5 de febr. 2013

SALVAVIDES #7 "AMOR SECRET" D'ISAAC ULAM I JOSÉ DOMINGO


Sempre que penso en quina serà la cançó Salvavides de la propera secció tiro enrere, a vegades massa i tot. Buscar bons moments i posar-hi una cançó no és gaire difícil. Perquè la música sempre està allà, fent de fil conductor de la teva vida, ensorrant-te -encara més- en les males experiències i fent més maques les bones. Sabeu quina cançó sonava el dia d’aquell primer petó? Òbviament. I la d’aquella nit de glòria canalla amb els amics? És clar! Igual que recordem el tema de Los Planetas que sabies que no havies d'escoltar perquè et deixava fet un puta merda. D’això tracta aquesta secció, de recordar-te de les amigues que més et donen a canvi de res, les cançons. I la bona notícia és que aquesta setmana puc anunciar oficialment que n’he fet una de nova. No sé el temps que estarem junts, però durant uns dies ens hem estat fidels. Ens hem agafat de la mà i hem gaudit de la companyia mútua. Us la presento, es diu “Amor Secret” i és de l’Isaac Ulam i en José Domingo.

És la primera vegada  que parlo d’una cançó en català en aquesta secció. Casualitat, o no. Perquè normalment comento temes més aviat antics, i aquest és nou. Tant nou que encara no ha sortit. Això de la casualitat venia perquè tampoc m’he passat la vida escoltant música en català, de fet, la major part de la meva vida, no ho he fet. Durant uns anys vaig escoltar molt Skatalà o Dr. Calypso, també l’Ovidi Montllor, per dir els primers que em vénen al cap, però en general vaig començar a sentir música en la meva llengua de manera regular deu fer uns set o vuit anys. Ara, ocupa una part bastant important del temps que dedico a sentir cançons.

El cas és que aquest tema de l’Isaac Ulam i en José Domingo m’ha salvat la vida aquests últims dies. Recordo que la primera vegada que la vaig sentir va ser el vespre del darrer dia de l’any passat, al bar Adonnis, al carrer Bailèn cantonada amb Còrsega i me la va posar un amic. No és casual, ja que és un dels nanos que s’ocupa de la discogràfica que edita els discos de l’Ulam. La portava a l'Ipod i me la va fer escoltar abans d'acomiadar-nos. Vaig dir “ah, mola, una jota” i vaig enfilar cap a casa a preparar el cap d’any.

I la vaig oblidar durant setmanes fins que fa uns dies la van estrenar al web de la revista Enderrock. I la vaig tornar a escoltar, i va ser un enamorament automàtic. Un enamorament d’aquells que HAS de compartir. Una d'aquelles que reenvies a tot quisqui que tens al Gmail i que li poses al company de pis tan aviat arribes a casa. Em va recordar una cançó dels Litoral que també em va arribar així i la vaig difondre a absolutament tothom, “Tots els Herois de la Revolució Francesa”. Una cançó magnífica que aprofito per citar aquí. Òbviament, la persona que me la va enviar va ser una de les primeres a qui vaig passar la de l’Ulam i en Domingo. 1 a 1.

El cas és que, des que la vaig tenir, pràcticament només he escoltat aquesta cançó. A l’ordinador, al reproductor portàtil, a tot arreu. Una vegada darrere l’altra. Una obsessió extremadament dolça. I arribats a aquest punt, crec que només em queda compartir-la aquí, a la meva secció del Gentnormal, que no llegiran les masses, però que segur que a algú arribarà més enllà dels meus amics. No deixa de ser una de les nostres històries quotidianes que ens fan els dies una mica millors, sense més. De fet no, sense més, no, són aquestes petites coses dins del nostre cap que ens salven la vida, les que ens desperten amb cançons com aquesta.

I sí, és una jota, encara que Ulam és de Girona i Domingo de Barcelona. Ni idea si les seves famílies provenen de les Terres de l’Ebre, o d’Aragó. Vés a saber. El fet és que irremeiablement vaig pensar en els Hermanos Cubero, que fan unes jotes de puta mare. Però a diferència d’aquests, que li posen una arrel més blusera i rock-and-roll, “Amor Secret” és folk, totalment folk. No puc parlar d’influències o a què em recorda, perquè és un gènere que desconec del tot.

La cançó, que majoritàriament està cantada a dues veus, amb guitarra i castanyoles, parla d’una història ben comú: la de la noia que veus, t’agrada, t’encanta, però a la que no parles.

"Portaràs menjar dins d’un farcell, lluint una flor als teus cabells
I a cada pas arribaràs més lluny, amb els ulls ben desperts.
I et mullaràs els peus dins l’aigua fresca del riu.
I mai ningú sabrà del meu amor secret”.

I un comença a imaginar totes les coses que faria amb la noia, malgrat que no farà perquè no donarà el pas. Com a mínim la lletra no fa cap pas al respecte.

“Si et veiessis com jo et veig, segur t’espantaries”.

M’agrada molt aquesta frase, que parla d’amors no correspostos. De com pots obsessionar-te amb coses o persones que no tens. De les "elles" que al·lucinarien si es posessin al teu cap i ho sabessin. És com “hòstia, com li molo a aquest paio”. És el que em surt a mi quan ho escolto.



Ah, el disc de José Domingo i Isaac Ulam sortirà més aviat que tard, amb Bankrobber, i tindrà jotes, i havaneres, i cançons tan maques com aquesta.

...per a la Laia, segur que si escolta aquesta cançó li encantarà.

Fotografia de portada: Itunes
Text: Jordi Garrigós
Correcció:Joanaina Font

3 comentaris:

quique ha dit...

és rebona aquesta cançó. Em moro de ganes d'escoltar el disc sencer

Anònim ha dit...

Totalment d'acord! VULL el disc sencer JA!

Anònim ha dit...

Maquíssima la cançó!