05/02/2013

CELEBRANT LES COSES BEN FETES


No ens enganyarem. Són temps complicats per la cultura en qualsevol de les seves formes. Però també són els temps en què els lluitadors sobreviuen. La forma? Treballant i arriscant-se en les propostes, perquè el que fan els emociona i els genera il·lusió, una força motor noble, gratuïta i que no contamina. Aloud Music porta 10 anys generant sinergies per tot l’Estat espanyol amb aquesta energia.

Per celebrar-ho no se’ls acut res més que muntar una festival de tres dies amb 10 actuacions de rock (pràcticament) instrumental, experimental i musculós, que rebentarà timpans, remourà estómacs i farà ressonar els greus al pit. Tres dies per fer balanç d’una manera de fer propera, artesanal i honesta que queda reflectida en el flamant Aloud Music Festival.

En Sergio Picón, el cap més visible d’Aloud, acompanyat d’altre caps no tan visibles com la Núria i la Natalia, han liderat el muntatge d’un festival atípic i arriscat en la proposta, que pretén omplir un forat en l’agenda del nostre país. En un any difícil per la música en directe, ells aposten per créixer i donar un pas endavant. No entenen una altra manera de fer les coses. “Si alguna cosa m’il·lusiona m’hi aboco, si m’emociona, encara més”, ens comenta en Sergio, encara que “estigui perdent pes i no dormi bé”.

La idea va sorgir com comencen moltes grans idees, prenent una copa i escoltant música, “tot i que ja feia temps que em rondava pel cap”, assegura. Va traslladar la seva idea a la resta de l’equip i, “tot i que en ocasions els punts de vista són totalment oposats”, apunta la Núria, es van posar a treballar. El resultat són 5 bandes nacionals de primer ordre i 5 bandes internacionals -de les quals quatre trepitgen terres barcelonines per primera vegada-, i barregen carreres consolidades amb apostes de nova fornada que faran parlar.

Els criteris a l’hora d’escollir les bandes van ser “els nostres gustos, els nostres amics i les nostres apostes”, assegura en Sergio. Assegurant-se que les bandes “estiguin còmodes i només es preocupin de tocar i gaudir”, complementa la Núria, aconsegueixen fer partícips als grups i, com diu la Natalia, “que posin de la seva part perquè això sigui possible”. I treballant des de la proximitat, des de la coneixença i l’amistat els ha quedat un cartell que és una bomba de rellotgeria.


The Samuel L Jackson Five, el millor nom del festival i un dels representants internacionals

El dijous donaran el tret de sortida Syberia i Cuzo, a Sidecar. Els primers estan en la majoria de llistes de l’any com a gran revelació del post-rock d’aires metalers. Els seus directes despentinen. Per en Sergio els segons són la representació de “l’eminència Jaime L. Pantaleón (tot i que trobaré a faltar a José Roselló)”, ambdós membres d’Atleta i ex12Twelves, grups importants en la seva vida, que llençaran temes de psicodèlia dels setanta àcida i corrosiva.

El divendres és el torn dels internacionals, i l'organització fa l’aposta per bandes poc conegudes, però de qualitat contrastada. Cal destacar, en primer lloc, dos grups amb una carrera i discografia envejable. Per una banda, els noruecs The Samuel Jackson Five, que tenen el millor nom del festival, 5 discos a les esquenes i diuen que un directe espectacular i original, amb tocs de rock i free jazz. De l’altra, destacar els italians Giardini di Miró que. amb no menys treballs publicats, són una debilitat de la casa, que els defineix com “l'elegància, la constància i la història” viva del post-rock amb veus.

Completant el cartell de divendres, tres bandes més joves. Yndi Halda va treure un disc fa 5 anys que és un manual de rock instrumental amb cordes clàssiques, emocionant i directe a l’estómac. En Sergio els va muntar un concert i van quedar tan atrapats que volen tornar a reviure “la bellesa i la llum” que desprenen. Asseguren que tocaran nous temes que inclouen algun vers. Per obrir el dia, els Stories from the lost, “aposta del Dunk!, el millor festival del món”, opina en Sergio. I per tancar-lo, els Powder! Go away, des de Rússia, que van enamorar al cap d’Aloud en la seva visita amb Exxasens mitjançant l'experimentació instrumental.


Lisabö és un dels concerts més esperats de l'Aloud Music Fest.

Però el dissabte... Ai, el dissabte! Poques vegades s’ha vist un trio de bandes nacionals que prometin tanta intensitat en directe (poques estarien al seu nivell). Però no només això, sinó que les 3 responen a una manera de fer que casa molt amb la de l’Aloud. Són treballadors incansables, amants fidels del soroll i la professionalitat, honestos i transparents en la seva proposta. Per començar, la reunió pel festival de The Joe K-plan ens permetrà reviure el seu “Guakamole” math rock i la complicitat en directe d’un dels duos més potents de l’Estat. Seguidament, podrem tornar a gaudir de Lisabö, segurament el grup que més ens fa prémer la dentadura i ens eriça el pèl amb el post-hardcore visceral, consignes polítiques i desgast físic. I per últim, els Toundra, “la meva banda preferida”, diu en Sergio, i el millor grup de l’estat de rock instrumental, que continuen amb la presentació de l’aclamat III i tindran el suport de “Cordes del Món” en directe.

Però el festival no es queda només en el cartell. Fidels a la seva filosofia de treballar al màxim per ser propers al públic i facilitar que la música pugui arribar al major nombre d'oïdes, han posat el preu dels abonaments dels 3 a dies a 35 €. L’abonament inclou una targeta amb la qual es tindran 5 € de descompte en tots els concerts que organitzi el segell al llarg de l’any. Però la cosa no acaba aquí, perquè el preu d'un dia de dijous, divendres i dissabte és de 8, 17 i 13 € respectivament. A més, el dissabte, els menors de 23 anys que vulguin assistir a l’esdeveniment podran entrar gratuïtament si no es produeix un “sold out”. Cada nit hi haurà amics punxant temes que faran les delícies dels presents entre banda i banda.

Dijous serà el torn d'Stereodiet, recuperant un dels pocs DJ’s que punxen post-rock. El divendres hi haurà batalla entre Subnoise.es dj vs. Luis (motivat etern) El ecualizador feat. Rockzone Mag. I divendres Rincon Pio Sound vs. El fundador de aloud. Que d’on surten? De les amistats fetes durant els anys, de les col·laboracions i de les experiències viscudes.



Tanca festival la sempre punyent Ainara LeGardon a l'Heliogàbal.

 Penseu que ja s’acaba el festival? Doncs no, perquè els grans esdeveniments s’acaben el diumenge (amb o sense haver dormit) i aquesta vegada el lloc és un santuari de la música barcelonina. No hi anirem a fer missa, però si que farem un vermut a l’Heliogàbal mentre escoltem les descàrregues elèctriques d’una de les artistes més inquietes del segell, Ainara Legardon, que presentarà nous temes en solitari. Punt i final al que seran 3 dies de gran intensitat.

Les polítiques de proximitat, facilitant l’accés a la música que realitza Aloud Music amb el segell (a la xarxa, creant concursos, traient les despeses d’enviament en les compres), estan presents en el festival. Aquest ideari, “està tot en el cap d’en Sergio”, diu Natalia, “i aplica aquesta proximitat i honestedat en tot el que fa”. I es nota, perquè les respostes del públic (només cal veure els comentaris a les xarxes socials) són entusiastes i d’agraïment: “la gent està feliç” diu en Sergio, “el recolzament i la resposta és impressionant. Crec que ningú imaginava realment com seria.”

Doncs nosaltres sí, perquè els que us seguim creiem en la vostra forma de fer, de ser i de contagiar-nos les propostes que feu. La vostra il·lusió es contagia. I, així, us la contagiem a vosaltres i la roda no para. I Aloud no para. Que no pari mai. Moltes gràcies i llarga vida a Aloud Music i al festival. "We dancing like robots", que dirien els lo:muêso.

I estic convençut que tots ens farem rics amb aquest festival. En sortirem contents, amb anècdotes, amb la satisfacció d’haver participat en unes jornades plenes de música, amics, coneguts i el més important, mil i una emocions i sentiments que recordarem amb nostàlgia des del mateix dilluns després del festival.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Carles Fajardo
Correcció:Joanaina Font