21 de febr. 2013

L'ACOMODADOR #26 · HEROIS MARGINATS

L’apartat de pel·lícules enganyoses compta des de fa un parell de setmanes amb una nova i agradable incorporació. Després de veure’n el tràiler o llegir-ne alguna cosa al respecte, més d’un decidirà allunyar-se de Las Ventajas de Ser un Marginado per la percepció de trobar-se davant un altre drama lleuger d’adolescents d’institut nord-americà. Error. La pel·lícula és precisament això, però la lleugeresa dóna pas a una exposició diferent de les situacions i els personatges, molt més sensata, fresca i sorprenent. El film és obra íntegra de Stephen Chbosky, autor de la pròpia novel·la homònima, i també responsable del guió i la direcció d’aquesta adaptació cinematogràfica. Un autèntic home orquestra que ens regala una molt bona composició.

Las Ventajas de Ser un Marginado gira al voltant de Charlie, un estudiant tímid i sense massa habilitat socialitzadora que inicia l’etapa de secundària sense gaire entusiasme. No obstant, el primer dia coneix Patrick i Sam, dos amics que l’integren de seguida i el fan canviar d’actitud i mentalitat davant la vida, obrint progressivament les seves portes a tot allò que fins ara duia tancat. El guió és sòlid i sap evolucionar, tant a nivell dramàtic com sobretot de personatges, i té l’habilitat de no agafar el camí que habitualment esperaríem en un tipus de pel·lícula com aquesta. El ventall de conflictes abasta pràcticament tot el que passa pel cap d’un adolescent als 16 o 17 anys, des de l’amistat, l’amor, la sexualitat o la relació amb la família, fins la preparació pel seu futur, els somnis i les ganes d’expressar-se i alliberar-se del que l’oprimeix.

La pel·lícula no evita alguns detalls que poden resultar irritants d’aquest tipus de cinema independent, però el conjunt és tan convincent que queden camuflades. Els convencionalismes del gènere durant la primera part fan arrufar el nas, però poc a poc ens adonem que Las Ventajas de Ser un Marginado té una essència especial i que els personatges desprenen un magnetisme particular. El film té espai per la vessant més confusa, frustrant i obscura de l’adolescència, però també per un optimisme sincer, que arriba de forma natural a l’espectador, lluny de moralismes barats ni patrons establerts. D’altra banda, l’evolució dels personatges és molt significativa; entre l’inici i el final de la pel·lícula, la seva vida ha canviat molt, i ells ja no són els mateixos.



El treball dels actors també contribueix a la naturalitat de la pel·lícula. El desconegut Logan Lerman construeix un personatge desgraciat, però amb un encant especial, sense necessitat de buscar la nostra compassió. Sap commoure i fer-nos compartir els seus sentiments, un fet clau pel seu personatge. La cara coneguda és Emma Watson, qui demostra que es pot allunyar amb facilitat de la inevitable càrrega de la saga de Harry Potter i dóna un aire molt especial al seu personatge, molt subtil i també amb una maduresa sorprenent. El tercer en discòrdia, però segurament el més memorable, és Ezra Miller, el més excèntric i també camaleònic gràcies a la seva particular expressivitat facial. Cada intervenció seva és una joia.

La pel·lícula destaca també per la seva sel·lecció musical, clau en l’evolució de la trama i amb un paper molt influent en els personatges. No és estrany que comenci amb “Asleep” de The Smiths, continui amb “Come on Eileen” de Dexy’s Midnight Runners, “Teenage Riot” de Sonic Youth i “Temptation” de New Order, i tingui com a tema cabdal el “Heroes” de David Bowie. Recurs massa fàcil i evident? Potser sí, però quan una escena aconsegueix posar-te la pell de gallina, poques coses hi ha per retreure. Globalment, la banda sonora és d’aquelles per guardar i fer-ne un “mixtape”.

Cada any, ens arriben drames independents amb voluntat transgressora i personalitat pretesament original i moderna, amb ganes de connectar amb el públic més jove o alternatiu. Algunes es queden només en les intencions, massa descarades o fins i tot fallides; altres et deixen amb la sensació d’haver vist una petita joia. Las Ventajas de Ser un Marginado demostra que no fan falta gaires floritures per aconseguir-ho.



Fotografia de portada: IMDB
Text: Martí Aragonès
Correcció: pendent