29 de gen. 2013

THE DESTROYED ROOM EN ESSÈNCIA


The Destroyed Room
Minnesota
Any: 2013
Discogràfica:
Boston Pizza Records
"Not everyone grows up to be an astronaut, not everyone was born to be a king, not everyone can be Freddie Mercury, but everyone can raise a glass and sing", que diria Frank Turner.

The Destroyed Room no seran els salvadors del rock mundial, però cada una de les seves publicacions és un nou regal per les orelles dels qui seguim les seves passes des de per allà l’any 2009, quan van enregistrar Cringe for two years in... (Autoeditat, 2009) com a pretext per mantindre els peus sobre les taules.

Minnesota (Boston Pizza Records, 13) arriba poc després que el grup publiqués l’any passat el seu primer treball de llarga durada sota el títol The Magic Indian Scene (Boston Pizza Records, 12), un disc pròxim al pop-rock dels noranta de grups com The Get Up Kids o Superchunk amb distorsió clàssica i aires de nostàlgia. Ara han decidit recuperar aquella essència dels orígens en la seva variant més folk i pausada -que podríem materialitzar en la guitarra acústica que sempre els acompanya- per confeccionar els 5 talls d’aquest EP editat en format casset.

"I make a mixtape for you in my hi-fi", segons expliquen; “Minnesota” parla del dilema a l’hora d’escollir entre The Replacements i Hüsker Dü, dos dels grups més representatius de l’escena hardcore de Minneapolis i Saint Paul. "But Minnesota is much confusing now". I és que The Destroyed Room mamen directament dels mugrons del punk-rock nord-americà acompanyats del so innat més recòndit del país, capaços de descriure la monotonia del dia a dia a l'oficina de la forma més bella. “I'm counting years like sheeps in my sleep”. Però el que dóna identitat pròpia al grup són les seves lletres poètiques i el seu esperit jovial. "But what if I just die tryin' to touch the sky?". La sincera “Bad Memory” tanca aquest EP de gairebé 15 minuts de durada que serveix per sumar més experiència, si és possible, al bagatge del grup. "But my bad memory keeps fucking me up / I admit I forgot our song". Un altre regal.

No cal viatjar a Europa per gaudir dels millors sets acústics al Revival Tour, ni creuar l’atlàntic per trobar lletristes de la talla de Brian Fallon o Chuck Regan. Els tenim aquí i The Destroyed Room són un referent. El pròxim treball ja es podria titular "Barcelona".

Fotografia de portada: The Destroyed Room
Text: Joel Panadés
Correcció:Joanaina Font

1 comentari:

ignasi ha dit...

"The Destroyed Room mamen directament dels mugrons del punk-rock nord-americà acompanyats del so innat més recòndit del país" Touché!