27 de març 2013

EL DRAMA DE SER UN ZOMBI


Qui va dir que ser zombi era fàcil? Arran de l’èxit de The Walking Dead, la petita pantalla ha trobat en els morts vivents un nou filó que està donant productes televisius molt interessants com, per exemple, la francesa Les Revenants o la britànica In The Flesh. Les dues tenen un tret comú: fugir dels estereotips a l’hora de retratar els éssers vinguts del més enllà.
Les Revenants, emesa i produïda per Canal +, es distingeix per una estètica freda i intrigant que troba en la banda sonora, obra del grup escocès Mogwai, un dels puntals de la seva ambientació. La trama de la sèrie francesa gira al voltant d’un poble en el qual tornen diverses persones mortes ja fa temps, cadascuna d’elles amb el mateix aspecte i la mateixa edat que tenien en el moment de la seva desaparició.

Aquesta sorprenent resurrecció no és només desconcertant per a les seves famílies, sinó també per a ells mateixos, que no són conscients d’haver traspassat. El drama francès va molt més enllà de la simple fantasia o el terror, i planteja en certa manera dubtes morals que per improbables no deixen de ser atractius: la reaparició d’aquests morts vivents és la resposta somiada per les famílies immerses en el dol, però seran capaces d’acceptar la tornada dels seus éssers estimats des del més enllà obviant el fet que realment estan morts?

La primera temporada, que inclou vuit capítols, combina molt bé ciència ficció, fantasia i intimisme. Paradoxalment, la sèrie dota d’humanitat a uns éssers que van perdre aquest tret el dia que van morir, i per tant aporta a aquests personatges una complexitat dramàtica que allunya la ficció dels típics productes zombis de cartó-pedra que persegueixen humans per endur-se’ls a l’altre món. Els morts vivents hauran de patir el seu propi dol, el de descobrir que ja no formen part de la vida i que aquelles persones a les quals estaven unides han continuat endavant. Com reaccionen i com s'hi relacionen és un dels motors essencials de Les Revenants.

El petit fenomen en què s’ha convertit la sèrie a França no només li ha assegurat una nova temporada, que no podrem veure fins al 2014, sinó que també ha fet créixer l’interès de públic d’altres països. A diferència de la producció francesa, on la tornada dels morts vivents agafa per sorpresa els habitants del poble, In The Flesh (BBC 3) parteix de l’acceptació de l’existència d’aquests éssers a mig camí entre dos mons. Després d’una apocalipsi zombi, un adolescent, anomenat Kieren, que ha tornat a la vida, vol formar part de la societat de nou. Per aconseguir-ho s’ha de sotmetre a una teràpia de rehabilitació i a un intens tractament mèdic que permetrà controlar el seu instint de menjar humans.

La proposta de la BBC 3 és un gir de volta al gènere, posant el focus en el “calvari” de l’experiència de ser un mort vivent, ja que cap d’ells controla les seves accions. Com si d'una metàfora de la drogoaddicció es tractés, In The Flesh vol demostrar, com també ho fa Les Revenants, que en els gèneres encara es pot innovar.  

Fotografia de portada: Canal + 
Text: Alejandra Palés 
Correcció: Montse V.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ep, mogwai amb 'i'! ;)

Alejandra Palés ha dit...

Tens raó! Ja està canviat, gràcies!