27 nov. 2012

THE BALLAD OF ARNAU AND IVY

Vactor
Vactor
Any: 2012
Discografica: Anòmia

Desconec la relació personal d'Arnau Sala, 50% de Vactor, amb el ritme (més enllà de l'obvietat que, sent bateria, un mínim de tirada hi ha de tenir), però mai m'ha semblat que fos un aspecte essencial, ni tan sols predominant, en els seus projectes, si més no, els que he pogut escoltar. Bèstia Ferida, Homenatges... A The Cheese i a la seva posterior derivació com Les Aus sí que hi feia acte de presència, però de forma esporàdica o (les nits que s'ajustaven més a un, diguem, "format cançó") episòdica. Sobre Veiled i Ex-Con (que és el nom que adopta Sala per a les seves actuacions en solitari) pre-estiu 2011 no puc opinar.

Destaco l'estiu de l'any passat perquè va ser, aproximadament, quan el nostre home va conèixer l'estatunidenca Ivy Barkakati (Seduced, IVDB), l'altre meitat de Vactor, i com els vam descobrir nosaltres, el públic barceloní, com a parella artística i personal en els mesos posteriors. I comencem aquí amb la ficció (o no) i les càbales textuals al volant de l'efecte d'aquesta relació en els actuals impulsos musicals de Sala.

Els primers directes del duo, a les acaballes del 2011, destacaven per les textures del seu so (utilitzen/utilitzaven maquinària analògica), i tenien forma de seqüències abstractes. Ja al Cau d'Orella, a finals de març d'aquest any, vam poder comprovar un viratge cap a un techno fosc (i, per aquelles dates, Ex-Con realitzava una actuació a Gràcia que abraçava ritmes industrials), i al juliol, a la festa del col·lectiu local Colectivo Detakon, va donar la sensació que havien alleugerit la densitat del seu so, i fins i tot coquetejaven amb l'electro.

El cas és que Vactor, el disc (bé, el casset, editat, per cert, per un segell nou a casa nostra -i amb el propi Sala com a involucrat-, Anòmia) confirma aquestes sensacions, que el de Manresa apunta als nostres genolls més que amb qualsevol dels seus anteriors conjunts i/o encarnacions.

Ho fa(n) ja des del primer tema, "Between worlds", el més directe de tots juntament amb "Bad blood", guiats ambdós per un tempo marcat per ritmes pregravats i vestits amb sintetitzadors expansius i dinàmiques línies de teclat (més accelerades en el cas de "Between worlds"). "Many ways" recordaria les bandes sonores de John Carpenter si no fos, precisament, pels ritmes i diferents efectes sonors que hi afegeixen, mentre la gasosa "Rubber" els apropa a una "no wave" polida i digital.

Les lletres, sense cap intenció melòdica, estan pronunciades sòbriament i taxativa, amb un punt ombrívol, tant per Barkakati com per Sala (detall encara més significatiu que el de l'estil musical), semblen reflectir per moments la recent situació personal dels implicats ("tracing lines between worlds"; "one day they'll understand / until then give me your hand"), i hi destaca per sobre de la resta la concisió -no més de cinc versos- plena de riquesa visual de "Bad blood". Hi ha un parell d'instrumentals (la robusta "The source" i la palpitant "Night dust") que compten amb l'aportació de Mark Cunningham a la trompeta, i que segueixen coordenades menys acotades.

Fent seva la dita castellana de "lo bueno, si breve, dos veces bueno", Vactor arrodoneix el bon ús dels seus recursos en no passar de la mitja hora, i ens deixa, així, amb ganes d'escoltar més material on el techno minimalista, l'industrial suau i l'electrònica fosca amb sintetitzadors segueixin convivint en un mateix espai.

Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font