19 de març 2013

DEBUTS ESPERANÇADORS


Ós bru
Ós bru
Any: 2013
Discogràfica: Zeppo Records

Diuen que en les escoles de negocis es repeteix com un mantra, he dit "diuen" perquè per sort o desgràcia  mai no n'he estat a cap, el fet del desajustament tecnològic. És a dir, quan un producte o tendència neix en un dels països capdavanters, tarda aproximadament entre sis mesos i un any a replicar-se en d'altres. Agafo aquest símil, si voleu desafortunat amb els temps que corren, per comparar-lo amb l’explosió de folk terrenal que ha brollat des del món anglosaxó aquests últims anys. Alguna cosa n’havia de sortir amb accent propi, m'ho preguntava fa poc. El que resultava difícil d’imaginar és que fos un disc tan notable i a sobre el primer. Tros de debut. .

A on anaven resulta senzill, fins i tot massa fàcil de veure-hi la influència de les darreres tendències folkie, des de Bon Iver a Fleet Foxes, passant per Grizlie Bear. Algun altre detall, sobretot present en algun passatge de "Clamor Ursus", evoca, ni que sigui de passada, a Radiohead. O l’acceleració del final de "Taxidermista", la podem equiparar estilísticament a Coldplay. Doncs d’això va el debut. La pròpia adaptació del millor que ha parit el folk en els darrers temps juntament amb altres clàssics de l’escena alternativa. Dos punts àlgid. "Matrioixca", tema rodó de principi a fi. L'altre, l'enllaç a "L'home és un llop per a l'home", que replica el text original en llatí de Plaute; això, però, és una debilitat pròpia.
Així i tot, un primer disc és un primer disc, pel bo i pel dolent. En aquest sentit, mentre la imaginació i la sensibilitat, tan instrumental com de tractar els textos, sorprèn positivament, el treball té alguna part irregular. La temptació del fast forward en alguns moments és gran. Però en conjunt, el resultat és esperançador. Bon gust i talent. Que vagin fent. Segur que els anirà bé.
Fotografia de portada: XX
Text: Joan Palahí
Correcció: Montse V.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gran disc de debut sens dubte. Crec que La Taxidermista és la més fluixa, però el disc agafa força a mesura que avança. Òxid és la cançó rodona. Un èxit brutal.

Sort als amics d'ÓS Bru!