6 de febr. 2013

RECOMANACIÓ DIRECTA #9


General Levy
13 de febrer, Apolo.

A més de ser el creador del concepte “booyaka” que Sacha Baron Cohen va immortalitzar a la sèrie Ali G, General Levy és un dels cantants de ragga més solvents dels últims vint anys. Aquest londinenc d'origen jamaicà va començar movent-se pels sounds systems de la capital per, en molt poc temps, fer-se famós pel seu superventes jungle “Incredible” (juntament amb M-Beat). Actualment, en els seus discos, com l'excel·lent Spirit & Faith (2008), General Levy conjuga la seva ràbia vocal amb un so més reggae.

Jon Spencer Blues Explosion
7 de febrer, Apolo.

Tenir blues és com tenir duende. No ho pots aprendre al Taller de Músics, no s'aconsegueix fent colzes ni practicant mil hores. S'ha de posseir. I està clar que als Jon Spencer Blues Explosion els  sortia el blues per les orelles, tenien el monopoli de màgia rockera entre les bandes americanes de l'època. Sonaria tòpic si digués que eren una trituradora de rock, blues i música negra, així que senzillament us convido a veure l'enllaç de més amunt. En tot cas, la pregunta clau és: conservaran Jon Spencer i els seus el blues 15 anys després?

Raime + Kuedo
7 de febrer, Mutek.

El discurs musical de Raime podria ser adjectivat amb paraules tan poc populars com aspre, sec, brutal o inquietant. No ens posaríem d'acord en si la seva música és techno, industrial, ambient gòtica o dubstep (si us plau, que ningú digui witch house). El seu únic disc Quarter turns over a living line és com una pel·lícula de terror expressionista, els silencis són tan importants com les batzegades de les caixes de ritme i els núvols tòxics de soroll. Un disc que provoca calfreds sense apel·lar a l'èpica ni a l'esquinçament. La vetllada la completen Kuedo que, tot i beure de fonts similars, practiquen un so més melancòlic i relaxat.

Fotografia de portada: Arxiu
Text: Marc Balfagón
Correcció: Joanaina Font