20 de març 2013

LA COMISSARIA #1 L'ART D'AUTORETRATAR-SE SINCERAMENT


Actualment, i fins al dia 5 de maig, podeu gaudir a la Virreina Centre de la Imatge d’una de les exposicions més sinceres i alhora íntimes del panorama actual. “Alberto García-Alix. Autoretrat” és una mostra de fotografies que aquest famós artista de Lleó ha fet durant més de 30 anys. El més interessant d’aquest recull, però, és que totes les instantànies són autoreferencials i, per tant, totes són com escletxes per les quals podem descobrir aquest personatge tan pintoresc.

Hi ha gent a qui aquest excessiu autoretrat els tirarà enrere i titllaran García-Alix d’autèntic egòlatra i egocèntric, però n'hi ha d’altres que veuran més enllà d’aquest gest egoista i veuran la sinceritat amb què el fotògraf s’ha captat en cada una de les imatges i com, de manera gens pudorosa, ha permès al públic conèixer fins als detalls més íntims i escabrosos de la seva vida.

La vida de García-Alix ha estat plena d’excessos, rock and roll i dones, tal com podem apreciar en fotografies que ens deixen glaçats com Mi primera vez, en la qual es veu com una agulla, plena de droga, és injectada al braç de l’artista, o Una pequeña historia de amor, una fotografia de gran format, on la mà, ja demacrada, de García-Alix sosté un condó acabat d’utilitzar.

La mostra recull fotografies des de final dels anys 70, quan García-Alix era un jove rebel, fins a l’actualitat, que, encara que els anys li han passat factura, segueix retratant-se de manera franca i totalment colpidora, encara que podem observar que amb els anys s’ha tornat una mica més complex, retòric i metafòric, amb retrats més suggeridors que no pas mostradors com són Autorretrato tras la máscara o Un silencio eterno, dues fotografies que mostren, a més, l’apropament de García-Alix cap a si mateix, al seu interior, apostant més pel primeríssim pla, mentre que als seus inicis es decantava per les fotografies de cos sencer.



A part de múltiples fotografies del seu rostre i el seu cos, que es veu envellit amb el pas dels anys de forma sorprenent, també hi trobem instantànies de petits detalls de la seva vida que ens ajuden a conèixer millor l’autor, encara que no n’haguéssim sentit a parlar mai. Fotografies com la de la seva caçadora, la de la tauleta dels seus pares o la de l’habitació en la qual va estar-se durant la seva curta estada a Tànger ens ajuden a comprendre millor aquest rebel sense causa i eternament jove d’esperit.

La mostra ens sorprèn, a més, amb dues peces audiovisuals fetes pel mateix artista. Tres videos tristes i De donde no se vuelve. Són dues peces audiovisuals fetes en aquests últims anys i en les quals García-Alix barreja de manera impecable les seves fotografies amb uns textos onírics que ell mateix recita secament. Textos que revelen les seves pors interiors, els seus pensaments més íntims, i que tenen un vessant poètic molt important que fa que aquestes dues peces es concebin con a passatges, com a viatges per la psicologia de García-Alix. Les fotografies triades, a més, reforcen aquest esperit sec i alhora veritable del seu missatge, que deixa anar veritats tan punyents com: “Al final, la fotografia es un encuentro” o “Un amigo me dijo que todo lo que había aprendido en los últimos 10 años de su vida cabía en una caja de cerillas”. De donde no se vuelve, especialment, ens fa ser testimonis de tot l’entorn que va envoltar la vida d’Alix fa temps, i que ara només són records d’un vell fotògraf roquer.

Si voleu endinsar-vos més en la vida d’aquest excessiu artista, sapigueu que la Virreina ha programat una visita guiada amb el comissari de l’exposició, Nicolás Combarro, el dia 4 d’abril a les set de la tarda.

Fotografia de portada: Web La Virreina
Text: Marina Cisa
Correcció: Marta C.

1 comentari:

Srabsenta ha dit...

Una gran exposició. A mi em va agradar tant que, en acabat de veure-la, vaig contactar amb ell per fer-li una entrevista pel meu bloc. Aquí us la deixo per si la voleu llegir http://srabsenta.blogspot.com.es/2013/03/alberto-garcia-alix-y-su-vida-en.html