23 d’oct. 2012

EL TRIOMF DELS APRENENTS


The Free Fall Band
Elephants Never Forget
Any: 2012
Discografica: Lav Records


No tinc ni la més remota idea del que deu ser tenir una banda de pop. Ni idea, en serio. Però el que tinc clar és que si m'hi posés ho faria després d'escoltar els millors, els que importen de veritat. Lògic, no? Vols fer música que valgui la pena? Ok, de puta mare. Agafa d'on has d'agafar i fes-ho bé. I això, ni més ni menys -tan aparentment senzill- és el que han fet els The Free Fall Band, que els escoltes i et recorden els Byrds, els Kinks, els Big Star, els Belle & Sebastian, en Jonathan Richman, Orange Juice, els Magnetic Fields o els Teenage Fanclub. T'hi recorden perquè porten tota la punyetera vida escoltant aquests discos que representen la millor escola pop possible. Bé, escoltant-los i sentint-los. I a partir d'aquí posen els ciments per fer un dels grans LP que el que portem de dècada en aquest país ens ha deixat.


La gran virtut d'aquests quatre nanos mataronins és que malgrat ser insultantment joves, fa temps que saben el que volen i com ho volen. Ho veies a la seva primera maqueta, ho veies als vídeos que penjaven a Internet i, és clar, ho veies als seus concerts. Volien, volen, tenir una banda de pop majúscul, de cançons fàcils i alhora emocionants, fugir de l'èpica esgarrifosa i concentrar-se en allò que realment t'acaba fent diferent, l'autenticitat de la música pop real i despullada. Un disc ple d'homenatges als seus -als nostres- herois de sempre, un darrere l'altre. Des dels més evidents, com “Zombies”, a la banda sixtie britànica, com d'altres absolutament intrínsecs. Es fa impossible entendre “When the Apple Tree” sense haver sentit Edwyn Collins, o “Hatcheplayá” per un no-fan dels Jonny o en Nice Man, per dir-ne dos de propers. És una bagatge evident i del qual tant el grup com el seu productor -en Miqui Puig- se'n senten orgullosíssims. I és normal.

Però atenció, que la banda té personalitat pròpia, i ho demostra amb píndoles tant majestuoses com originals. I ens n'adonem aviat, molt, malgrat que el disc no comença a dalt de tot, sinó que ens va donant pistes abans de convertir-se en un treball enorme. La frontera la marca “When the Apple Tree”, durant els deu primers segons de la qual ja te'n adones que aquí hi ha alguna cosa especial, diferent, irresistible. Escoltar-la és caure al seus peus ipso facto i reconèixer la seva victòria, la d'un tema pop bell, ballable i completíssim. Seguim. “Miqui's Two Nostalgic Punks Songs”, una peça que la banda va compondre després que en Miqui Puig els demanés dues cançons per al següent assaig. Només en van fer una. Però, amics, val per unes quantes. Melodia perfecte, tornada invencible, ukelele que -aquí sí- enganxa i xilòfon que -aquí també- es converteix en imprescindible. El trio del K. O. el marca “Simple man”, una delicadíssima cançó de pop senzill i tendre. A partir d'aquí ja va tot rodat, no els cal gaire més perquè hem caigut per sempre. I sona l'antiga “Getting Old” o “Hatcheplayá” i ens reafirma que això feia temps que ho esperàvem. Massa potser. Malgrat que els discos de power-pop de Valero o Biscuit ens hagin fet més agradable l'espera.

El problema de The Free Fall Band és que estan al lloc i al moment equivocat, i segurament aquest disc quedarà només per a quatre nostàlgics de la melodia. Seria una pena. És la nostra obligació intentar que això no passi. Ensenyeu aquest disc a tothom, obriu les finestres de casa i poseu-lo a tot volum, com feia DJ Cut Killer a La Haine. Que soni el solo de saxo de “Right Foot” als carrers, tots seriem més feliços i segurament aniríem amb menys mala llet pel món. Tenim una eina que hauria de ser massiva i ens l'han ofert quatre postadolescents catalans. Flipa.

Resumint, si tingués una banda pop voldria fer un disc així, allargar la penúltima síl·laba de “In an old abandoned cafe on my way... home” a “Miqui's Two Nostalgic Punk Song” i sentir que estic creant alguna cosa excepcionalment bella. Nois, vosaltres ho heu aconseguit. Felicitats i gràcies.


Fotografia de portada: Arxiu
Text: Jordi Garrigós
Correcció: Joanaina

1 comentari:

www.cavecanemjmsilva.com ha dit...

Bon dia, molt bon article, vols escoltar aquests nois a veure què et semblen? www.urbanlightsmusic.com

Si t'agrada la free fall band, t'agradaran!!