5 de des. 2012

NOVA BOTIGA ULTRA-LOCAL A BARCELONA


Com ja sabeu, ens flipa veure gent que munta coses relacionades amb la música, ja siguin grups, segells, sales o botigues. Avui volem donar l'enhorabona a la inauguració, aquest dissabte 8, de la botiga de música Ultra-Local Records, al barri de Poble Nou. Amb aquest nom només podíem interessar-nos per què hi tindran i com cony ho han muntat. Per això els hem entrevistat i investigat, i aquí us ho expliquem tot:

El cartell de la inauguració resa "Especialitzada en grups independents i segells discogràfics catalans" i, a part de l'adreça (c/ Pujades 113, Metro Llacuna), dóna les claus de la festa d'obertura: 8 de desembre a les 17 h amb els concerts de Blacanova (18 h) i Jilguero (19 h).
Ultra-Local Records les prometen felices. Apunten a un catàleg de somni amb el bo i millor, i fins i tot el més estrany, de la música de casa nostra. Com demostra l'entrevista que ens ha contestat en Raül Chamorro, una de les meitats d'Ultra-Local (l'altra meitat és la Carme Baqués, i no, no sabem qui és l'ultra i qui el local):

GN: Penseu tenir només grups de Poble nou? Com d'ultra-locals sou?

Raül: La idea inicial era obrir una botiga només de grups i segells discogràfics catalans. En aquest cas, el concepte "ultra-local" està pensat en un sentit més ampli: la música feta a Catalunya en relació amb el món. També ens agradaria oferir maquetes i discos autoeditats de grups que assagen pels locals del voltant de la botiga, i de tots aquells que vulguin tenir el seu disc en una botiga. Això sempre fa il·lusió.
Però alhora volem oferir música d’altres segells, espanyols o estrangers, amb un criteri bastant personal. Tampoc volem excloure res amb el nom d’ultra-local. No és una idea radical, és més aviat l’ànima de la botiga.

GN: Per què "Ultra-Local"?

R: Ens agrada la idea aquella que utilitzava Salvador Dalí de “només des de l’ultra-local es pot arribar a l’universal” o alguna cosa així, que després em van dir que ho va escriure Montaigne (però això se m’escapa). Vaig pensar en aquesta idea aplicada a la música. Escoltem discos de gent perduda pels puestus, com algun grup d’Islàndia, o cantautors d’un petit estat americà, i ens agraden. Per què no podem fer el mateix amb els grups d’aquí? Arribar a tothom des d’aquí, perquè es fan coses bones.
 A més, el nom també respon a un petit joc de paraules a propòsit dels locals d’assaig del voltant. Però la cosa no estava tan pensada, aquest nom va sortir el primer i així es va quedar. De fet, ens preocupa que després ens retreguin que la botiga no és ultra-local. Un altre nom que va sortir després va ser “el suïcidi records”, no és broma.

GN: Com se us acudeix muntar una botiga de discos quan el sector i el país estan en crisi?

R: No deu ser molt bona idea, però tenia ganes de fer-ho. Portava molts anys preocupant-me per una feina que no m’interessava gens i volia fer això. De fet, sempre havia volgut obrir un bar o una petita sala de concerts, però necessitava molta pasta. Després, vaig pensar que estaria molt bé obrir una botiga de discos semblant a la de Luchador Records, o a la ja tancada CD-Drome, però en un altre lloc que no fos el centre.
De totes maneres, entenc que la gent em posi cares molt xungues quan els explico el que hem fet, en un moment on tenir una feina fixa i ben pagada és un luxe. També té collons que, actualment, la societat consideri un luxe el fet de treballar... és raro.
D’altra banda, és evident la crisi del sector, i patirem molt, però estem muntant tot això amb molt pocs recursos i intentarem no enganxar-nos els dits. Si funciona serem molt feliços i si no almenys haurem intentat fer realitat un somni molt loco.

GN: Creieu que podreu desviar gent del sector Tallers-Ferlandina?

R: No crec que desviem res, la gràcia estaria en sumar, en que cada cop hi hagi més gent que conegui la música que es fa aquí. Esperem despertar certa curiositat a la gent del barri, i mica en mica retornar les ganes de comprar-se un disc i d’anar a les botigues de discos. Digue’m somiador.



GN: Quin gènere tindreu? Tipus de grups, segells.

R: Esperem tenir de tot, el que realment ens importa és tenir coses que estiguin fetes amb ganes i carinyu. Quan comences a buscar segells discogràfics catalans, en surten moltíssims i vas descobrint coses noves tota l’estona.
Però hi ha discogràfiques que ens han marcat i que han estat una mica la llavor de tot això, com Bankrobber, BCore, Sones, i les que ens van fer veure que això continuava i tenia molt més futur, com La Castanya, Famèlic o El Genio Equivocado i Petit Indie.
A part, tindrem discos de segona mà de la nostra col·lecció privada. Molt difícil decidir-se per quins!

GN: Què voleu aconseguir amb la botiga (a part de forrar-vos i tenir més pasta que en Bill Gates)?

R: En plan somiatruites, que cada cop més gent descobreixi la música que es fa aquí i tornem a tenir ganes de comprar i tenir discos. I en un pla més pràctic, pensem que com no podem viure sense la música, a veure si ara podem viure d’ella.


Després de llegir les paraules d'en Raül només podem expressar la nostra admiració i les ganes que tenim que la botiga estigui oberta per anar-hi a tafanejar i comprar. Qui vulgui saber més de com s'ha gestat Ultra-Local Records, li recomanem que es passi per l'apartat "bloc" del seu web.


Fotografia de portada: Ultra-Local
Text: Lluís Huedo
Correcció: Joanaina Font

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Si us plau, poseu bé el nom dels grups: són Blacanova i Jilguero.

Lluís Huedo ha dit...

Disculpes. És una de les coses més lletges a fer…

Corregit.
Gràcies per avisar.