7 de nov. 2012

PRESENTANT TEJERO


Un dels motius pel qual vam començar a fer aquest bloc -reconeguem-ho sense vergonya, tampoc passa res- va ser el fet de poder parlar dels discos i mogudes que feien els col·legues. Això inclou, és clar, col·legues de col·legues. I així anem sumant fins a fer el cercle cada cop més gran. Això no vol dir que tot sigui una meravella, ni molt menys. De fet, existeix al cas arquetípic de l'amic que t'envia una maqueta del grup del xicot de la seva cosina i, hòstia, posa't a tremolar i espera que tallin mentre dones llargues de per què cony no surten al teu puto bloc: “sí, encara tinc pendent d'escoltar-ho, la setmana vinent ho faig”. Però també hi ha vegades que així t'arriben coses interessants, com és el cas de T E J E R O. Així com ho llegiu, amb espais entre lletra i lletra, i en majúscules: T E J E R O, la banda volgudament antipretensiosa que formen Juanpe González (també a La Banda Municipal del Polo Norte) i la Júlia Bertran (la podeu veure com a reportera a l'Ànima del Canal 33).

Punk-pop lo-fi, cançons amfetamíniques i autoparòdia general. T E J E R O és l'essència de la immediatesa, del ho penso, ho escric, ho canto. I si ho puc cridar, millor. Sense mirar enrere, sense gastar-hi massa temps, al gra i sense concessions. El duet no desprèn, en essència -segons quin- garrulisme punk, sinó que s'apropa més a l'estètica artie i a l'indie de baixa fidelitat. Filosofia maquetera i un únic objectiu: sortir a fer el cabra a l'escenari mentre els amics alcen una mitjana i entonen els seus himnes a la salud de qui tinguin al cantó. Actitud correcta, honesta, divertida i absolutament antiacadèmica i anticànon. Ni us enganyarem ni ells menteixen al respecte.

T E J E R O recorden a moltes coses, però ho fan tot de lluny, de passada, com si costés de trobar una influència que diguis: sí, aquesta segur. Han escoltat els The Wave Pictures, i Los Punsetes, i coses de twee pop, també els Pastels. Vaja, coses que no tenen res a veure una amb l'altra, a banda de sonar, sovint, volgudament bruts, però amb lletres sarcàstiques i de tocs infantiloides en alguns casos. No m'atreveixo a anar gaire més enllà, perquè els cinc temes que ens mostren en aquesta primera maqueta naveguen d'un costat a l'altre amb urgència i sarcasme, sense aturar-se massa a pensar.

De nom colpista i un Bandcamp amb la maqueta per descarregar gratuïtament, els T E J E R O tant et parlen del malament que ho passa la gent amb la crisi com del rematadament imbècils que són els “indies”. En fi, que si us agrada bé i, si no, tampoc crec que els importi gaire.

Un últim avís, pensen seguir gravant EP i temes varis fins que se'n cansin.


Fotografia de portada: arxiu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Joanaina

4 comentaris:

Marc ha dit...

Sí, sí, sonen molt bruts, m'han recordat a Today is the Day i a Brujería.

Tv3 get off the air!

Anònim ha dit...

Júlia treu-te el pircing ja, cony!

Anònim ha dit...

Júlia, posa't una ltre pircing ja, joer!!!!

Anònim ha dit...

mi voz interior me la esta pegando con otro.... juuuuas!!!