21 de gen. 2013

ANY NOU, SALA NOVA A L'EMPORDÀ


Són temps de crisi econòmica i cultural i enmig d'aquest panorama regressiu que castiga la cultura i dóna copets a l’esquena als braus i la luxúria (matèries aquestes on l’IVA no ha estat incrementat), les bones notícies són poc menys que un oasi. La comarca de l’Alt Empordà, tradicionalment ha tingut serioses mancances en quant a sales de concerts. Mai o gairebé mai s’ha pogut gaudir d’una programació regular i de qualitat. Per accentuar aquest problema, als darrers anys, locals d’oci nocturn amb pes específic a la comarca han tancat portes. Allò que diuen música alternativa, no ha tingut gaires racons empordanesos on sonar excepte contades excepcions. Però no tot són males notícies a l’Empordà. A finals de 2011 obria portes una nova sala.

Situada a Garriguella, en plena plana de l’Empordà, i equidistant (a 10 minuts) de Figueres, Llançà i Roses, la Sala Sindicat s’erigeix en l’epicentre musical (i cultural, perquè no) de la comarca empordanesa. Una sala amb història prèvia i caliu, tant acollidora com estèticament atractiva. Jordi Sanvicens, l’home al capdavant del “Sindi” ens explica algunes de les claus del seu projecte: “El Sindicat neix amb l’idea d’oferir un espai cultural amb música en directe. Música alternativa, moderna. Potenciar els grups novells, especialment els de la comarca, i els grups emergents d’arreu del país. També hem aprofitat el pas per Catalunya de grups estrangers que estaven de gira per portar-los al Sindi, com és el cas de Cats on Fire, que van fer escala a Garriguella abans d’aterrar al darrer Primavera Club. Aquest és un factor que ens facilita la proximitat amb la frontera francesa”.

Cal esmentar que a banda de la música, que és la activitat central, també hi han hagut exposicions de fotografia i pintura, i darrerament s’han obert les portes a propostes externes. “Setmanes enrere és va enregistrar un videoclip dins la sala, s’han muntat esdeveniments organitzats per altra gent així com activitats paral·leles a la programació habitual”. Són també incunables les sessions de dj’s en horari de club, un cop finalitzades les actuacions. L’Indie, el rock i l’electrònica són alguns dels ingredients habituals al menú musical de la sala. Del bon grapat d’artistes que han trepitjat l’escenari del Sindi destaquen noms com Ix!, Very Pomelo, An Der Beat, Tigercats, Isaac Ulam, Caballo Ganador, Shuarma, Mine!, Hot Penguins o Mates Mates. “Alguns concerts quedaran a la retina dels assistents. Isaac Ulam i la seva banda, per exemple, van fer doblet una mateixa nit deixant el pavelló ben alt amb un passi emocionant”.

I es que quan públic, banda i sala es donen de la mà apareix la màgia de les grans ocasions. Una suma de factors que el Sindicat brinda habitualment donada la seva calidesa, bon so i dimensions.

Llarga vida al Sindi!

Fotografia de portada: Arxiu Sindicat
Text: Danigon
Correcció: Pendent

1 comentari:

Anònim ha dit...

http://cargocollective.com/salasindicat

http://www.facebook.com/salasindicat?fref=ts