9 d’oct. 2012

LLEGIR I ESCRIURE #01 | LA TIENDA Y LA VIDA



La Tienda Y La Vida
Isabel Sucunza
Any: 2012
Editorial: Blackie Books






Les estones de reverie que poden sorgir durant una jornada sencera darrere un mostrador –especialment quan una amaga A la recerca del temps perdut rere la caixa registradora– són una veta literària que el segle XXI ens llegarà gràcies a l’accés massiu a l’educació superior, i a la decepció posterior. En aquest post, Alicia Kopf reflexiona sobre La Tienda y la vida, d'Isabel Sucunza.



De dependentes que davant la tasca del “perfilament” –alineació de les piles de roba plegada a les lleixes– recordin el càstig de Sísif i que sàpiguen que de vegades les camises tenen impulsos suïcides, no n’hi ha gaires. O potser sí. Que com ho sé? Doncs perquè he estat dependenta, i he vist agulles clavar-se en cossos innocents.

Les estones de reverie que poden sorgir durant una jornada sencera darrere un mostrador –especialment quan una amaga A la recerca del temps perdut rere la caixa registradora– són una veta literària que el segle XXI ens llegarà gràcies a l’accés massiu a l’educació superior, i a la decepció posterior. Perquè tots coneixem, o hem estat, filòsofs-cambrers, historiadors de l’art-vigilants de sala de museu, i un llarg etc…Veig venir moltes obres mestres del xoc amb la realitat.

Però no busqueu en aquest llibre una crítica en clau de materialisme històric; en aquest cas ens trobem davant d’una dependenta ocasional, i la cosa no va de l’alienació del proletariat, sinó d’una experiència de canvi de costat del mostrador que dóna fil argumental a un llibre fet d’àgils apunts i reflexions llibresques publicades al blog First swimming lessons, editades per la tapa dura de Blackie Books.

Entre client i client, Isabel Sucunza ens passa revista a tots: moderns, peter-pans, autors consagrats que cal deseditar, clixés sobre la feminitat... A propòsit de la pel·lícula Two Lovers (James Gray), l’autora reflexiona sobre el second best love que mai serà el first, perquè com passa amb tantes coses que desitgem, el first es converteix en el second un cop el tenim.

De la radiografia sentimental del comprador de polos a les reflexions literàries –i sobre la vida literària– en un saltet i una petita genuflexió. Sucunza és una hàbil observadora de les relacions humanes, i en capta tant els culs-de-sac com els punts de subjecció (en el seu cas, la complicitat amb el germà). I més joies: contes suggerits i conversacions amb els telèfons d’assistència de la seguretat social transportades a temporalitats bíbliques, associacions entre les faldilles plisades, Deleuze, i l’art del plegat.

Vinguda de Pamplona, Sucunza constata que costa 11 anys arribar a Barcelona i que algú et recomani llegir “el que s’ha de llegir” en català (evidentment, El Quadern Gris de Josep Pla). No li fa escarafalls, però, a Max Besora, Marc Cerdó, Raúl Garrigassait, Sebastià Jovani i Martí Sales (en ordre alfabètic). I és que tot bon escriptor ens assenyala rutes de lectura; cal agafar el boli, i apuntar.
I ara recordo: “el que he de fer és escriure i llegir, llegir i escriure, llegir, escriure i saltar”.



Fotografia de portada: Arxiu
Text: Alicia Kopf
Correcció: Joanaina Font

4 comentaris:

Mr. K ha dit...

... i passa un gat.
Gràcies!

Isabel

Anònim ha dit...

Què curt! Més esforç va.

Anònim ha dit...

Quan la crítica i la cultura recuperaran l'esperit crític? Massa gregarisme i amiguisme, manca de valor. Avui jo et faig una ressenya amable, demà me la fas tu, i així anem plens de mediocritat. Això sí, després és el govern de torn qui atempta contra la cultura i no pas nosaltres.

Lluís Huedo ha dit...

Home!
Feia temps que no rebíem missatges anònims que es cagaven en amiguismes signant sense posar el seu nom.

Sabeu de sobres que podeu obrir un blog i criticar destructivament a qui vulgueu, és gratuït i legal i si teniu millors idees/crítiques/etc, no dubteu que el democràtic internet us donarà la raó.