30 d’oct. 2012

MALA LLET I BONS ALIMENTS

Aliment
Holy Slap
Any: 2012
Discogràfica: La Castanya
-Saps, l’altre dia vaig sortir de casa per anar a fer unes birres al Bad Blood Bar i de tornada em vaig trobar amb en Johnny Ramone al carrer del passeig Marítim, t’ho juro, estava traient una taula de surf d’una Volkswagen Kombi del 74, groga i blanca, preciosa. Vestia una camiseta dels Aliment i fumava tabac de liar, amb una ampolla de Xibeca al costat de la roda posterior esquerra de la furgoneta.
- Una polla, fa massa fred, a més en Johnny Ramone és mort.
- Doncs jo l’he vist. Duia neoprè o potser eren uns texans negres, molt ajustats.

Fa uns mesos Aliment van publicar un EP titulat Costa Brava (Discos Humeantes, 12), tres talls gravats en directe de punk-rock tirant de lo-fi, àgil i sorollós, un pèl menys cru que el seu split publicat, conjuntament amb Ferguson, l’octubre de l’any passat de la mà de La Castanya. En aquest espai de temps relativament curt, Aliment s’han adobat del directe, han guanyat nous adeptes i han aconseguit reunir suficients cançons com per publicar el seu primer disc, Holy Slap (La Castanya, 12), on donen fe del bon moment creatiu pel qual passa el grup.

Mastegant la sorra d’alguna platja californiana i bramant qual Howlin' Pelle amb un cartutx de dinamita al cul, Aliment fan patent més que mai les seves virtuts tècniques i melòdiques en els 25 minuts d’aquest treball. Un disc en què sembla que han topat definitivament amb l’estil que millor se’ls dóna, més nítids i clàssics, sense aixecar el peu, amb l’auto premissa d’anar una mica més enllà en cançons com “Holy Slap” o “El Del Perro”, en les quals, sense arribar a desentonar de la resta, deixen entreveure altres formes de saber fer. La mala llet juvenil és un estat latent al llarg de tot el disc. Rememorant fugaçment l’estil de grups com Sirs o Jay Reatard, sembla que tornen a ressorgir si es que alguna vegada han decaigut. Riffs enganxifosos com el de "Till Night Ends" o "Second Round", himnes instantanis com "Holy Slap" i incitació a l'esquinçament vocal a "Friends From The Block" o "Remote Control", la que tanca aquest gran disc debut.

Garage-punk-rock-festiu sense pretensions, de primera i de Girona.

Fotografia de portada: Marc Fuyà
Text: Joel Panadés
Correcció:Joanaina Font