12 de febr. 2013

LLEGIR I ESCRIURE #6 IRA KLAAS


Ira Klaas
Borja Duñó
Any: 2012
Editorial: Morsa



En aquesta ressenya Paula Juanpere us explica que Ira Klaas és el títol, però també el nom de la protagonista de la primera novel•la de Borja Duñó, que com una erupció literària –avui la cosa va d’erupcions– apareix enmig del mar de publicacions barcelonines de la mà de l’Editorial Morsa per proposar-nos una fascinant lectura, i ho fa amb les il•lustracions –que ens encanten!– de Carmen Segovia.


Ira, una adolescent que acostuma a amagar-se rere la caputxa de la seva suadora i el seu serrell infantil,emprèn un viatge al Japó per tal de resoldre una qüestió familiar intrigant. Els descobriments que li depara el viatge acompliran el despertar de la seva maduresa, deixant enrere l’adolescència tímida i introvertida, i aconseguint desbloquejar el que li semblava un binomi irresoluble entre la vida i ella mateixa: “Y aquí estoy yo, con mi flequillo de sabionda y una mente cuadriculada empeñada en analizar cada situación y en atarme de pies y manos cuando se trata de pasar a la acción. (...) ¿No puede, mi cerebro, detener su cansino discurso por un instante y dejar que la vida me abrace con todo su esplendor?”.

I sí, probablement el Japó sigui el millor escenari per una novel•la d’aprenentatge o formació (el que en alemany es diu un bildungsroman, vaja) en el món contemporani i global, però no us imagineu de fons els gratacels toquiotes i les estridents lluminàries de Shibuya, sinó una illa nipona plana, petita i en forma de calamar situada a trenta minuts del volcà Rishiri, objectiu final del viatge. Com una metàfora, s’erigeix en l’horitzó del paisatge aquest gran volcà amb una columna blanca de fum, i la latent amenaça de catàstrofe.

Emergirà amb aquest trajecte una nova Ira que, finalment, decanta la balança. En l’acceptació de si mateixa, sabrà per fi deixar-se abraçar per la vida. Un dels símptomes significatius d’aquest transit és l’abandonament de l’escriptura dels seus poemes adolescents, en els quals s’afanya a dramatitzar la vida. Ira Klaas és com un Jakob von Gunten d’avui quan aquest confessava al final dels seus diaris: “sento que la vida demana efervescència, no pas cabòries”, per acabar proclamant: “I ara, fora ploma! Fora vida pensarosa!”

Per sort, Borja Duñó no ha abandonat la ploma –que usa molt sovint com a periodista–, sinó que l’ha tornada a usar per escriure aquesta novel•la tendra, amb una prosa sòbria i seductora a la vegada, i amb certes aclucades d’ull generacionals. Fàcilment fem nostra la veu narradora d’Ira, que és la d’una adolescent intel•ligent, però col•lapsada, que poc a poc va destensant-se. Tot això acompanyat de les il•lustracions de Carmen Segovia, inquietants i iròniques, que episòdicament van complementant el text, i ajuden a construir el que acaba sent un imaginari i una història fascinant.



Fotografia de portada: Editroial Morsa
Text: Paula Juanpere
Correcció: Joanaina Font