9 d’oct. 2012

LA INGRAVIDESA DE SYBERIA

Syberia
Drawing a Future
Any: 2012
Discogràfica: Auto-editat
El 12 d’Abril de 1961, Yuri Gagarin es va posar als comandaments de la Vostok 1 per convertir-se, d’aquesta manera, en el primer esser humà capaç d’experimentar la sensació d’ingravidesa. Aquell viatge era el resultat d’anys de feina, hores de son d’enginyers i operaris que culminaven una etapa per iniciar-ne una de nova en el precís instant en què el compte enrere arribava a zero i els propulsors del coet espacial impulsaven la carn i els ossos d’un home embolcallat entre tones de titani, ferro i alumini, direcció a l’infinit i més enllà.

És innegable que el rock-instrumental ha guanyat, especialment en els últims anys, comprensió i adeptes, i d’aquest interès n’han sorgit formacions que, es podria dir, ja gaudeixen de cert estatus, com ara els barcelonesos EXXASENS o els madrilenys Toundra.

Syberia és un grup de post-rock instrumental influenciat pel metal i format a Barcelona, que ens presenta el seu primer treball de llarga durada sota el títol Drawing a Future, pocs mesos després de posar-nos la mel als llavis amb la publicació d’un EP amb dos avançaments extrets d’aquest mateix treball.

I què es pot dir sobre un disc que parla un idioma universal, quan la melodia es converteix en imatges i paisatges únics per a cada persona, una porta directa al sistema límbic del cervell, un joc d’emocions, un viatge en una muntanya russa tan gran que només cap dins del cap. Doncs escolteu-lo. Drawing a Future és capaç de crear amb 45 minuts la seva pròpia atmosfera, amb 10 talls que en contades ocasions superen els 6 minuts. El seu estil és contundent en la línia dels esmentats Toundra o dels escocesos Mogwai, tot i que s’aparten del camí de l'experimentació i de la inclusió d’efectes de so, i deixen el protagonisme al baix, les guitarres i la percussió, ja sigui per bé o per mal.

El treball arranca amb la ja coneguda “Renaissance”, amb ritme creixent que culmina en forma de guitarres piconadores i un baix contundent, una bona referència per crear-nos una idea general del disc. Les joies del treball, “Tidal Waves”, 8 minuts d’alts i baixos amb una subtil i exòtica guitarra al inici, i la peça que du el mateix títol que el disc, “Drawing a Future”. Cançons com “Skissa” o “Framtíð”, que actuen a mode d’interludi apostant per noves formes, deixen entreveure un potencial que queda truncat per la curta durada del tall, i ens fa quedar amb ganes de més.

L’estat ingràvid no pot ser gaire més enllà d’aquestes cançons.



Fotografia de portada: Error! Design
Text: Joel Panadés
Correcció: Joanaina Font