15 de nov. 2012

RETROTV: FREAKS AND GEEKS


Té l’orgull de formar part del selecte club de sèries de culte amb una sola temporada, en el seu cas de 18 capítols. Freaks and Geeks es va estrenar l’any 1999 a l’NBC, cadena que va signar la seva sentència de defunció al dotzè episodi, i després de la seva prematura suspensió va aconseguir resistir a l’oblit gràcies a una silenciosa però fidel massa de seguidors. Més d’una dècada després, la plasmació de les aventures dels estudiants de l’institut William Mckinley de Chippewa (Michigan) durant el curs 1980-1981 continua sent considerada un dels millors exemples de l’exploració del món adolescent. A les nostres fronteres la sèrie no va veure mai la llum, però avui, gràcies a la salvadora xarxa, podem gaudir de tots el capítols a través de Youtube (i, a més, subtitulats).

A les antípodes d’altres productes adolescents com Dawson’s Creek, la sèrie tenia diferents pilars que van fer possible el seu regnat com un dels millor retrats de la vida a l’institut. El més fonamental és probablement el seu productor executiu, Judd Apatow, en aquell moment encara molt lluny d’esdevenir el rei Mides de l’anomenada nova comèdia americana. Freaks and Geeks dóna cabuda a algunes de les obsessions del productor i, com passa a Superbad, busseja entre les turbulentes aigües de l’institut i la seva sofisticada piràmide de classes socials.

Els dos eixos principals de la trama són els germans Weir. Per una banda, Lindsay (Linda Cardellini), la primogènita, estudiant model d’últim curs i líder dels mathathletes, els cervellets que participen en maratons matemàtiques. La sèrie s’inicia amb ella replantejant-se què hi ha més enllà dels llibres i els números que li han donat la glòria acadèmica. En el seu intent de descobrir-ho inicia una amistat amb els anomenats freaks de l’institut: el grup de nois dolents que viuen només pel rock i passen la meitat del temps fumats. Entre els membres del grup hi reconeixereu cares ben conegudes com James Franco, amb posat d’anar fumat permanentment, Jason Segel, molt abans de l’èxit de How I Met Your Mother, i el còmic Seth Rogen. La quota femenina l’aportava Busy Phillips, l’eterna secundària especialitzada a fer papers de noia conflictiva, com va demostrar temps després a la ja anomenada Dawson’s Creek.

El petit dels Weir, Sam (John Francis Daley), es troba al primer curs i junt amb el seus amics Bill (Martin Starr) i Neal (Samm Levine) és considerat un dels màxims exponents del mon geek a l’institut. El tres compleixen tots els tòpics: fans acèrrims d’Star Wars i la ciència-ficció en general, de Bill Murray, Steve Martin i Dragones y Mazmorras. No cal dir que la seva vida a l’institut és un calvari diari, però els seus patiments i el seu particular món donen alguns dels millors moments del serial.

Amb l’argument sobre el paper, la sèrie no sembla res de l’altre món. Què explica que no hagin fet altres sèries com Glee? La clau no radica en el què sinó en el com. Si bé és cert que es basa en alguns dels tòpics més trillats de les ficcions d’instituts, també és cert que aconsegueix explicar les petites misèries d’aquests estudiants d’una forma veraç i amb un sentit de l'humor subtil poc habitual en produccions d’aquestes característiques.

A través dels seus personatges, els creadors de la sèrie, el citat Apatow i Paul Feig, donen visibilitat a totes les seves filies culturals, des de l’adoració per Saturday Night Live, fins a les seves tendències polítiques.

Però sens dubte, la principal font d’inspiració de Freaks and Geeks és la música, que ja es deixa entreveure en la capçalera, que utilitza la cançó Bad Reputation de Joan Jett and the Blackhearts. Cada capítol i cada personatge té un repertori musical molt cuidat i propi que inclou peces de Deep Purple, Alice Cooper, The Who o Grateful Dead, entre altres.

Freaks and Geeks és una bona producció adolescent, que va tenir el detall d’usar actors que s’adequaven a l’edat dels personatges que interpretaven i que va ser capaç de captar la desorientació que alguns pateixen durant aquest etapa vital.

Fotografia de portada:NBC
Text: Alejandra Palés
Correcció: Joanaina Font

1 comentari:

Anònim ha dit...

Brutal!!!
Me l'estic trangant senceraaa! Només volia veure el pilot...però...la música és un dels punts més forts...però també veure tots els actors que surten i que surten a mil sèries d'ara...això té mooolts punts!