8 de nov. 2012

Relacions entre imatge i so. Torna el festival MiRA!

La relació entre imatge i so ve donant-se en la majoria de produccions audiovisuals des que les projeccions d'imatges es van començar a acompanyar de música, tal i com passava, per exemple, en els espectacles de fantasmagoria de Gaspar Etiènne Robertson, cap a finals del segle XVIII. Tot i així, o bé el so, o bé la imatge, acostumen a estar subordinats a l'altre. I això és quelcom que ja passava en l'època de Robertson i en les seves fantasmagories, i és que la música misteriosa que l'artista produïa amb la seva famosa harmònica de vidre era justament aquella perquè les imatges projectades eren també misterioses. Si en comptes d'esperits i dimonis, Robertson hagués projectat boscos i prats primaverals, el més segur és que ho hauria acompanyat d'una melodia que entonaria un allegro pronunciada per un piano, tal i com van fer contemporanis seus que també feien ús del meravellós invent que va ser la llanterna màgica.

Aquesta relació -desequilibrada la majoria de vegades, podríem dir- es dóna en l'actualitat en múltiples realitzacions. El cas més clar segurament seria el del videoclip, producció que, per més creativitat que tingui l'autor o autora, les imatges, els ritmes i la durada del clip són factors que estan estrictament subordinats a la música que acompanyen. Totalment el contrari seria una pel·lícula comercial qualsevol en la que la música s'ha creat o decidit a partir de les imatges i la narració del film. Per dir-ho d'una altra manera, amb tot això em refereixo aquí a tot el contrari d'autors com, per exemple, Alain Resnais per a qui el so de les seves pel·lícules aportava un sentit nou a les imatges, com passa clarament al film "Nuit et Brouillard", i per tant adquiria una raó de ser, més enllà de la simple voluntat de matar l'avorriment que podrien causar a la majoria d'espectadors un seguit d'imatges sense so. I és que poques vegades es treballen tots dos mitjans alhora, oblidant que un acompanya a l'altre i entenent-los com un binomi; i quan això passa, a vegades podem parlar de scratch. Un exemple de scratch seria aquest tema de Coldcut i Hexstatic, anomenat "Timber", del 1997:


Ens podríem plantejar fins a quin punt això arriba a ser música electrònica o no, però no crec que tingui el més mínim sentit, ja que aquí, com deia abans, imatge i so estan tractats com un únic element.
D'alguna manera, la recerca per aconseguir elaborar aquest tàndem no només es troba en produccions de vídeo, sinó també en performances, com poden ser els concerts. Entre la banda Ocellot, per exemple, hi ha un dels membres que, encara que no toca cap instrument musical, ni canta, es troba sempre amb una forta presència a dalt de l'escenari, i és que el que ell fa és produir imatges en directe i projectar-les simultàniament sobre els cossos dels músics. I d'una manera molt més informatitzada serviria aquí també d'exemple la tasca que porten a terme molts vj, quan gràcies a programes com el Quarz Composer aconsegueixen que les imatges que es projecten en una sessió, vagin totalment sincronitzades amb tota mena de factors (des de ritme fins a rangs de to o de volum) de la música que posa el dj.

Actuacions del tipus d'aquesta última solen estar relacionades amb la música electrònica i se'n podran veure tota mena d'exemples aquest dissabte a la fàbrica Fabra i Coats, on per segon any es celebra el MiRA!, festival de música i recerca audiovisual. Ahir dimecres es va celebrar la festa de presentació en una de les sales de la Fàbrica Moritz amb l'actuació de Headbirds i OFF//TV. Dissabte des de les 15.30h fins a les 02.00h es portaran a terme concerts i actuacions en les que la música i les imatges intentaran anar donades de la mà, a més de tenir-hi lloc també la - ja podem dir-ne famosa - partícula d'Alex Posada i la instal·lació del treball audiovisual de Device, estudi de disseny audiovisual, a la sala d'exposicions.

Entre tota la programació, que podeu consultar aquí, a nivell musical, remarco especialment la presència de Lucrecia Dalt, qui ha actuat ja un parell de vegades a l'espai Laboratori del Bar Miscelanea, de Barcelona. A més, en aquest cas, Lucrecia Dalt anirà acompanyada de John Sutherland i Julia Holter, que col·laboraran a posar en escena els temes del disc "Commotus" (HEM Berlin, 2012).
D'altra banda, el japonès Akihito Saitou, sota el nom d' Ametsub, presentarà al MiRA! el seu nou treball "All Is Silence". En aquest cas, els visuals els ha treballat conjuntament amb el videoartista SNACK!
A més, Nev.Era, projecte darrere del qual s'hi troba a Sergio Mesa mostrarà un directe audiovisual elaborat expressament per a l'ocasió, treballat conjuntament amb Xarlene, una videoartista barcelonina que en les seves realitzacions treballa amb la manipulació del llenguatge fotogràfic.

Si bé l'any passat el que va fallar del festival va ser que els workshop es portessin a terme al mateix temps que es feien concerts a la sala principal i era difícil escoltar el què es deia en els tallers, això és quelcom que aquest any han sabut millorar i els workshops, gestionats per Telenoika, s'estan oferint del 5 al 9 de novembre a la mateixa fàbrica, de manera que el dissabte, dia del festival, ja s'hauran acabat i una cosa no molestarà l'altre. També val a dir que si bé l'any passat aquests tallers entraven en el preu de l'entrada, aquest any els tallers s'han ofert sota el preu de 125 euros cada jornada (o 300 tots).

Per refrescar la memòria, acabo el post amb el vídeo resum que vam fer en l'edició de l'any passat.
Fotografia de portada: http://www.mirabcn.cat
Text: Anna Dot
Correcció: Pendent de Correcció