8 de gen. 2013

A LA VELLESA, PEBROTS

Macho
Macho
Any: 2012
Discogràfica: Bankrobber
Amics i amigues, la dièresi invertida a la C de MACHO que podeu veure a la portada d'aquí dalt no és cap filigrana lingüística ni una llicència visual. És un toc d'atenció perquè us quedi clar que, dins aquest disc, tot és bast, rude, primari, irreflexiu. Alguna cosa hi penja i funciona, encara, en aquesta colla de cuarentones (o quasi).

Xiscles, udols, gemecs, avares malparides, homes lligats a potes de taula, llits amb xinxes, ejaculacions dins cotxes oficials, i aspirines triturades que es fan passar per cocaïna són alguns dels sons i imatges que formen part del cançoner d'aquest treball de debut de la banda paralel·la d'un Ramon Faura -Le Petit Ramon- que ja va començar a donar senyals de brutícia amb el darrer disc del seu projecte personal Brou (2011).

Però tampoc us penseu ara que el músic i els seus companys de grup (dos d'ells, Xavi Mir i Israel, també toquen amb Faura a LPR, mentre que la novetat és un tal William Burris) estan patint una crisi d'edat avançada i s'han empassat el clixé de tios durs, rockers que tenen com a únic membre de la família el seu instrument, la barra del bar i, esporàdicament, alguna dona que els vulgui fotre un clau. No. Precisament el fet que tot el disc estigui cantat en castellà mostra un distanciament emocional, més que amb el que es diu a les cançons, en com es diu (els textos de peces com la groovie "Ministro español" o la polsosa "La balada de Miles" -aquesta darrera, això sí, composada individualment per Faura- podrien formar part tranquil·lament del repertori de LPR), i reforça la condició de divertimento -gens anecdòtic- d'aquest projecte.

El que sí ha fet Faura en aquest homònim treball dels Macho (el qual us podeu descarregar gratuïtament des de la pàgina web de Bankrobber) és repartir certes responsabilitats compositives (sis dels deu temes han sigut creats pel grup), mantenir la seva expressiva convicció vocal (en aquest sentit, destaca la seva aportació a "Amor descoordinado", de ritme bobdiddleyesc, o els desvaris a la lisèrgic-èbria "Lucas", dels millors temes d'aquest treball) i, segons dóna la sensació, no autopressionar-se cap d'ells a l'hora de donar forma a peces de blues-rock, rock-and-roll i garatge (no és cap casualitat que hi hagi un tema -amb un text que parla sobre ell- titulat "Je veux être comme toi (Billy Childish)" en referència a la figura underground del garage-rock, nord-americà dels anys vuitanta i noranta) que tiren pel dret, a excepció de la menys lineal, alhora que efervescent i lasciva, "Benidorm" (on, per cert, alimentant la parodia del perfil masculinament estereotipat del disc, les úniques dones que apareixen activament en aquest àlbum declaren a ple pulmó que "sólo, sólo quiero dejarte sin blanca"):



La contundència proto-punk d'"Ascensor" (amb el millor i més pertorbador vers de tot el disc -escolteu tota la cançó i ho entendreu-: "porque me siento triste en la falda de tu marido"); la rabiosa "R.A.T.A."; la guitarrera "Dame dame" , i l'inicial i vigorosament in crescendo lament "Yo te di mi amor" completen el llistat de cançons d'aquest destacable treball amb vocació absoluta d'antre, escenari i cervesa en mà.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font