4 de des. 2012

D.A.R.A.L.: INTEL·LIGÈNCIA MÉS ENLLÀ DE LES MÀQUINES


D.A.R.A.L.
Vol. 1 (The Turing Test)
Any: 2012
Discogràfica: Music Or Nothing Records

Comencem forts la ressenya de D.A.R.A.L.: de les cendres de Camping, membre de Tiger Menja Zebra, Xavi Font s'aixeca per portar-nos el seu projecte en solitari. Bé, un cop fulminats tots els tendenciosos moderns, als que seguiu llegint us anticipo: aquest debut és una petita joia.

La discogràfica dels mateixos Tiger Menja Zebra, Music Or Nothing, estrena nova referència, que no podia ser una altra que no fos d'algú de la família. Xavi Font, militant de les dues bandes de Granollers esmentades, es despulla amb una obra contundent, fosca, atrevida i plena de ritmes ocults.

Vol. 1 (The Touring Test) és un debut, però cada títol amenaça amb el Vol. 2. Cada cançó duu, a darrere del títol, un vistós parèntesi amb l'acotació Part 1. Esperem que no sigui una fórmula humorística i vagi de debò, ja que aquest test surt molt positiu: s'hi demostra vida intel·ligent.

Cadascuna de les cançons se'm lliguen, a primera escolta, a un artista en un dels seus discos cabdals. La primera, "Data (part 1)", és eminentment pròxima als Animal Collective del Sung Tongs o del Merriweather Post Pavillon; la segona, "Analizing (part 1)" és el record als Black Dice del Repo el que m'assalta al timpà. El tercer tall, en canvi, només troba paral·lelismes a la primera meitat i és a Oneohtrix Point Never (a excepció dels trossos salvatges made in Tiger Menja Zebra), no pas a la segona part d'aquest "Robot (part 1)" en que la melodia s'esmuny i va deliran poc a poc cap a la música contemporània d'acadèmia. A la quarta cançó, "Adult (part 1)", se'm complica més la comparativa. És un Holly Fuck Buttons amb Flying Lotus. Sí, sí. Sona xungo dit així, i segurament a algú se li ennuegarà i se li acudirà una aproximació millor perquè la cançó parteix d'una estructura clàssica com el post rock (Hood?), però no, s'escapa d'un a un altre.
La cinquena i l'última són unes peces més llargues que les anteriors, que oscil·laven entre els 5 i 8 minuts. "Lifeform (part 1)" decau a l'ambient electrònic o la postrònica de, ara sí, Hood, però en materialitza els ritmes amb unes mesures d'omplir i buidar sons més pròximes a Animal Hospital. De soroll de baixes pulsacions i molt amè a una abstracció de quasi gotes d'aigua sobre un teclat. Notòria la irrupció de volum a mitja cançó. Allà, als sis minuts de metratge, una abaixada de volum sobtada i digna dels fills d'en Puig (els mossos) a una festa qualsevol pot arribar a despertar-te o donar-te el cop de gràcia perquè definitivament agafis el vol. Però no us preocupeu, en Font no us deixarà al llimb, ja us despertarà al final del disc. I tant que us despertarà, tocareu de peus a terra per sentir i escoltar els seus últims trenta segons de disc i així poder girar el CD. A no, que els CD no es giren.

Però (i ara no ve un d'aquells "però") no us penseu que quan dic que cada cançó sembla senyalar un grup vull dir que és una amalgama, un poti-poti d'anar tirant d'imitacions a aquest i aquest altre artista i ja tinc un disc fet. D.A.R.A.L. té un so i fer específics, una fórmula pròpia amb fuetades al bo i millor sense procurar ni imitar ni mostrar enveja.
També manté certa relació i distància amb la seva banda Tiger Menja Zebra, però això ja és una qüestió més seminal.

Vol. 1 (The Turing Test) és un disc electrònic i industrial, dronero i ambiental, èpic, racional i orgànic i fins i tot, en alguns trossos, quasi ballable.
En resum, aquest és un disc que podria haver tret la discogràfica La Gàbia, amb el qual podria girar amb els QA'A o els Huan i que podria sonar a a qualsevol LEM o Cau d'Orella, però ja veurem, ja veurem.

Menció a part té el títol (tribut a Alan Turing en el centenar aniversari del seu naixement) i el preciós packaging del disc amb un encunyat que imita un disquet d'ordinador dels setanta.




Fotografia de portada: Arxiu
Text: Lluís Huedo
Correcció:Joanaina Font