3 d’oct. 2012

"MARICAS MODERNAS", PRÍNCEPS ENCANTADORS I VENEDORS AMBULANTS


Si arriba el dijous a la nit i teniu ansietat perquè no podeu estar davant el televisor és oficial: esteu enganxats a Quién quiere casarse con mi hijo (QQCCMH, a partir d’ara). El reality show sorpresa de l’any passat ha estrenat una nova temporada a Cuatro, ho ha fet amb bon peu, i s'ha convertit en el programa que tothom comenta i que tothom reconeix que veu sense vergonya.

L’èxit de QQCCMH no ha agafat per sorpresa gairebé ningú. En la seva temporada de debut ja va arrasar i, fins i tot, va donar lloc al concepte “tróspido”, un mot que es va convertir en el hashtag no oficial del programa i que serveix per definir els seus protagonistes, que no destaquen ni per la seva classe ni per la seva intel·ligència. El grup de solters d’aquesta nova edició són el càsting ideal per a un autèntic freak show: un venedor ambulant de sabates que vesteix de rosa el seu gosset, un artista de circ i stripper extremadament sensible, un estilista gay que busca “maricas modernas”, un pijo que va per la vida de príncep encantador i uns bessons que fan guapos Zipi y Zape.

Però com ja va passar el primer any, les veritables protagonistes del reality són les mares i futures sogres, unes dones que en menys d’un minut es transformen d’adorables progenitores a autèntiques deixebles de Satanàs. No hi ha dubte que en aquest programa el lligam entre mares i fills és estret, tan estret que quasi voreja el complex d’Èdip. El pijo Gabriel, conegut com el príncep encantador, i els petons que fa a la seva mare a la boca ens van convertir a tots els espectadors en aprenents de Freud fent teories sobre amors incestuosos.

Seguint l’exemple de l’any passat, les mares d’aquest any tenen tots els números per convertir-se en les protagonistes de la funció. Si a l’edició passada la reina de totes les mares va ser Toya, aquest any hi ha una clara vencedora: Mary, la progenitora de Pedriño, l’estilista que busca l’home de la seva vida. Contràriament al que passava amb Toya, la mare gallega s’ha guanyat el cor dels espectadors per ser la personificació de la progenitora entranyable que et fot un calbot quan l’estàs cagant. Aquesta bona dona, que desitjaria que el seu fill vestís com Jesús Vázquez, no s’escandalitza per absolutament res i en dos capítols ha monopolitzat els millors moments al programa, com la visita, acompanyada dels pretendents del seu fill, a un botiga d’objectes sadomasoquistes. I a qui no se li va entendrir el cor quan Mary va arrencar a plorar en sentir cantar al pretendent tunero del seu fill?

Més enllà del càsting, un dels elements fonamentals perquè el programa funcioni i atrapi l’espectador és el muntatge i la selecció d’efectes sonors, sempre en el moment precís, que remarquen els moments més inversemblants, la frase més estúpida o el comentari més surrealista.

QQCCMH no és alta televisió ni pretén ser-ho, és un reality que es riu d’ell mateix i que convida a l’espectador a riure amb ell. Una altra qüestió és si els protagonistes són conscients que s’han convertit en els bufons de les nits de dijous.  

Fotografia de portada: Cuatro 
Text: Alejandra Palés 
Correcció: Joanaina Font