12 de febr. 2013

DE PEUS A TERRA

·Y·
Horizonte de sucesos
Any: 2013
Discogràfica: Burka For Everybody

No deixa de ser irònic que un grup com ·Y· (o Ypsilon), que trepitja camins musicals força reconeixedors (com ells mateixos senyalen al seu Bandcamp: les derivacions més electròniques i fosques del post-punk, la música industrial menys agressiva, i aquelles bandes sonores de pel·lis de terror amb forta presència dels sintetitzadors, tot de finals dels anys setanta i primera meitat dels vuitanta), bategi el seu disc de debut amb el nom d'un fenomen astrològic consistent en una espècie de frontera espai-temps còsmica i invisible en la qual el que té lloc a un cantó no pot afectar a l'altre costat, i viceversa.

Alhora, però, la informació del costat que no veiem d'aquest horitzó de successos pot ser visible en temps venidors si les seves senyals assoleixen la posició futura del nostre món. Vist així, cadascuna de les set cançons de l'àlbum d'aquest duo barceloní són "llum sonora" d'un underground musical que els nostres protagonistes no varen conèixer (de fet, probablement ni tan sols havien nascut llavors), però que, via referents i fílies personals, ha pres forma pròpia en el seu interessant àlbum.

S'inicia Horizonte de sucesos amb empenta continguda, però constant, mitjançant "Siri Fles" i "Viento gris", tòxiques germanes bessones de gairebé idèntica caixa de ritmes i modulació mutant, però amb els teclats en diferents plans, i la segona, ufològica lletra desenvolupada. Amb la fosca resplendor de la nocturna i misteriosa "Clone", el millor tema del disc (fantàstic quan entra, primer, el ritme marcial i, més tard, el teclat), accedim a terrenys "carpenterians" en els quals adopta una tensió palpitant la litúrgica "El auge", i, paradoxalment, color -apagat, això sí-, amb l'efecte sonor percussiu i la melodia de teclat, l'equívocament titulada "En la oscuridad".



El sintetitzador planejador de "Tú y yo" emparenta la peça amb les dels també recents i industrials -però més techno- Vactor, mentre que "La puerta latente" i els seus un punt tètrics laments (amb explosions sonores en les quals es troba a faltar més estómac) completen un repertori, per bé (no hi ha cançons sobreres) i per mal (només les citades "Clone" i, en menor mesura, "En la oscuridad" destaquen amb pes propi), sense alts i baixos.

Un bon punt de partida, en resum, que, segueixi o no el passat fent acte de futura presència a la trajectòria d'aquesta parella, ens farà estar atents als seus pròxims treballs.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font