Wire fos un documental, seria The House I Live In. Així han definit l'obra que es va emportar el Gran Premi del Jurat de Sundance 2012. El mateix creador de la mítica sèrie policíaca, David Simon, participa en aquesta profunda mirada al món del tràfic de drogues als Estats Units i les seves interioritats a nivell polític i judicial, on els límits legals a l'hora de tractar els implicats queden força difuminats. Una prova més que la societat nord-americana viu sotmesa a les seves pors i les seves obsessions, i que la llibertat de què fan gala queda, un cop més, en entredit.



WRONG (Quentin Dupieux, 2012)

Aquest és un d'aquells directors que va descaradament al seu aire, capaç de qualsevol cosa en el moment menys esperat i sense pretendre que li trobem un sentit concret. Després del neumàtic assassí de Rubber (2010), ara arriba la recerca desesperada d'un amo que ha perdut el seu gos. Wrong torna a ser un exemple de post-humor en què l'absurd i el surrealisme es mesclen en una història aparentment quotidiana. Un autèntic deliri que ja va passar per Sundance i Sitges, i que ara aterra a l'Atlántida Film Fest.



LIKE SOMEONE IN LOVE (Abbas Kiarostami, 2012)

L'iranià Abbas Kiarostami és, sens dubte, un dels noms de prestigi de l'Atlántida Film Fest 2013. El director presenta a Like Someone in Love un dels seus projectes més singulars ambiciosos, ja que es trasllada al Japó per presentar un drama romàntic entre una prostituta, el seu jove pretendent i un home d'avançada edat que forma part de la seva clientela habitual. Els profunds dilemes de la noia i el cru dramatisme de la història centren una història que promet l'habitual qualitat de Kiarostami.



BERBERIAN SOUND STUDIO (Peter Strickland, 2012)

El terror a través del cinema de terror. El passat Festival de Sitges va tremolar amb la història d'aquest tècnic de so que acudeix a revisar les mescles d'una pel·lícula de terror italiana, però que acaba totalment dominat pels diferents efectes que aquesta conté. Berberian Sound Studio ens fica al cap del protagonista i no ens en deixa sortir, amb una realització lynchiana i molt inquietant. Peter Strickland fa tot un homenatge al cinema italià de terror, que pràcticament ha constituït un gènere de culte per si sol, i també presenta una de les propostes més atrevides del festival.



AQUÍ teniu la programació completa de l'Atlantida Film Fest 2013.

Fotografia de portada: Filmin
Text: Martí Aragonès
Correcció: Joanaina Font