6 de nov. 2012

NOVES AVENTURES CÒSMIQUES

Jupiter Lion
Jupiter Lion
Any: 2012
Discografica: BCore


La percepció acústica dista menys del que sembla de la gustativa. Posem com a exemple un bistec. A algú li pot agradar molt poc fet, que sagni d'allò més; a d'altres, molt fet, fins i tot al límit de la carbonització; i la majoria voldrà un terme mig, i completat amb una salsa líquida, maionesa o qualsevol espècie.

Del "bistec" dels valencians Jupiter Lion sabíem, pel que vam poder veure del "bou" (mostres en directe de "Krokodil", "Bellicec", o "Black mouth"), que prometia ser d'allò més saborós i, un cop al plat, la teca no defrauda.

Perquè aquest disc homònim amb el qual debuten al panorama discogràfic nacional demostra l'art de la concisió (sis temes) i de la plasmació, polint, és clar, el que s'escoltava als Youtube abans enllaçats, però sense arribar a la liposucció sonora. Un equilibri força aconseguit.

Prenyat de ritmes motorik i abrasives saturacions electròniques, el disc s'obra amb una "Silver Constellation" que s'assembla a una nau espacial que escalfa els motors mitjançant percussions gasoses i tribals, fins que deixa enrere la superfície amb un terrabastall de sintetitzadors analògics.

"Black mouth" planeja a l'espai exterior fins a agafar la Via Làctia mitjançant la pandereta i una de les bateries menys minimalistes del disc. Les nebuloses fan acte de presència a "Krokodil" amb forma de brunzit sintètic al qual s'enganxen la resta d'elements de la cançó.

"The death of Dallas" sona a passeig vora una estrella moribunda just en el moment de desintegrar-se (on es detecta, amb major precisió que en qualsevol altre moment, que el baix també ha vingut de viatge), tot i que no deixa de brillar, com ja sabeu (d'aquí la reverberació plàcida de teclat). Mentre que "(The short distance between) Venus and Uranus" és territori de perills amb forma d'aguts estridents, i un forat negre que ens agafa per sorpresa i ressona com un bombo de bateria del qual podem, finalment, escapar.

L'arribada i aterratge al nostre planeta es produeix després de travessar les capes atmosfèriques dibuixades per la guitarra postrockera de "Bellicec".



Jupiter Lion, doncs, sí que és bona ciència-ficció, i no Prometheus.

Imatge portada: Arxiu
Text: Arnau Espinach
Correcció: Joanaina Font