14 de des. 2012

VALORACIONS GENERALS MÉS ENLLÀ DE L'ÚLTIM PRIMAVERA CLUB


Comença a haver-hi veus que sembla que diuen que està canviant el panorama musical, que si la bombolla festivalera ha explotat del tot, que les administracions s'estan carregant la música, etc. Aquest Primavera Club hem notat com de malament està el percal, tant que l'organització tan sols va trigar un dia a publicar que aquest seria l'últim PC a Barcelona i Madrid.
Què ha passat perquè ni el Primavera Club pugui sobreviure? Què s'ha viscut a les sales perquè es creïn tants comentaris al respecte?

Això havia de ser una valoració general del festival però no pot només ser això, és alguna cosa més. Veurem què més.

Comencem repassant els problemes i inconvenients d'aquest PC.

S'ha de començar dient que el Primavera Club no ha sigut mai rentable. Mil i una vegades l'organització ha dit que només era possible fer el Club i els concerts durant l'any gràcies a l'èxit del Primavera Sound. Això tot i fer sold out habitualment, com ha sigut el cas de Madrid aquest mateix Primavera Club. No entrarem en perquè el feien, sinó a remarcar que no és que tinguessin un petit marge de benefici i l'hagin perdut, sinó que no tenien cap benefici com per tolerar i batallar amb el que els ha vingut a sobre.

A Madrid ha sigut escandalós, policia a tot arreu, reduccions d'aforaments de 800 a 100 persones a última hora, escorcolls a les entrades de les sales, diferents inspeccions al Primavera els dies previs, i una desorganització per part del festival que, pel que expliquen, ha sigut escandalosa. Tant que en Gabi Ruiz mateix, el director del festival, deia això al fòrum en resposta a una queixa d'un assistent que es va topar amb problemes per bescanviar la seva entrada: Te podría decir muchas cosas que no he dicho, podría explicarte todo lo que nos ha sucedido en Madrid y el cómo han sido capaces de llevar a nuestro personal hasta una situación extrema, casi de ataque de pánico. Podría hablarte de las llamadas de nuestra gente temiendo que se los llevasen detenidos, de las mil y una fascistadas que les hicieron, de cómo les han maltratado y de cómo se han reído de ellos. Te podría decir que si yo hubiese ido a Madrid, ahora mismo no podría estar escribiendo esto, que yo no habría tenido tanta paciencia y que me hubiesen tenido que ir a buscar a un calabozo. Te podría contar tantas cosas... Pero quiero dejarlo estar, esto ha sido una pesadilla que queremos olvidar.
Pero sí te puedo decir que en esas circunstancias ese personal no rindió al 100% y que hubo problemas debidos al nerviosismo general que se respiraba. Nosotros, un evento como el del Pclub Madrid, lo montamos con los ojos cerrados, para eso llevamos más de 20 años organizando conciertos. Son ellos los que no tienen ni puta idea y los que no nos han dejado trabajar en condiciones.
Pero lo dicho, siento las molestias que te hayamos podido causar y me alegro de que las bandas te gustasen.
.

Estem parlant que hi ha testimonis directes al foro del Primavera de noies palpades en l'escorcoll per policies homes, tetas y culo inclòs.


Aquesta és La Nave de las Terneras amb aforament complert (fotografia de T.Bourboun)


Ai… El Madrid de la Espe i de la Botella. No com aquí a Barcelona. Nosaltres som un país europeu com Déu mana. Aquí ens han rebaixat l'aforament del Sidecar de 250 persones a 110, i a l'Artèria Paral·lel t'escorcollava un home de seguretat i la policia no molestava els assistents, només es va presentar al St. Jordi i al Sidecar vàries vegades cada nit.

Però això no acaba el 8 de desembre, això ja ens ho quedem, com l'apujada de l'IVA al 21%. L'aforament del Sidecar es queda per sempre en 110 persones. Quin panorama tenim?
Especulem: avui toca Taràntula al Sidecar, val 8€ anticipada. 110 persones x 8 = 880 si l'aforament és complert. Però ens descuidem de les invitacions (premsa, parelles i compromisos)... Posem-hi 20 persones que no paguen, més els organitzadors, els tres que estan a la barra, els que vénen el marxandatge, el tècnic de so, uns cinc més (tirant baix). O sigui, que estem parlant de 85 entrades a 8€ que serien 680€ de caixa. A aquests diners hi hem de restar el 21% (142,8€) d'IVA i el 10% de l'SGAE (68€). Ens quedem amb 469,2€. Però aquests no són els diners que s'emportaria l'organització del concert, encara falta descomptar el lloguer de la sala. Cada sala funciona diferent i el Sidecar té una política pròpia que, ara no ho explicarem, però que amb 110 persones d'aforament i la política anterior al canvi d'aquesta setmana passada serien uns 300€ (ull, desconec si hi ha hagut modificacions al respecte).

469,2-300= 169,2€

Ara ja podem descomptar el sopar dels que toquen/munten/etc., el desplaçament amb tots els instruments, etc.

Molt bé, aquest és el cas hipotètic de què podria passar avui a la sala Sidecar si es fa soldout (que, d'altra banda, amb només 110 persones no hauria de costar), però qui s'atreveix a programar-hi un grup que demani catxé? O que sigui estranger?
També cal afegir que el benefici serà el mateix ja hi toquin una, dues o tres bandes.


Estan condemnant els concerts a la clandestinitat. A programar com als 90, a okupes, a centres cívics (els que es deixin), a fugir de la ciutat i buscar búnquers o blocs fantasma que estiguin al marge de la llei. L'única bona notícia seria que tornaríem a poder escollir si fumar o no mirant un concert, però ja podeu anar preparant el transport privat per anar a veure concerts més enllà de l'horitzó.


També vull proposar un escenari paral·lel, el de sobreviure a base de subvencions. Òbviament, si una promotora rebés una subvenció per muntar concerts, aquests petits fracassos ho deixarien de ser, però aleshores podríem caure a un "tevetresisme" il·limitat. Imagineu, pareu un moment i imagineu amb mi. Imagineu-vos que les subvencions són sobre: 1) la procedència de la banda; 2) la llengua amb la qual canten, 3) la rendibilitat de la proposta. Què tindríem? Més escena de gent amb ukeleles cantant en català, just el que necessitem. Amb això vull dir que potser també estem davant d'una escissió brusca sobre què és cultura i què no i a què se li dóna veu i oportunitats i a què no d'una manera tant tràgica com els últims informes que conclouen que els rics cada cop són més rics i els pobres cada cop més pobres.


Al final la solució pot passar per exiliar-se, marxar a Alemanya, a França (on tenen un IVA de la cultura al 5,5%) o a Portugal, com és el cas del Primavera Club, i qui sap, si en un futur, també el del Primavera Sound? Llevamos años intentando reinvertir el éxito del PS en otras actividades tanto a lo largo del año como en los días anteriores y posteriores al festival. Llevar la música a la ciudad, a sus parques, a los niños, al metro. Hacer del PS algo más que un festival. Pero pienso que las actuales circunstancias no son las más idóneas para todo esto, veo la situación muy complicada a todos los niveles, un país triste, insolidario, con demasiado ruido de fondo. Hagamos lo que hagamos todo son problemas, nos perdemos entre tanto permiso, tanto interés económico, tanto sobre esfuerzo....
Creo que es el momento de volver al festival puro y duro y dejarse de aventuras quijotescas. Vosotros nunca falláis, los artistas tampoco... Vamos a centrarnos en pasar tres días de conciertos y consigamos hacer el mejor festival posible, que para eso estamos y para eso vosotros pagáis una entrada,
deia en Gabi Ruiz també al fòrum del festival.


Un Primavera Sound que, per cert, ha perdut pel camí l'"avantnom" San Miguel. S'han quedat sense el patrocinador principal?
Terra, tremola.




Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció:Joanaina Font

13 comentaris:

Anònim ha dit...

L'Sgae es compte un cop descomptat l'Iva del total...
537,20€ --- o siga Sgae 53,72€, però ara a aquest Sgae s'ha de sumar l'iva= 53,72€ + 21% = 65€ :)

I penseu que l'iva es pot desgrabar i bla bla bla.... pero vaja el petit promotor normalment no es autónom, o siga que se'l menja!!!


Tule

Lluís Huedo ha dit...

Vaja… Ahir vaig preguntar a un promotor i em va dir que sí funcionava així…
Disculpes, no he muntat un putu bolo en ma vida…

No ho canviaré per que em sembla que seria liar-ho i el resultat varia en 20€…

Gràcies per l'aclaració. A veure si a l'Alnodosbar va millor…

Anònim ha dit...

Com a músic i, per tant, part implicada en aquetes situacions, et deixes una de les coses més importants. Les consumicions. La sala s'alimenta d'això, perquè normalment el taquillatge va pel grup (si hi ha sort i no t'ofereixen tocar a canvi de dos cubates per músic). Si posem que hi ha 90 persones, a 4 eurs mínim per consumició i una consumició (mínim) per persona, tens 360 euros nets que s'emporta la sala. Important afegir-ho a la suma de quantitats. Salut

Marc ha dit...

No cal oblidar en aquests debats que, de la mateixa manera que les administracions es poden haver posat de cul en aquests moments, els han tingut de cara moltes vegades. L'aliança del PS amb les administracions de Barcelona (aprofitant l'espai del Forum, col.laborant per ampliar i internacionalitzar la "marca Barcelona", integrant el festival a la ciutat etc) han estat importants. Lo mateix (o encara més) pel Sonar. Així que aquí es podria aplicar allò de "Quien con políticos se acuesta..."

I a nivell més global, les administracions locals han col.laborat per crear la bombolla de festivals. Si ara aquesta bombolla es contrau, tampoc posem el crit el cel...

Anònim ha dit...

Que de puta mare poder fumar a tot arreu, no? Molta sort quan us arribi el càncer pulmonar, a vosaltres i a qui també fuma els vostres pitis de merda sense voler-ho.

Anònim ha dit...

Servidor creu que es tracta d'un moviment cap a reduïr l'activitat cultural del país i els paisans.

Als promotors se'ls fa la vida impossible, com si la seva tasca no aportés cap valor afegit. Als músics (que ja no feien ni un xavo venent discs) se'ls pren la seva font d'ingressos i se'ls empeny a dedicar-se a una altra cosa (presentar-se a La Voz o treballar a Ikea són dues opcions). I, a les sales (treballo en una), se'ns presenta, davant l'opinió pública, com a antres de risc on el jovent s'hi juga la vida i, davant del nostre públic, com els senyors Burns del negoci; vampiritzant promotors i músics. Com si els programadors, cambrers, tècnics de so i taquillers que proveïm tinguessin cost zero i no tinguessin dret a ser assalariats.

El més trist és veure com sectors com el personal mèdic o la judicatura planten cara mentre la cultura, suposadament combativa i rebel, abaixa el cap com un estruç esperant que passi la tempesta.

PD: Sé de bona font que Tarántula no paguen lloguer de sala aquesta nit. Si el concert tenia el públic esperat (de 150 a 200 persones), Sidecar confiava en cobrir despeses amb el consum en barra. Si se'ls redueix l'aforament a 110, palmaran pasta segur. Tanmateix, això és una excepció, cap sala podria oferir aquestes condicions en tots els seus concerts sense enfonsar-se.

Anònim ha dit...

No future...

Anònim ha dit...

no si ara resultarà que gràcies a les retallades els modernos descobrireu la puta sopa d'all! :O hay vida después de apolo!

Anònim ha dit...

Els comptes surreals dels que parla aquí, el victimisme en torn a un event de multinacionals que mou centenars de milers d'€uros com és el Primavera Sound de merda i tot l'article en general només em confirmen una cosa: els hipsters sou més tontos que les pedres i encara més inútils xD!

Si és que està molt malament la cosa, fixa't que amb la crisi els pobres organitzadors del "PS" no podran dur la música als parcs, carrers i metro de la ciutat, ells, amb les seves bones intencions solidàries i les seves entrades a 200€, pobrets, són les vertaderes víctimes!

Christian ha dit...

Què bé! Quant hater i amb quin coneixement parlen! Quines crítiques més constructives i ben expressades! Està clar que estem en un bloc generalista on s'ha de parlar de tot menys de la cultura, que d'això ja parlen els "modernos" de sempre. De fet tots els que escriuen en aquest bloc també ho són i bla bla bla...

bla bla bla :)

Anònim ha dit...

Us guanyeu que la gent es rigui de vosaltres quan dieu coses com: "Què tindríem? Més escena de gent amb ukeleles cantant en català, just el que necessitem". Haurieu de ser molt més oberts de ment per poder parlar d'un tema tan delicat com aquest amb un mínim de credibilitat. L'article, d'altra banda, és molt poc rigurós i força superficial. No hi ha gaires periodistes al vostre web, oi?

Anònim ha dit...

la veritat és que feu una mica el préssec pensant que un festival que es diu SAN MIGUEL Primavera Club només treu calerons de les entrades

Anònim ha dit...

"També vull proposar un escenari paral·lel, el de sobreviure a base de subvencions. Òbviament, si una promotora rebés una subvenció per muntar concerts, aquests petits fracassos ho deixarien de ser, però aleshores podríem caure a un "tevetresisme" il·limitat. Imagineu, pareu un moment i imagineu amb mi. Imagineu-vos que les subvencions són sobre: 1) la procedència de la banda; 2) la llengua amb la qual canten, 3) la rendibilitat de la proposta. Què tindríem? Més escena de gent amb ukeleles cantant en català, just el que necessitem."

Bé, corregiu-me si m´equivoco però crec que les subvencions de l´ICEC per a la programació de música en viu (festivals organizats per ajuntaments; festivals i cicles organitzats per empreses o entitats privades; i programació estable de sales de concerts) fa temps que segueixen aquests criteris "tevetresistes" que esmentes: s´atorguen punts quan els intèrprets són residents a Catalunya i quan les composicions musicals són en català/occità.

I com bé deia un dels comentaris anteriors, les administracions han tingut molt a veure amb la bombolla de festivals, cicles i temporades d´aquests anys. I ara, quan ja no hi ha calers a la caixa (de la Generalitat i dels ajuntaments), inevitablement ve la "contracció".