1 de nov. 2012

EXTRAPERLO, DEIXEBLES DE COPPINI


L’estrena oficial de Delirio específico es va saldar positivament malgrat un inici fred que poc a poc va anar remuntant. Els barcelonins van posar-hi ganes i més actitud de la que es podia esperar repassant noves cançons i també algunes de Desayuno continental. L’esperit de Golpes Bajos va estar ben present al Music Hall.


Una vegada superats els nervis inicials propis d’una gran estrena, uns Extraperlo motivats i (tot i la seva timidesa) amb convicció envers les seves noves cançons. El jove quartet, va donar vida, i fins i tot cert nervi, a una aposta que no resulta fàcil d’escenificar en directe donat el seu caràcter sintètic i el monocromàtic del seu so. Amb el recolzament d’un percussionista que disparava i tocava ritmes electrònics, la banda va guanyar presència escènica, i va donar més vida a uns elaborats patrons electrònics (obra de El Guincho) que agraeixen el factor humà a l’escenari. Van sortir prou ben parats a l’hora de traslladar al directe un repertori que beu de fonts ben evidents. Ineludible esmentar la clara influència de Pablo Díaz-Reixa aka El Guincho, productor del disc i guru absolut de la banda. Borja Rosal, cantant i guitarrista, poc comunicatiu però apassionat en la seva interpretació, passava per un Germán Coppini barceloní de nova fornada. La seva peculiar manera de cantar recorda molt la de l’exlíder de Golpes Bajos, tot i que també podem pensar en alguna cosa així com un Scott Walker tropicalista. Les guitarres juguen un gran paper a dues bandes i apuntant en múltiples direccions. Amb regust caribeny, recorden el so de guitarra que Quincy Jones va dissenyar per el “Thriller” de Michael Jackson o, com no, el to afro del “Graceland” de Paul Simon. Els baixos, al més pur estil del funk sintètic dels anglesos Heaven 17 adquireixen importància extra damunt l’escenari. Impecable en aquest sentit el treball d’Aleix Clavera. “Ardiente figura”, primer single de ”Delirio específico”, va ser de les més celebrades, tot i la poc afortunada entrada, fruit de la falta de rodatge de les noves cançons. Les càlides guitarres de sonoritat genuïnament “El Guincho”, i la tornada a diferents veus calen a base d’escoltes. Als bisos no va faltar l’esperada (i demanada) “Bañadores”, del seu debut Desayuno continental (Mushroom Pillow, 2009), ni tampoc “Fieras”, nou puntal del grup en un futur molt proper. Extraperlo compten amb un cançoner aparentment fred i planer que sobre l’escenari, si estan inspirats, no ho és tant. Estarem atents a les seves properes passes.

Fotografia de portada: XX
Text: Danielgon
Correcció: Joanaina Font